Diferència entre les revisions de "Antic convent del Carme (Valéncia)"
mSense resum d'edició |
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' |
||
| (No es mostren 31 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[Archiu:Ccarmen1.jpg|thumb|250px|<center>Frontera Convent Carme</center>]] | ||
[[ | [[Archiu:Columnes de la façana de l'església del Carme, València.JPG|250px|thumb|<center>Frontera Iglésia del Carme (Santa Creu)</center>]] | ||
[[ | [[Archiu:Exterior de la cúpula de la capella de la Comunió, convent del Carme, València.JPG|250px|thumb|<center>Cupula</center>]] | ||
[[ | [[Archiu:Campanar del Carme vist des del claustre gòtic, València.JPG|250px|thumb|<center>Campanari vist des del clastre gòtic</center>]] | ||
[[ | [[Archiu:20151120 047 Valencia - Centro Cultural El Carmen (23249278931).jpg|250px|thumb|<center>Claustre gòtic.</center>]] | ||
[[ | [[Archiu:Claustre gòtic, convent del Carme, València.JPG|250px|thumb|<center>Claustre gòtic.</center>]] | ||
[[ | [[Archiu:Patio interno en el Centre del Carme.jpg|thumb|250px|<center>Claustre gòtic.</center>]] | ||
[[ | [[Archiu:Claustro renacentista del convento del Carmen de Valencia 03.jpg|thumb|250px|Claustre renaixentiste]] | ||
[[ | [[Archiu:Barrio del Carmen 31.A.jpg|250px|thumb|Retaule de ceràmica de Santa Teresa]] | ||
[[Archiu:Dormitori del convent del Carme de València.JPG|250px|thumb|Antic dormitori]] | |||
[[Archiu:Capella de la Comunió del convent del Carme (València).jpg|250px|thumb|Capella de la Comunió]] | |||
L''''antic convent del Carme''' està situat en el carrer Museu de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]), en el [[Barri del Carme]]. El conjunt monumental d'este antic convent ilustra des de la seua complexitat cronològica i diversitat d'estils artístics, importants etapes de l'història de l'arquitectura en la ciutat de [[Valéncia]]. | |||
Este edifici està compost per diversos núcleus com la capella migeval, el claustre [[gòtic]], el claustre renaixentiste i l'iglésia nova, hui [[parròquia de Santa Creu]], esta última en elements tardogótics i renaixentistes, capella de Comunió, frontera i campanar barroc, ademés de valiosos exponents neoclàssics com la capella de la [[Tercera Orde]]. | |||
Este edifici està compost per diversos núcleus com la capella | |||
Abans de l'exclaustració en el [[sigle XIX]] formava conjunt en l'actual [[iglésia de la Santa Creu (Valéncia)|Iglésia de la Santa Creu]]. | Abans de l'exclaustració en el [[sigle XIX]] formava conjunt en l'actual [[iglésia de la Santa Creu (Valéncia)|Iglésia de la Santa Creu]]. | ||
En l'actualitat, | En l'actualitat, alberga el [[Museu del Carme|Museu del Sigle XIX]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
Les més antigues senyes cronològiques d'este convent, nos venen a dir que l'[[Orde del Carme]] es va establir en [[Valéncia]] en [[1280]] i un any | Les més antigues senyes cronològiques d'este convent, nos venen a dir que l'[[Orde del Carme]] es va establir en [[Valéncia]] en l'any [[1280]] i un any despuix el rei [[Pere III]] d'Aragó, concedia facultat als pares carmelites per a erigir el seu primer monasteri en la ciutat. | ||
La part més antiga del conjunt la constituïx lo que fon el cos de la primitiva iglésia, de planta rectangular en cinc trams separats per quatre [[arcs perpinyaneses apuntats]] sostenint el [[trespol pla]]. | La part més antiga del conjunt la constituïx lo que fon el cos de la primitiva iglésia, de planta rectangular en cinc trams separats per quatre [[arcs perpinyaneses apuntats]] sostenint el [[trespol pla]]. | ||
Despuix de la [[desamortisació]] l'edifici va patir grans reformes per a convertir-ho, en seu del [[Museu de Pintures]] i de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]], i encara despuix de la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] passaria a ser [[Escola de Belles Arts]]. | |||
