L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Federico Jiménez Losantos"

← Edició anterior
desferLluísm (Discussió | contribucions)
Administradors
73 551 edicions
VisualWikitext
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 22 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Federico_Jimenez_Losantos.jpg|thumb|right|300px|'''Federico Jiménez Losantos''', periodiste i escritor espanyol.]]
{{Biografia|
'''Federico Jiménez Losantos''' ([[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[15 de setembre]] de [[1951]]) És un periodiste, empresari i escritor [[Espanya|espanyol]].
| nom = Federico Jiménez Losantos
| image = [[Image:Federico jimenez losantos ld.jpg|250px|Federico Jiménez Losantos, periodiste i escritor espanyol]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Periodiste, empresari i escritor.
| data_naix = [[15 de setembre]] de [[1951]] 
| lloc_naix = [[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[Aragó]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Federico Jiménez Losantos''' ([[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[Aragó]], [[15 de setembre]] de [[1951]]) És un periodiste, empresari i escritor [[Espanya|espanyol]].


És vicepresident i editor del diari digital [[Libertad Digital]], director i presentador del programa [[Es la Mañana de Federico]] de la cadena [[esRadio]], columniste del diari [[El Mundo]] i columniste i director de la revista [[La ilustración liberal]]. Fins el [[10 de juliol]] de [[2009]] va ser director i presentador del programa [[La Mañana]] en la Cadena [[COPE]].
És vicepresident i editor del diari digital ''[[Libertad Digital]]'', director i presentador del programa ''[[Es la Mañana de Federico]]'' de la cadena ''[[esRadio]]'', columniste del diari ''[[El Mundo]]'' i columniste i director de la revista ''[[La ilustración liberal]]''. Fins el [[10 de juliol]] de [[2009]] fon director i presentador del programa ''[[La Mañana]]'' en la ''[[Cadena COPE]]''.


El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i sent crític en el poder [[polític]] siga del color que siga, es a dir, en independència política.
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i sent crític en el [[poder polític]] siga del color que siga, es a dir, en independència política.


== Biografia ==
== Biografia ==
=== Joventut ===
=== Joventut ===
De pare sabater, de mare mestra i net de mestres,''' Federico Jiménez Losantos''' és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.
De pare sabater, de mare mestra i net de mestres,''' Federico Jiménez Losantos''' és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.


Llínea 15: Llínea 27:


=== Militància comunista i antifranquista ===
=== Militància comunista i antifranquista ===
Durant el [[Francisco Franco|franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialiste Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels [[anys 70]], quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
Durant el [[Francisco Franco|franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialiste Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels [[anys 70]], quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.


Llínea 24: Llínea 37:


=== ABC i Antena 3 Ràdio ===
=== ABC i Antena 3 Ràdio ===
En [[1982]] se va establir en [[Madrit]] i passà de colaborar en [[El País]] a fer-ho en [[Diario 16]], llabor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista [[Cambio 16]]. En [[1987]] va fichar com a columniste de l'''ABC''. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora [[Antena 3 Ràdio|Antena 3]], en el programa d'[[Antonio Herrero]] ''El primero de la mañana'' i en la [[COPE|Cadena COPE]] en el programa ''Protagonistas'' en [[Lluís del Olmo]]. Va ser contertuli fix en el programa de [[José Luis Balbín]] ''Hora cero'' i comentarista polític de [[Luis Herrero]] en l'informatiu d'[[Antena 3 Televisió]].
En [[1982]] se va establir en [[Madrit]] i passà de colaborar en [[El País]] a fer-ho en [[Diario 16]], llabor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista [[Cambio 16]]. En [[1987]] va fichar com a columniste de l'''ABC''. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora [[Antena 3 Ràdio|Antena 3]], en el programa d'[[Antonio Herrero]] ''El primero de la mañana'' i en la [[COPE|Cadena COPE]] en el programa ''Protagonistas'' en [[Lluís del Olmo]]. Va ser contertuli fix en el programa de [[José Luis Balbín]] ''Hora cero'' i comentarista polític de [[Luis Herrero]] en l'informatiu d'[[Antena 3 Televisió]].


[[Image:Federico_jimenez_losantos_ld.jpg|thumb|rigt|200px|Federico Jiménez Losantos en esRadio]] 
=== COPE i Libertad Digital ===
=== COPE i Libertad Digital ===
En [[1992]] es dissolgué el grup format per Antena 3 Ràdio i Antena 3 Televisió, per mig d'una operació orquestada des del [[Govern espanyol]] per la qual el Grup [[PRISA]] es feya el propietari de l'emissora de ràdio i el Grup [[Zeta]] es feya propietari de la cadena de televisió, fent que les estreles de la cadena com [[Antonio Herrero]], [[José María García]], [[Luis Herrero]] i el propi Federico Jiménez Losantos varen anar-se'n de l'emissora a la Cadena [[COPE]]. En maig de [[1998]] va morir Antonio Herrero, tenint que substituir-lo Luis Herrero al front del programa [[La Mañana]] i [[José Apezarena]] a Luis Herrero al front del programa [[La Linterna]]. Tras els roïns resultats d'Apezarena en la direcció del programa nocturn de l'emissora, Federico Jiménez Losantos passà a ser director de [[La Linterna]] a partir del més de setembre del mateix any. Aixina va continuar durant cinc anys mes fins a [[2003]], quan Luis Herrero passà a ser [[eurodiputat]] del [[Partit Popular]] en el [[Parlament Europeu]]. Gràcies a que era l'únic que conseguia millorar l'audiència en tots els estudis de l'[[EGM]], '''Federico Jiménez Losantos''' passà a fer-se càrrec del programa [[La Mañana]] des del més de setembre de [[2003]].


Ací, en este programa, és on s'ha guanyat, potser, el títul de periodiste mes influent de la ràdio espanyola en l'actualitat, on se solia incloure dos blocs ben diferenciats: de 6 a 10 del matí tracta sobre informació política, és el bloc més important del programa i és on Jiménez Losantos repassa i comenta l'actualitat política on no es lliura de la crítica ni el [[President del Govern]] [[José Luis Rodríguez Zapatero]] ni el [[PSOE]] ni l'oposició representada en el [[Partit Popular]], representant la crítica en el seu president nacional [[Mariano Rajoy]] i en l'alcalde de [[Madrit]] [[Alberto Ruiz-Gallardón]]. A partir de les 10 fins a les 12 del matí es fa el segon bloc del programa on es dona pas ad atres temes de l'actualitat. En l'any [[2000]] és fundada [[Libertad Digital]], un diari digital en internet del qual actualment ell és editor i vicepresident. A finals de [[2006]] escomença a emetre en proves per a la [[Comunitat de Madrit]] [[Libertad Digital TV]] iniciant les emissions regulars en [[giner de 2007]]. En [[abril]] de l'any [[2009]] es va anunciar que Jiménez Losantos no continuaria al front de la direcció de [[La Mañana]], oferint-li codirigir junt en el seu companyó [[César Vidal]] [[La Linterna]]. Semanes despuix, l'oferta és rebujada per Losantos i [[César Vidal]]. Aixina que anuncien que no continuaran en la [[Cadena COPE]] despuix del [[31 d'agost]], just quan acaben els seus contractes. Per això el [[16 de juny]] anuncia la creació, junt en César Vidal i Luis Herrero, d'[[esRadio]], una nova emissora que iniciarà les seues emissions el [[7 de setembre]] a través del 99.1 FM de [[Madrit]] i les emissores associades.
En [[1992]] es dissolgué el grup format per Antena 3 Ràdio i Antena 3 Televisió, per mig d'una operació orquestada des del [[Govern espanyol]] per la qual el Grup [[PRISA]] es feya el propietari de l'emissora de ràdio i el Grup [[Zeta]] es feya propietari de la cadena de televisió, fent que les estreles de la cadena com [[Antonio Herrero]], [[José María García]], [[Luis Herrero]] i el propi Federico Jiménez Losantos varen anar-se'n de l'emissora a la Cadena [[COPE]]. En maig de [[1998]] va morir Antonio Herrero, tenint que substituir-lo Luis Herrero al front del programa [[La Mañana]] i [[José Apezarena]] a Luis Herrero al front del programa [[La Linterna]]. Tras els roïns resultats d'Apezarena en la direcció del programa nocturn de l'emissora, Federico Jiménez Losantos passà a ser director de [[La Linterna]] a partir del més de setembre del mateix any. Aixina va continuar durant cinc anys més fins a [[2003]], quan Luis Herrero passà a ser [[eurodiputat]] del [[Partit Popular]] en el [[Parlament Europeu]]. Gràcies a que era l'únic que conseguia millorar l'audiència en tots els estudis de l'[[EGM]], '''Federico Jiménez Losantos''' passà a fer-se càrrec del programa [[La Mañana]] des del més de setembre de [[2003]].  


