Diferència entre les revisions de "Galàxia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 2:

Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela|estreles]] i de [[nebulosa|núvols]] de gas i pols. Tot indica que en el centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.

El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec ~~modern~~|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la ~~quantitat~~ que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 108, i 1012 [[massa solar|masses solars]].

Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la cantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 108, i 1012 [[massa solar|masses solars]].

L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels ~~gassos~~ o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Astronomia]]

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela|estreles]] i de [[nebulosa|núvols]] de gas i pols. Tot indica que en el centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.
-El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.
+El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.
-Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar|masses solars]].
+Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la cantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar|masses solars]].
-L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].
+L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].
+== Enllaços externs ==
+{{DGLV|Galàxia}}
 [[Categoria:Astronomia]]