==Iglésia, claustre i capelles == | == Iglésia, claustre i capelles == | ||
=== Primeres construccions === | === Primeres construccions === | ||
La construcció de la capella de la [[Mare de Deu de la Vida]] se pensa que fon contemporànea a la creació del [[claustre gòtic]], que junt en la capçalera de la nova iglésia constituïxen una nova i important etapa constructiva del convent que conseguiria al [[sigle XV]], i que s'interrompria una vegada començada la nova iglésia. Este claustre és de planta quadrada en quatre [[arcs apuntats]] per panda i galeries en [[voltes de creueria]] simple els [[nervis]] que baixen en [[mènsules]] tallades en [[motius heràldics]] en figures. També destaquen en ell els [[florons]] esculpits en les [[claus]] dels seus [[corsies]]. | La construcció de la capella de la [[Mare de Deu de la Vida]] se pensa que fon contemporànea a la creació del [[claustre gòtic]], que junt en la capçalera de la nova iglésia constituïxen una nova i important etapa constructiva del convent que conseguiria al [[sigle XV]], i que s'interrompria una vegada començada la nova iglésia. Este claustre és de planta quadrada en quatre [[arcs apuntats]] per panda i galeries en [[voltes de creueria]] simple els [[nervis]] que baixen en [[mènsules]] tallades en [[motius heràldics]] en figures. També destaquen en ell els [[florons]] esculpits en les [[claus]] dels seus [[corsies]]. | ||
=== Iglésia nova === | === Iglésia nova === | ||
Quant en la nova | Quant en la nova iglésia s'observa, a pesar d'aditaments posteriors, que va començar la seua construcció en estil gòtic, proyectant-se d'una sola nau en capelles entre [[contraforts]], segons l'esquema més freqüent en la [[arquitectura valenciana]] del moment. | ||
Esta obra quedaria interrompuda quan | Esta obra quedaria interrompuda quan a soles s'havia construït la capella major, de [[testera]] poligonal de tres costats, i un tram de la nau en les seues corresponents capelles laterals, separat tot més tart del restant per mig d'un [[arc toral]]. Les capelles immediates del següent tram quedarien a soles plantejades. | ||
==== Segon claustre ==== | ==== Segon claustre ==== | ||
Despuix de la interrupció del temple, i seguint un orde cronològic en la construcció de l'edifici, a mig del [[sigle XVI]] va haver de planejar-se l'obra del segon claustre, en la part oest del convent, conegut en el nom de "[[claustre del Renaiximent]]" per ser este el seu estil característic. | |||
D'amplis costats i planta quadrada, encara que llaugerament irregular, es compon de dos cossos: l'inferior en huit arcs sobre columnes en cada [[panda]] i el superior en setze arquets més chicotets. Desproveït de tota decoració escultòrica, presenta com a únic element decoratiu un sever [[entaulament]] en resalts que baixen en senzilles [[ròtules]] a manera de [[mènsules]] entre les eixutes de les arcades inferiors. | D'amplis costats i planta quadrada, encara que llaugerament irregular, es compon de dos cossos: l'inferior en huit arcs sobre columnes en cada [[panda]] i el superior en setze arquets més chicotets. Desproveït de tota decoració escultòrica, presenta com a únic element decoratiu un sever [[entaulament]] en resalts que baixen en senzilles [[ròtules]] a manera de [[mènsules]] entre les eixutes de les arcades inferiors. | ||
==== La nau ==== | ==== La nau ==== | ||
L'obra de la nau del temple, també va recórrer a solucions be modernes. L'obra va consistir, d'una banda, a embolicar l'exterior de la capçalera poligonal gòtica, anexant els espais que mediaven entre els contraforts, per a incorporar en ells el [[tras-sagrari]] i sales contigües, de la mateixa manera que s'havia fet en atres [[iglésies valencianes]], com l'[[Iglésia dels Sants Joans]] o la de [[Sant Martí]]. Es va completar afegint-li set trams més, en les seues capelles laterals, si be els dos últims trams dels peus es | L'obra de la nau del temple, també va recórrer a solucions be modernes. L'obra va consistir, d'una banda, a embolicar l'exterior de la capçalera poligonal gòtica, anexant els espais que mediaven entre els contraforts, per a incorporar en ells el [[tras-sagrari]] i sales contigües, de la mateixa manera que s'havia fet en atres [[iglésies valencianes]], com l'[[Iglésia dels Sants Joans]] o la de [[Sant Martí]]. Es va completar afegint-li set trams més, en les seues capelles laterals, si be els dos últims trams dels peus es varen unificar per a servir d'embocadura a dos grans arcades per costat. | ||
