Diferència entre les revisions de "Mar del Nort"

mSense resum d'edició
Text reemplaça - 'Edimburg' a 'Edimburc'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:NASA NorthSea1.jpg|thumb|Vista de satèlit del mar del Nort]]
[[Image:NASA NorthSea1.jpg|thumb|Vista de satèlit del mar del Nort]]
El '''mar del Nort''' és un [[mar]] obert de l'[[oceà Atlàntic]], situat entre les costes de [[Noruega]] i [[Dinamarca]] en l'est, les de les [[illes Britàniques]] a l'oest, i les de [[Alemanya]], els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[França]] al sur. El [[Skagerrak]] constituïx una espècie de baïa a l'est del mar, la qual ho conecta en el [[Mar Bàltic|Bàltic]] en través del [[Kattegat]]; també està conectat en el Bàltic per mig del [[canal de Kiel]]. El [[canal de la Mànega]] ho conecta al restant de l'Atlàntic pel sur, mentres que pel nort conecta en través del [[mar de Noruega]], que és el nom que adopta el mar al nort de les [[illes Shetland]].
La '''mar del Nort''' és un [[mar]] obert de l'[[oceà Atlàntic]], situat entre les costes de [[Noruega]] i [[Dinamarca]] en l'est, les de les [[illes Britàniques]] a l'oest, i les de [[Alemanya]], els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[França]] al sur. El [[Skagerrak]] constituïx una espècie de baïa a l'est del mar, la qual ho conecta en el [[Mar Bàltic|Bàltic]] en través del [[Kattegat]]; també està conectat en el Bàltic per mig del [[canal de Kiel]]. El [[canal de la Mànega]] ho conecta al restant de l'Atlàntic pel sur, mentres que pel nort conecta en través de la [[mar de Noruega]], que és el nom que adopta el mar al nort de les [[illes Shetland]].


Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del nort-oest arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa.
Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del noroest arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa.


Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de gel o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa.
Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de gèl o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa.


Durant la [[Edat Antiga]] este mar es coneixia com ''Oceanum'' o ''Mare Germanicum''. El nom actual se pensa que va sorgir des del punt de vista de les [[illes Frisones]], des de a on quedava totalment al nort, i per oposició al mar del Sur (el [[mar de Frísia]], en els Països Baixos). A la llarga, el nom actual es va acabar imponent, de manera que ya era predominant durant l'[[Edat Moderna]].
Durant l'[[Edat Antiga]] este mar es coneixia com ''Oceanum'' o ''Mare Germanicum''. El nom actual se pensa que va sorgir des del punt de vista de les [[illes Frisones]], des de a on quedava totalment al nort, i per oposició a la mar del Sur (la [[mar de Frísia]], en els Països Baixos). A la llarga, el nom actual es va acabar imponent, de manera que ya era predominant durant l'[[Edat Moderna]].


Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina ''Mer Du Nord'', en [[idioma francés|francés]]; ''Noordzee'', en [[idioma holandés|neerlandés]]; ''Nordsee'', en [[idioma alemà|alemà]]; ''Nordsjön'', en [[idioma suec]]; ''Nordsøen'', en [[idioma danés|danés]]; ''Nordsjøen'', en [[idioma noruec|noruec]]; i ''North Siga'' en [[idioma anglés|anglés]]. En [[idioma frisó|frisó]] es diu ''Noardsee'' i en [[gaèlic escocés]] ''A' Mhuir en Tuath''.
Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina ''Mer Du Nord'', en [[idioma francés|francés]]; ''Noordzee'', en [[idioma holandés|neerlandés]]; ''Nordsee'', en [[idioma alemà|alemà]]; ''Nordsjön'', en [[idioma suec]]; ''Nordsøen'', en [[idioma danés|danés]]; ''Nordsjøen'', en [[idioma noruec|noruec]]; i ''North Siga'' en [[idioma anglés|anglés]]. En [[idioma frisó|frisó]] es diu ''Noardsee'' i en [[gaèlic escocés]] ''A' Mhuir en Tuath''.


Té importants jaciments de [[petròleu]] i [[gas natural]], els quals es van començar a explotar en els [[anys 1970]].
Té importants jaciments de [[petròleu]] i [[gas natural]], els quals es varen escomençar a explotar en els [[anys 1970]].


== Rius principals que desemboquen en ell ==
== Rius principals que desemboquen en ell ==
Llínea 23: Llínea 23:


== Tràfic marítim ==
== Tràfic marítim ==
El mar del Nort és molt important per al tràfic marítim. Alguns dels [[port]]s més grans del món se situen en les seues costes o be a la vora dels rius pocs quilómetros riu dalt de la seua desembocadura (és el cas, per eixemple, de [[Rotterdam]] —Tercer port del món—, [[Anvers]], [[Henurg]] i [[Londres]]), o be tenen un fàcil accés, com el de [[Àmsterdam]], cosa que fa que disponga de rutes marítimes molt solicitades. És vital per al comerç de [[Europa]] Occidental.
La mar del Nort és molt important per al tràfic marítim. Alguns dels [[port]]s més grans del món se situen en les seues costes o be a la vora dels rius pocs quilómetros riu dalt de la seua desembocadura (és el cas, per eixemple, de [[Rotterdam]] —Tercer port del món—, [[Amberes]], [[Henurg]] i [[Londres]]), o be tenen un fàcil accés, com el de [[Àmsterdam]], cosa que fa que disponga de rutes marítimes molt solicitades. És vital per al comerç de [[Europa]] Occidental.


=== Ports costers principals ===
=== Ports costers principals ===
Llínea 32: Llínea 32:
* [[Esjberg]] en [[Dinamarca]]
* [[Esjberg]] en [[Dinamarca]]
* [[Oslo]], [[Kristiansand]], [[Stavanger]] i [[Bergen]] en [[Noruega]]
* [[Oslo]], [[Kristiansand]], [[Stavanger]] i [[Bergen]] en [[Noruega]]
* [[Aberdeen]], [[Dundee]] i [[Edimburg]] en [[Escòcia]] (Gran Bretanya)
* [[Aberdeen]], [[Dundee]] i [[Edimburc]] en [[Escòcia]] (Gran Bretanya)
* [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya)
* [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya)
== Notes ==
{{Reflist}}


== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Mar del Sur]]
* [[Mar del Sur]]
== Referències ==
<references/>
{{Traduït de|es|Mar del Norte}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/North_Sea commons|North Sea|Mar del Norte]
{{Commonscat|North Sea}}
 
{{Traduït de|es|Mar del Norte}}


[[Categoria:Geografia d'Europa]]
[[Categoria:Geografia d'Europa]]
[[Categoria:Mars]]
[[Categoria:Mars]]