[[Image:EsRadio.jpg‎|thumb|right|300px|<center>Logo d'esRadio</center>]]
Ací, en este programa, és a on s'ha guanyat, potser, el títul de periodiste més influent de la ràdio espanyola en l'actualitat, on se solia incloure dos blocs ben diferenciats: de 6 a 10 del matí tracta sobre informació política, és el bloc més important del programa i és a on Jiménez Losantos repassa i comenta l'actualitat política on no es lliura de la crítica ni el [[President del Govern]] [[José Luis Rodríguez Zapatero]] ni el [[PSOE]] ni l'oposició representada en el [[Partit Popular]], representant la crítica en el seu president nacional [[Mariano Rajoy]] i en l'alcalde de [[Madrit]] [[Alberto Ruiz-Gallardón]]. A partir de les 10 fins a les 12 del matí es fa el segon bloc del programa on es dona pas ad atres temes de l'actualitat. En l'any [[2000]] és fundada [[Libertad Digital]], un diari digital en internet del qual actualment ell és editor i vicepresident. A finals de [[2006]] escomença a emetre en proves per a la [[Comunitat de Madrit]] [[Libertad Digital TV]] iniciant les emissions regulars en [[giner de 2007]]. En [[abril]] de l'any [[2009]] es va anunciar que Jiménez Losantos no continuaria al front de la direcció de [[La Mañana]], oferint-li codirigir junt en el seu companyó [[César Vidal]] [[La Linterna]]. Semanes despuix, l'oferta és rebujada per Losantos i [[César Vidal]]. Aixina que anuncien que no continuaran en la [[Cadena COPE]] despuix del [[31 d'agost]], just quan acaben els seus contractes. Per això el [[16 de juny]] anuncia la creació, junt en César Vidal i Luis Herrero, d'[[esRadio]], una nova emissora que iniciarà les seues emissions el [[7 de setembre]] a través del 99.1 FM de [[Madrit]] i les emissores associades.


=== EsRadio ===
=== EsRadio ===
Des del 7 de setembre del [[2009]], dençà que varen escomençar les emissions d'esRadio a través del 99.1 FM de [[Madrit]] i a través de quarantaú emissores associades per diversos punts d'[[Espanya]], dirigix el programa [[Es la mañana de Federico]] esta vegada des de les 7 del matí fins l'1 del migdia. S'espera que quan mes vaja passant el temps mes emissores s'associaran ad esta nova emissora.
 
Des del 7 de setembre del [[2009]], dençà que varen escomençar les emissions d'esRadio a través del 99.1 FM de [[Madrit]] i a través de quarantaú emissores associades per diversos punts d'[[Espanya]], dirigix el programa [[Es la mañana de Federico]] esta vegada des de les 7 del matí fins l'1 del migdia. S'espera que quan més vaja passant el temps més emissores s'associaran ad esta nova emissora.


== Estil periodístic i ideologia ==
== Estil periodístic i ideologia ==
Jiménez Losantos sol fer us d'un estil irònic i crític, en independència política. Es definix com a lliberal i té defensors i detractors igualment acèrrims. Els seus defensors argumenten que és l'únic periodiste en independència política, ya que critica tant a l'esquerra del PSOE  
Jiménez Losantos sol fer us d'un estil irònic i crític, en independència política. Es definix com a lliberal i té defensors i detractors igualment acèrrims. Els seus defensors argumenten que és l'únic periodiste en independència política, ya que critica tant a l'esquerra del PSOE  
com a la dreta del [[PP]]. Els seus detractors argumenten que lo que Jiménez Losantos definix com a lliberal en realitat és l'extrema dreta de la que Jiménez Losantos actuaria com a portaveu. Una de les seues veus mes crítica la té en el [[catalanisme]] o nacionalisme català i en la figura de l'expresident d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] [[Josep-Lluís Carod-Rovira]] nomenat per ell en el malnom de ''Rovireche'' i al president del mateix partit [[Joan Puigcercós]].  
com a la dreta del [[PP]]. Els seus detractors argumenten que lo que Jiménez Losantos definix com a lliberal en realitat és l'extrema dreta de la que Jiménez Losantos actuaria com a portaveu. Una de les seues veus més crítica la té en el [[catalanisme]] o nacionalisme català i en la figura de l'expresident d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] [[Josep-Lluís Carod-Rovira]] nomenat per ell en el malnom de ''Rovireche'' i al president del mateix partit [[Joan Puigcercós]].  


És també u dels numerosos peridistes que posen en dubte l'investigació judicial dels [[atentats de l'11-M]], indicant clarament un intent de la busca de la veritat sobre l'investigació de les bombes esclatades en els trens de rodalies aquell matí d'un [[11 de març]] de [[2004]]. També és contrari a l'intent de negociació del Govern espanyol en la banda terrorista [[ETA]]. També ha segut condenat a pagar una multa de 60.000 euros a Josep-Lluís Carod-Rovira i [[Joan Puigcercós]] per expressions referides als dos, despuix d'haver segut estimat el recurs de cassació per haver segut desestimada la demanda en [[primera instància]], durant els dies 12,13,14,15 de juny i 1 de juliol de [[2006]] en [[La Mañana]]:
És també u dels numerosos peridistes que posen en dubte l'investigació judicial dels [[atentats de l'11-M]], indicant clarament un intent de la busca de la veritat sobre l'investigació de les bombes esclatades en els trens de rodalies aquell matí d'un [[11 de març]] de [[2004]]. També és contrari a l'intent de negociació del Govern espanyol en la banda terrorista [[ETA]]. També ha segut condenat a pagar una multa de 60.000 euros a Josep-Lluís Carod-Rovira i [[Joan Puigcercós]] per expressions referides als dos, despuix d'haver segut estimat el recurs de cassació per haver segut desestimada la demanda en [[primera instància]], durant els dies 12,13,14,15 de juny i 1 de juliol de [[2006]] en [[La Mañana]]:
Llínea 52: Llínea 66:


== Publicacions ==
== Publicacions ==
*Lo que queda de España (ISBN 978-84-85663-00-2)Barcelona, juny de 1979 (Reimpresió i ampliació (ISBN 84-7880-538-9): Madrit, maig de 1995).
*Diván de Albarracín (ISBN 84-85762-07-X) Madrit, octobre de 1982.
*Contra el felipismo (ISBN 84-7880-338-6) Madrit, decembre de 1993.
*La última salida de Manuel Azaña (ISBN 84-08-01121-9) Barcelona, maig de 1994.
*La dictadura silenciosa (ISBN 84-7880-610-5) Madrit, giner de 1996.
*Crónicas del acabóse (ISBN 84-7880-653-9) Madrit, maig de 1996.
*Los nuestros: cien vidas en la historia de España (ISBN 84-08-03304-2) Barcelona, maig de 2000
*Poesía perdida (1969-1999) (ISBN 84-8191-396-0) Valéncia, maig de 2001.
*Con Aznar y contra Aznar: artículos y ensayos 1983-2002 (ISBN 84-9734-081-7) Madrit, novembre de 2002.
*El adiós de Aznar (ISBN 84-08-05094-X) Barcelona, febrer de 2004.
*Federico responde: los chats de Libertad Digital (ISBN 84-9734-224-0) Madrit, setembre de 2004.
*España y Libertad (ISBN 84-270-3249-8), Madrit, abril de 2006.
*De la noche a la mañana (ISBN 84-9734-549-5), Madrit, octobre de 2006.
*La ciudad que fue: Barcelona, años 70 (ISBN 978-84-8460-642-0), Madrit, 2007.
*Más España y más Libertad (ISBN 978-84-8460-642-0), Madrit, 2008.
*Lo que queda de España (Reimpresió i ampliació) (ISBN 978-84-8460-716-8), Madrit, 2008.
*Historia de España (Junt a César Vidal) (ISBN 978-84-08-08211-8), Barcelona, 2009.


*''Lo que queda de España'' (ISBN 978-84-85663-00-2) Barcelona, juny de 1979 (Reimpressió i ampliació (ISBN: 84-7880-538-9): Madrit, maig de 1995).
*''Diván de Albarracín'' (ISBN 84-85762-07-X) Madrit, octubre de 1982.
*''Contra el felipismo: crónicas de una decada'' (ISBN 84-7880-338-6) Madrit, decembre de 1993.
*''La dictadura silenciosa. Mecanismos totalitarios en nuestra democracia'' (ISBN: 978-84-7880-274-6) (1993)
*''La última salida de Manuel Azaña'' (ISBN: 84-08-01121-9) Barcelona, maig de 1994.
*''Crónicas del acabóse'' (ISBN 84-7880-653-9) Madrit, maig de 1996.
*''Los nuestros: cien vidas en la historia de España'' (ISBN: 84-08-03304-2) Barcelona, maig de 2000
*''Poesía perdida (1969-1999)'' (ISBN: 84-8191-396-0) Valéncia, maig de 2001.
*''Con Aznar y contra Aznar: artículos y ensayos 1983-2002'' (ISBN: 84-9734-081-7) Madrit, novembre de 2002.
*''El adiós de Aznar'' (ISBN: 84-08-05094-X) Barcelona, febrer de 2004.
*''Federico responde: los chats de Libertad Digital'' (ISBN: 84-9734-224-0) Madrit, setembre de 2004.
*''España y Libertad'' (ISBN: 84-270-3249-8), Madrit, abril de 2006.
*''De la noche a la mañana'' (ISBN: 84-9734-549-5), Madrit, octubre de 2006.
*''La ciudad que fue: Barcelona, años 70'' (ISBN: 978-84-8460-642-0), Madrit, 2007.
*''Más España y más Libertad'' (ISBN: 978-84-8460-642-0), Madrit, 2008.
*''Lo que queda de España'' (Reimpressió i ampliació) (ISBN: 978-84-8460-716-8), Madrit, 2008.
*''Historia de España'' (Junt a César Vidal) (ISBN: 978-84-08-08211-8), Barcelona, 2009.
*''El linchamiento: la liquidación de la COPE y la aventura de esRadio'' (2011)
*''Los años perdidos de Mariano Rajoy'' (2015)
*''Memoria del Comunismo: De Lenin a Podemos'' (2018)
*''Barcelona. La ciudad que fue: La libertad y la cultura que el nacionalismo destruyó'' (2019)
*''La vuelta al comunismo'' (Espasa Libros, Madrid, 2020) ISBN: 978-84-67-06031-7.
*''El retorno de la derecha'' (Espasa Libros, Madrid, 2023) ISBN: 978-84-67-06513-8.
*''El camino hacia la dictadura de Sánchez'' (Espasa Libros, Madrid, 2024) ISBN: 978-84-670-7304-1.
 
== Referències ==
== Referències ==
{{Reflist}}
{{Reflist}}
{{Traduït de|es|Federico_Jiménez_Losantos}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos commons]
{{Commonscat|Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos}}
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos Wikiquote]
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos Wikiquote]
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=747610 Recopilación de trabajos de Federico Jiménez Losantos] en [[Dialnet]]
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=747610 Recopilación de trabajos de Federico Jiménez Losantos] en [[Dialnet]]
Llínea 83: Llínea 105:
* [http://www.liberalismo.org/articulo/289/244/ Entrevista realizada el 13 de marzo de 2002, en la que cuenta más detalles sobre su vida y opiniones políticas]
* [http://www.liberalismo.org/articulo/289/244/ Entrevista realizada el 13 de marzo de 2002, en la que cuenta más detalles sobre su vida y opiniones políticas]
* [http://dailymotion.alice.it/visited/search/federico/video/xrb5o_entrevista-a-federico-jimenez-losan Vídeo Entrevista realizada en noviembre de 2006 en el programa ''Las Noches Blancas'', de Fernando Sánchez Dragó]
* [http://dailymotion.alice.it/visited/search/federico/video/xrb5o_entrevista-a-federico-jimenez-losan Vídeo Entrevista realizada en noviembre de 2006 en el programa ''Las Noches Blancas'', de Fernando Sánchez Dragó]
* [https://www.youtube.com/watch?v=9MYv1il1quw La Lengua Valenciana defendida por César Vidal y Jiménez Losantos - YouTube]


{{Traduït de|es|Federico_Jiménez_Losantos}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
[[Categoria:Empresaris]]
[[Categoria:Empresaris espanyols]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Ràdio]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Federico_Jiménez_Losantos»