En alçat també supon novetat la continuació de la nau en un nou criteri que, prescindint del pla inicial gòtic de la capçalera, articularia les noves capelles en esvelts [[arcs de mig]] punt separats per pilastres. Per a conseguir un efecte unitari entre la nova obra i la part gòtica antiga, es va recórrer, en data imprecisa, a un revestiment de pilastres en [[capitells corintis]] i al dissimulació del perfil apuntat de les arcades gòtiques. Per a accedir al tras-sagrari i sens dubte per a coadjuvar la renovació estilística es varen llaurar als costats del retaule major dos portades. | En alçat també supon novetat la continuació de la nau en un nou criteri que, prescindint del pla inicial gòtic de la capçalera, articularia les noves capelles en esvelts [[arcs de mig]] punt separats per pilastres. Per a conseguir un efecte unitari entre la nova obra i la part gòtica antiga, es va recórrer, en data imprecisa, a un revestiment de pilastres en [[capitells corintis]] i al dissimulació del perfil apuntat de les arcades gòtiques. Per a accedir al tras-sagrari i sens dubte per a coadjuvar la renovació estilística es varen llaurar als costats del retaule major dos portades. | ||
| Llínea 48: | Llínea 49: | ||
En l'any [[1778]] es va dotar a la frontera del convent d'una portada neoclàssica per a comunicar el claustre gòtic en el carrer, fent-se constar en el seu [[llindar]] la data de construcció. Composta de dos [[pilastres]] en [[pedestal]], [[entaulament dòric]] i [[frontó]] corp de gran vol, esta portada destaca per l'elegància de les seues llínies, contrastant en el senzill mur de la frontera. | En l'any [[1778]] es va dotar a la frontera del convent d'una portada neoclàssica per a comunicar el claustre gòtic en el carrer, fent-se constar en el seu [[llindar]] la data de construcció. Composta de dos [[pilastres]] en [[pedestal]], [[entaulament dòric]] i [[frontó]] corp de gran vol, esta portada destaca per l'elegància de les seues llínies, contrastant en el senzill mur de la frontera. | ||
==== La torre ==== | |||
=== | |||
A l'esquerra de la frontera s'alça la torre campanar, comunicada en el temple a través d'un pas de planta trapezoidal que va formar l'antiga capella de [[Sant Elies]]. | A l'esquerra de la frontera s'alça la torre campanar, comunicada en el temple a través d'un pas de planta trapezoidal que va formar l'antiga capella de [[Sant Elies]]. | ||
=== | ==== Atres elements ==== | ||
Destacada és la capella de [[Comunió]], que de forma anexa es va construir paralelament a la nau en data ben primerenca. | Destacada és la capella de [[Comunió]], que de forma anexa es va construir paralelament a la nau en data ben primerenca. | ||
Cal destacar també en el conjunt conventual del Carme l'escala principal del convent, situada en la [[corsia]] que unix els dos claustres, coberta en [[cúpula de mija taronja]]. L'escala és de quatre tirs i en la part alta d'ella destaca una portada interior de disseny [[tardomanierista]], de cap a [[1650]], composta per [[fusts acanalats]] que arrematen en [[mútilos denticulats]], [[entaulament dòric]], [[frontó partit]] en [[edícul]] central i arrematades apiramidats als costats. | Cal destacar també en el conjunt conventual del Carme l'escala principal del convent, situada en la [[corsia]] que unix els dos claustres, coberta en [[cúpula de mija taronja]]. L'escala és de quatre tirs i en la part alta d'ella destaca una portada interior de disseny [[tardomanierista]], de cap a l'any [[1650]], composta per [[fusts acanalats]] que arrematen en [[mútilos denticulats]], [[entaulament dòric]], [[frontó partit]] en [[edícul]] central i arrematades apiramidats als costats. | ||
