Diferència entre les revisions de "Cooperació Sino-Alemana (1911-1941)"

[[Archiu:Sino-german cooperation.png|250px|thumb|none|La cooperació sino-alemana eixercí un important paper en la història de la [[República de China]] d'inicis i mijans del [[segle XX]].]]

La '''Cooperació sino-alemana de 1911 a 1941''' es referix al primer acostament formal de cooperació mútua (ocorreguda principalment entre els anys 20 i els 30) entre els països de [[China]] i [[Alemanya]]. La República de China, que va succeir a la [[Dinastia Qing]] en 1912, estava al principi carregada de senyorius guerrers dividits entre faccions i incursions estrangeres, disputant-se el poder en una guerra civil. Després de l'expedició del Nort en 1928 China s'unifique nominalment sota el control del Kuomintang (KMT), encara que en tot el Japó Imperial apuntava com l'amenaça més gran. El pla de cooperació ideat per [[Sun Yat-sen]] (Primer president de China i líder del Kuomintang) era a l'orige en gran manera per a modernisar la indústria i les forces armades de la República de China davant la imminent amenaça d'una invasió japonesa. La urgència de China per a modernisar a l'eixèrcit i la seua indústria per a la defensa nacional, ajuntats a les necessitats d'Alemanya d'una font estable de matèries primeres, posaren als dos països en el camí de relacions propenques a partir dels últims anys de 1920 i finals de 1930. Encara que la cooperació intensa durà solament de la presa de possessió del Partit nazi d'Alemanya en 1933 al començament de la [[Segona Guerra Sino-Japonesa]] en 1937 i les mesures concretes en la reforma industrial començaren a prendre pes solament fins a principis de 1936, la relació entre tots dos països durant este periodo tingué un efecte profunt en la modernisació i la capacitat de China per a resistir als japonesos durant la guerra i sembrà les bases del futur creiximent econòmic i industrial de China.