Diferència entre les revisions de "La Todolella"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 35 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Carrer de Todolella.jpg|thumb|Carrer de Todolella]] | |||
[[File:Castell de Todolella.jpg|thumb|Castell de Todolella]] | |||
'''La Todolella''' (en [[castellà]] ''Todolella''), és un chicotet [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[província de Castelló]], en la comarca de [[Els Ports de Morella]]. | |||
| | Un dels llocs d'interés [[turisme|turistic]] és el seu castell migeval, que data del [[sigle XIV]]. | ||
| | |||
| | |||
| | |||
'''Todolella''' (en [[ | |||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 35: | Llínea 10: | ||
=== Localitats llimitrofes === | === Localitats llimitrofes === | ||
[[Olocau del Rei]], [[La Mata | [[Olocau del Rei]], [[La Mata (Castelló)|La Mata]], [[Cinctorres]] i [[Forcall]] totes elles en la [[província de Castelló]] i [[Bordón]] i [[Castellote]] en la de [[Terol]] | ||
== Història == | == Història == | ||
Todolella | La Todolella ya existia com a [[alqueria]] àrap en el [[sigle XI]]. Va ser conquistada en l'any 1238 per [[Blasco d'Alagón]], d'orige musulmà i despuix de ser conquistat per tropes del rei [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] rebé del mateix i en favor de [[Ramón de Caldera]], carta pobla datada en [[Valéncia]] el [[2 d'agost]] de [[1242]]. | ||
A finals del [[sigle XIII]] o principis del [[sigle XIV|XIV]], [[Francesc de Vinatea]] se cassà en primeres nupcies en "Na" Carbona, filla del senyor de la Todolella; despuix de ser absolt per [[Jaume II d'Arago]] de l'assessinat de la seua esposa per adultera, transferí el senyoriu de Todolella a la seua filla Francisqueta i s'en anà a viure a la [[ciutat de Valéncia]]. | |||
En l'any [[1691]], conseguix de mans de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] l'independència a l'igual que els atres llogarets despuix de varis sigles de continues lluites contra [[Morella]] per a conseguir-la. | |||
Durant la [[Guerra de Successio Espanyola|Guerra de Successió]] en l'any [[1710]], Todolella fon escenari d'una batalla en el pont del [[riu Cantavieja]], entre morellans i [[migueletes]]. | |||
En [[ | En les Guerres Carlistes va prendre partit pels isabelins fins a ser ocupada per les forces del [[general Cabrera]]. La Todolella va pertànyer a les famílies Caldera, Vinatea, Ducs de Lésera, Rovira i Figuerola. | ||
[[Saranyana]] era un lloc de paregudes característiques a La Todolella i Blasco d'Alagón li concedix la [[Carta Pobla]] a favor de Bernardo de Caldera. Sent aixina Saranyana i La Todolella llocs de senyoriu pertanyents a [[Morella]]. | |||
== Administracio == | == Administracio == | ||
| Llínea 71: | Llínea 50: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 145 habitants. | |||
{| align="center" | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
|- | |||
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2019]] | ||
|- | |- | ||
| align=center| 160 || align=center| 150 || align=center| 147 || align=center| 138 || align=center| 136 || align=center| 144 || align=center| 140 || align=center| 134 || align=center| 133 || align=center| 140 | | align=center| 160 || align=center| 150 || align=center| 147 || align=center| 138 || align=center| 136 || align=center| 144 || align=center| 140 || align=center| 134 || align=center| 133 || align=center| 140 || align=center| 155 | ||
|} | |} | ||
| Llínea 90: | Llínea 71: | ||
=== Monuments civils === | === Monuments civils === | ||
* '''[[Castell de Todolella]]'''. ([[ | * '''[[Castell de Todolella]]'''. ([[Sigle XIV]]). En lo més alt de la població destaca per la seua grandea un palau-castell de planta quadrangular i bon estil, fon sense dubte alguna la residencia dels seus primers senyors feudals. | ||
* '''Ajuntament'''. Edifici d'interés arquitectonic. | * '''Ajuntament'''. Edifici d'interés arquitectonic. | ||
* '''Pont'''. Prop de la població se troba un pont sobre el [[riu Cantavieja]] construït en el [[ | * '''Pont'''. Prop de la població se troba un pont sobre el [[riu Cantavieja]] construït en el [[sigle XV]]. | ||
* ''' Forat del Lladre''' (Forat del Lladre). Situat en el Quixal de la Todolella. | * ''' Forat del Lladre''' (Forat del Lladre). Situat en el Quixal de la Todolella. | ||
* '''Quixal de la Todolella'''. Situat en el terme de dita població. | * '''Quixal de la Todolella'''. Situat en el terme de dita població. | ||
| Llínea 99: | Llínea 80: | ||
== Llocs d'interés == | == Llocs d'interés == | ||
* '''Poblat romanic de ''Sarañana'''''. En el terme municipal se troba el poblat romanic de ''Saranyana'', el seu orige és anterior a la Todolella i te possibilitats de ser la ciutat romana de "''Sarna''" (mencionada en l'Ora Maritima d'Avieno, pero de dubtosa existencia). Hui | * '''Poblat romanic de ''Sarañana'''''. En el terme municipal se troba el poblat romanic de ''Saranyana'', el seu orige és anterior a la Todolella i te possibilitats de ser la ciutat romana de "''Sarna''" (mencionada en l'Ora Maritima d'Avieno, pero de dubtosa existencia). Hui a soles queden els murs i l'absit de la primitiva iglésia romanica, la Casa Consistorial i una casona senyorial. | ||
== Festes | == Festes == | ||
* '''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]]'''. Del [[16 de giner]] al [[17 de giner]]. La "''Santantoná''", és l'escenificació de les tentacions del sant, que se celebra la vespra. | * '''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]]'''. Del [[16 de giner]] al [[17 de giner]]. La "''Santantoná''", és l'escenificació de les tentacions del sant, que se celebra la vespra. | ||
* '''''Els Tronques'''''. El [[dumenge]] de carnestoltes en la plaça del poble se torra carn per a | * '''''Els Tronques'''''. El [[dumenge]] de carnestoltes en la plaça del poble se torra carn per a despuix subastar-la entre els assistents. | ||
* '''Romeria a [[Cristofol de Licia|Sant Cristofol]]'''. Se celebra el [[1 de maig]]. | * '''Romeria a [[Cristofol de Licia|Sant Cristofol]]'''. Se celebra el [[1 de maig]]. | ||
* '''Festes patronals'''. Del [[20 d'agost]] al [[31 d'agost]]. | * '''Festes patronals'''. Del [[20 d'agost]] al [[31 d'agost]]. | ||
| Llínea 109: | Llínea 90: | ||
== Personages ilustres == | == Personages ilustres == | ||
* D. Manuel Fuster i Membrado: Natural de Todolella, naixqué el dia [[23 de decembre]] de [[1717]]. Fill d'Aleixandre Fuster i Cristófora Membrado; nebot de l'Ilustrissim senyor do Gaspar Fuster, de Morella, Arquebisbe de Sácer en | * D. Manuel Fuster i Membrado: Natural de Todolella, naixqué el dia [[23 de decembre]] de [[1717]]. Fill d'Aleixandre Fuster i Cristófora Membrado; nebot de l'Ilustrissim senyor do Gaspar Fuster, de Morella, Arquebisbe de Sácer en Sardenya. Escrigué l'obra ''Varis successos i memories d'esta Ciutat i regne, estenent-se a alguns del d'Arago.<ref>Biblioteca valenciana dels escritors que floriren fins els nostres dies. Just Pastor Fuster. [[1827]].</ref> | ||
== | == Referències == | ||
{{listaref|2}} | {{listaref|2}} | ||
* Prades Bel, J. E. (2026): "Crónicas Históricas: La Todolella, descripción del combate de Sarañana, de septiembre de 1835, y anexos de noticias de la guerra civil". [https://autoslocostorreblanca.blogspot.com/2026/02/la-revista-espanola-madrid.html] | |||
{{Municipis d'Els Ports}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|La Todolella}} | {{commonscat|La Todolella}} | ||
* [http://www.todolella.es/ | * [http://www.todolella.es/ Ajuntament de La Todolella] | ||
* {{FVMP}} | * {{FVMP}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | |||
[[Categoria: | [[Categoria:Localitats de la Província de Castelló]] | ||
[[Categoria:Localitats de la | |||
Última revisió del 19:28 10 març 2026
La Todolella (en castellà Todolella), és un chicotet municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de Castelló, en la comarca de Els Ports de Morella.
Un dels llocs d'interés turistic és el seu castell migeval, que data del sigle XIV.
Geografia
[editar | editar còdic]Està situat en el sector central de la comarca, en el llimit en la Província de Terol.
Localitats llimitrofes
[editar | editar còdic]Olocau del Rei, La Mata, Cinctorres i Forcall totes elles en la província de Castelló i Bordón i Castellote en la de Terol
Història
[editar | editar còdic]La Todolella ya existia com a alqueria àrap en el sigle XI. Va ser conquistada en l'any 1238 per Blasco d'Alagón, d'orige musulmà i despuix de ser conquistat per tropes del rei Jaume I rebé del mateix i en favor de Ramón de Caldera, carta pobla datada en Valéncia el 2 d'agost de 1242.
A finals del sigle XIII o principis del XIV, Francesc de Vinatea se cassà en primeres nupcies en "Na" Carbona, filla del senyor de la Todolella; despuix de ser absolt per Jaume II d'Arago de l'assessinat de la seua esposa per adultera, transferí el senyoriu de Todolella a la seua filla Francisqueta i s'en anà a viure a la ciutat de Valéncia.
En l'any 1691, conseguix de mans de Carles II l'independència a l'igual que els atres llogarets despuix de varis sigles de continues lluites contra Morella per a conseguir-la.
Durant la Guerra de Successió en l'any 1710, Todolella fon escenari d'una batalla en el pont del riu Cantavieja, entre morellans i migueletes.
En les Guerres Carlistes va prendre partit pels isabelins fins a ser ocupada per les forces del general Cabrera. La Todolella va pertànyer a les famílies Caldera, Vinatea, Ducs de Lésera, Rovira i Figuerola.
Saranyana era un lloc de paregudes característiques a La Todolella i Blasco d'Alagón li concedix la Carta Pobla a favor de Bernardo de Caldera. Sent aixina Saranyana i La Todolella llocs de senyoriu pertanyents a Morella.
Administracio
[editar | editar còdic]| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Redento Armengot Querol | PSOE |
| 1983 - 1987 | Redento Armengot Querol | PSOE |
| 1987 - 1991 | Redento Armengot Querol | PSOE |
| 1991 - 1995 | Redento Armengot Querol | PSOE |
| 1995 - 1999 | Antoni Milián Carceller | PP |
| 1999 - 2003 | Alfret P. Querol Plana | PP |
| 2003 - 2007 | Alfret P. Querol Plana | PP |
| 2007 - 2011 | Alfret P. Querol Plana | PP |
| 2011 - 2015 | Josep Angel Cerdán Cano | PP |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
[editar | editar còdic]Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 145 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2019 | |||||||||
| 160 | 150 | 147 | 138 | 136 | 144 | 140 | 134 | 133 | 140 | 155 | |||||||||
Monuments
[editar | editar còdic]Monuments religiosos
[editar | editar còdic]
- Ermita de Sant Cristofol.
- Ermita de Sant Onofre.
- Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Bertomeu.
- Iglésia Parroquial de Sarañana. Iglésia parroquial del llogaret de Sarañana. Dedicada a Santa Quiteria i Sant Miquel.
Monuments civils
[editar | editar còdic]- Castell de Todolella. (Sigle XIV). En lo més alt de la població destaca per la seua grandea un palau-castell de planta quadrangular i bon estil, fon sense dubte alguna la residencia dels seus primers senyors feudals.
- Ajuntament. Edifici d'interés arquitectonic.
- Pont. Prop de la població se troba un pont sobre el riu Cantavieja construït en el sigle XV.
- Forat del Lladre (Forat del Lladre). Situat en el Quixal de la Todolella.
- Quixal de la Todolella. Situat en el terme de dita població.
- La Presó (La Presó). Ubicada en l'epicentre del poble.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]- Poblat romanic de Sarañana. En el terme municipal se troba el poblat romanic de Saranyana, el seu orige és anterior a la Todolella i te possibilitats de ser la ciutat romana de "Sarna" (mencionada en l'Ora Maritima d'Avieno, pero de dubtosa existencia). Hui a soles queden els murs i l'absit de la primitiva iglésia romanica, la Casa Consistorial i una casona senyorial.
Festes
[editar | editar còdic]- Sant Antoni Abat. Del 16 de giner al 17 de giner. La "Santantoná", és l'escenificació de les tentacions del sant, que se celebra la vespra.
- Els Tronques. El dumenge de carnestoltes en la plaça del poble se torra carn per a despuix subastar-la entre els assistents.
- Romeria a Sant Cristofol. Se celebra el 1 de maig.
- Festes patronals. Del 20 d'agost al 31 d'agost.
- Romeria a Sant Miquel. Se celebra el 29 de setembre.
Personages ilustres
[editar | editar còdic]- D. Manuel Fuster i Membrado: Natural de Todolella, naixqué el dia 23 de decembre de 1717. Fill d'Aleixandre Fuster i Cristófora Membrado; nebot de l'Ilustrissim senyor do Gaspar Fuster, de Morella, Arquebisbe de Sácer en Sardenya. Escrigué l'obra Varis successos i memories d'esta Ciutat i regne, estenent-se a alguns del d'Arago.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Prades Bel, J. E. (2026): "Crónicas Históricas: La Todolella, descripción del combate de Sarañana, de septiembre de 1835, y anexos de noticias de la guerra civil". [1]
| Municipis d'Els Ports | |
|---|---|
|
Castellfort • Cinctorres • Forcall • Herbers • La Mata • Morella • Olocau del Rei • Palanques • Portell de Morella • Sorita • La Todolella • Vallibona • Vilafranca • Villores | |
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Todolella.- Ajuntament de La Todolella
- Plantilla:FVMP