La calcigada més important que la sensibilitat neoclàssica va deixar en el conjunt del Carme la trobem en la capella de la [[Tercera Orde]] que fon construïda de nova planta, junt en l'entrada de l'iglésia conventual, ocupant l'àrea d'una atra capella anterior, de la mateixa advocació, que es va derrocar per a construir esta des dels seus fonaments. | La calcigada més important que la sensibilitat neoclàssica va deixar en el conjunt del Carme la trobem en la capella de la [[Tercera Orde]] que fon construïda de nova planta, junt en l'entrada de l'iglésia conventual, ocupant l'àrea d'una atra capella anterior, de la mateixa advocació, que es va derrocar per a construir esta des dels seus fonaments. | ||
== Usos == | == Usos == | ||
| Llínea 63: | Llínea 63: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Museu del Carme]] | |||
* [[Acadèmia de Belles Arts de Santa Bàrbara]] | * [[Acadèmia de Belles Arts de Santa Bàrbara]] | ||
* [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] | * [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] | ||
* [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] | * [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] | ||
== Referències == | |||
{{listaref}} | |||
* [http://www.fvmp.es/fvmp3 Este artícul incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis y Provincies, que mediant una autorisació va permetre agregar contingut i imàgens i publicar-los baix llicencia GFDL a Wikipedia] | |||
* [https://www.consorcimuseus.gva.es/museos/centre-del-carme-cultura-contemporania/?lang=es «Centre del Carme Cultura Contemporània». Consorci Museus. ] | |||
* [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia] | |||
* [https://www.researchgate.net/publication/278026198_Historia_y_devenir_del_ex_Convento_del_Carmen_de_Valencia Rojo, Eugenia. «Historia y devenir del ex Convento del Carmen de Valencia.». Proyecto I+D (HAR 2009-13209). doi:10.13140/RG.2.1.3216.4001] | |||
== | == Bibliografia == | ||
* | * Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad Valenciana. Valéncia, Generalitat, 1983. 2 vol. | ||
* Chris van Uffelen (2010). Museos. Arquitectura. Potsdam: h.f.ullmann publishing. p. 376. ISBN 978-3-8331-6058-5 | |||
* Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Valencia, Ed. Prensa Valenciana, 2005. ISBN: 84-87502-62-B | |||
* Mira i Casterà, Joan Francesc: Valéncia per a veïns i visitants. Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició.2007 | |||
* Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Edició 1989 | |||
* Tormo Monzo, Elias. Los Museos. Valéncia, 1932 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Convent del Carme (València)}} | |||
* [http://www.cult.gva.es/mbav/data/es0302.Htm El convent del Carme. Primera seu del Museu de Belles Arts de Valéncia]. | * [http://www.cult.gva.es/mbav/data/es0302.Htm El convent del Carme. Primera seu del Museu de Belles Arts de Valéncia]. | ||
* [http://www.masdearte.com/noticia.cfm?noticiaId=6776 El convent d'El Carmen. Una història del sigle XVI al sigle XXI] | * [http://www.masdearte.com/noticia.cfm?noticiaId=6776 El convent d'El Carmen. Una història del sigle XVI al sigle XXI] | ||
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090604/vida-ocio/tesoro-carmen-20090604.Html Artícul sobre el convent] | * [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090604/vida-ocio/tesoro-carmen-20090604.Html Artícul sobre el convent] | ||
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | |||
[[Categoria:Arquitectura de Valéncia (ciutat)]] | [[Categoria:Arquitectura de Valéncia (ciutat)]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | ||