Diferència entre les revisions de "Anatomia humana" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

L''''anatomia humana''' és la [[ciència]] de caràcter pràctic i morfològic principalment dedicada a l'estudi de les estructures macroscòpiques del cos humà; deixant aixina l'estudi dels teixits a la [[histologia]] i de les [[cèlules]] a la [[citologia]] i [[biologia celular]]. L'anatomia humana és un camp especial dins de l'[[anatomia]] general (animal).

Baix una visió sistemàtica, el cos humà —com els cossos dels animals—, està organisat en diferents nivells de jerarquisació. Aixina, està compost d'aparats. Estos els integren sistemes, que a la seua volta estan composts per [[òrguens]], que estan composts per [[teixits]], que estan formats per [[cèlules]], que estan formats per [[molècules]], etc. Atres visions (funcional, morfogenètica, clínica, etc.), baix atres criteris, entenen el cos humà de forma una miqueta diferent.

== Sistemes i aparats del cos humà ==

Un sistema és un grup d'òrguens associats que concorren en una funció general i estan formats predominantment pels mateixos tipos de [[teixit (biologia)|teixits]]. Per eixemple: el [[sistema esquelètic]], el [[sistema cardiovascular]], el [[sistema nerviós]], etc.

* [[Sistema inmunitari]]: defensa contra agents causants de malalties.

* [[Sistema tegumentari]]: pell, pèl i [[ungla|ungles]].

* [[Sistema nerviós]]: arreplegada, transferència i processat d'informació. Format pel sistema nerviós central ([[encéfal]] i [[mèdula espinal]]) i el sistema nerviós perifèric (nervis de tot el cos).

* [[Sistema circulatori]]: format pel cor, artèries, venes i capilars.

* [[Sistema limfàtic]]: format pels capilars, gots i [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]], [[melsa]], [[Clavada]] i Mèdula Òssea.

* [[Sistema endocrí]]: comunicació dins del cos per mig de [[hormona|hormones]]. Està format per les glándules endocrines que sintetisen hormones i les bolquen al mig intern ([[sanc]], limfa, líquit intersticial) com són [[hipòfisis]], [[tiroides]], clavada, suprarrenals, [[pàncrees]] i gònades i per cèlules *secretoras que es troben en òrguens que no són pròpiament glándules pero segreguen hormones com ocorre en el [[renyó]] i el [[cor]].

* [[Sistema muscular (anatomia humana)|Sistema muscular]]: moviment del cos.

* [[Sistema òsseu]]: respal estructural i protecció per mig d'ossos.

* [[Sistema articular]]: format per les articulacions i lligaments associats que unixen el sistema esquelètic i permet els moviments corporals.

; Aparat

Un aparat és un grup d'òrguens que eixerciten una funció comuna i els seus òrguens no tenen predomini de cap teixit, per eixemple l'aparat digestiu o inclouen a varis sistemes com el [[aparat locomotor]], integrat pels sistemes muscular, òsseu, articular.

* [[Aparat digestiu]]: processador del menjar, boca, faringe, esòfec, estòmec, intestins i [[glàndules anexes]]. Permet la conversió dels aliments en molècules assimilables per mig de les [[enzimes]].

* [[Aparat excretor]] o urinari: eliminació de substàncies tòxiques i rebujos del cos per mig de l'orina. Òrguens: renyons (que contenen les unitats *anatomo-funcionals nomenades nefrones), uréters, [[bufa]], uretra.

* [[Aparat reproductor]]: els òrguens sexuals (masculins i femenins)

* [[Aparat respiratori]]: són els òrguens i cavitats amprats per a l'intercanvi de gasos respiratoris: cornalons nassals, faringe, laringe, [[tràquea]], bronquis, bronquiolo i [[pulmó|pulmons]]. Dins dels pulmons trobem els alveols que són la unitat anatomo-funcional del sistema.

* [[Aparat locomotor]]: conjunt dels sistemes esquelètic, articular i muscular. Estos sistemes coordinats pel sistema nerviós permeten la locomoció.

* [[Aparat cardiovascular]]: conjunt de gots sanguíneus (venes, artèries i capilars) i [[Sistema limfàtic|limfàtics]].

== Anatomia topogràfica ==

Baix un criteri topogràfic, el cos humà és estudiat per regions, esquemàticament (entre paréntesis els universalisats noms en [[llatí]]):

* [[Cap]] (''Testa'')

** [[Neurocráneu]] (''Neurocranium'')

** [[Viscerocráneu]] (''Viscerocranium'')

* [[Coll]] (''Collum'')

* [[Tronc (anatomia)|Tronc]] (''Truncus'')

** [[Esquena]] (''Dorsum'')

** [[Tórax]] (''Thorax'')

** [[Abdomen]] (''Abdomen'')

** [[Pelvis]] (''Pelvis'')

* [[Membre superior]] (''Membrum superius'')

** [[Cintura escapular]] (''Cingulum membri superioris'')

** [[Braç]] (''Brachium'')

** [[Gobanella]] (''Antebrachium'')

** [[Mà]] (''Manus'')

* [[Membre inferior]] (''Membrum inferius'')

** [[Cintura pelviana]] (''Cingulum membri inferioris'')

** [[Cuixa]] (''Fèmur'')

** [[Cama]] (''Crus'')

** [[Peu (anatomia)|Peu]] (''Pes'')

== Referències ==

* Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4

* Drake, Richard L. (2020). ''Anatomía para estudiantes''. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1

* Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9

== Bibliografia ==

* Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998

* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072

* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental''

* Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53

* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología''

== Enllaços externs ==

* [http://www.anatomiauv.com/ Anatomia de la Universitat de Valéncia]

[[Categoria:Anatomia humana| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 L''''anatomia humana''' és la [[ciència]] de caràcter pràctic i morfològic principalment dedicada a l'estudi de les estructures macroscòpiques del cos humà; deixant aixina l'estudi dels teixits a la [[histologia]] i de les [[cèlules]] a la [[citologia]] i [[biologia celular]]. L'anatomia humana és un camp especial dins de l'[[anatomia]] general (animal).
+Baix una visió sistemàtica, el cos humà —com els cossos dels animals—, està organisat en diferents nivells de jerarquisació. Aixina, està compost d'aparats. Estos els integren sistemes, que a la seua volta estan composts per [[òrguens]], que estan composts per [[teixits]], que estan formats per [[cèlules]], que estan formats per [[molècules]], etc. Atres visions (funcional, morfogenètica, clínica, etc.), baix atres criteris, entenen el cos humà de forma una miqueta diferent.
+== Sistemes i aparats del cos humà ==
+Un sistema és un grup d'òrguens associats que concorren en una funció general i estan formats predominantment pels mateixos tipos de [[teixit (biologia)|teixits]]. Per eixemple: el [[sistema esquelètic]], el [[sistema cardiovascular]], el [[sistema nerviós]], etc.
+* [[Sistema inmunitari]]: defensa contra agents causants de malalties.
+* [[Sistema tegumentari]]: pell, pèl i [[ungla|ungles]].
+* [[Sistema nerviós]]: arreplegada, transferència i processat d'informació. Format pel sistema nerviós central ([[encéfal]] i [[mèdula espinal]]) i el sistema nerviós perifèric (nervis de tot el cos).
+* [[Sistema circulatori]]: format pel cor, artèries, venes i capilars.
+* [[Sistema limfàtic]]: format pels capilars, gots i [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]], [[melsa]], [[Clavada]] i Mèdula Òssea.
+* [[Sistema endocrí]]: comunicació dins del cos per mig de [[hormona|hormones]]. Està format per les glándules endocrines que sintetisen hormones i les bolquen al mig intern ([[sanc]], limfa, líquit intersticial) com són [[hipòfisis]], [[tiroides]], clavada, suprarrenals, [[pàncrees]] i gònades i per cèlules *secretoras que es troben en òrguens que no són pròpiament glándules pero segreguen hormones com ocorre en el [[renyó]] i el [[cor]].
+* [[Sistema muscular (anatomia humana)|Sistema muscular]]: moviment del cos.
+* [[Sistema òsseu]]: respal estructural i protecció per mig d'ossos.
+* [[Sistema articular]]: format per les articulacions i lligaments associats que unixen el sistema esquelètic i permet els moviments corporals.
+; Aparat
+Un aparat és un grup d'òrguens que eixerciten una funció comuna i els seus òrguens no tenen predomini de cap teixit, per eixemple l'aparat digestiu o inclouen a varis sistemes com el [[aparat locomotor]], integrat pels sistemes muscular, òsseu, articular.
+* [[Aparat digestiu]]: processador del menjar, boca, faringe, esòfec, estòmec, intestins i [[glàndules anexes]]. Permet la conversió dels aliments en molècules assimilables per mig de les [[enzimes]].
+* [[Aparat excretor]] o urinari: eliminació de substàncies tòxiques i rebujos del cos per mig de l'orina. Òrguens: renyons (que contenen les unitats *anatomo-funcionals nomenades nefrones), uréters, [[bufa]], uretra.
+* [[Aparat reproductor]]: els òrguens sexuals (masculins i femenins)
+* [[Aparat respiratori]]: són els òrguens i cavitats amprats per a l'intercanvi de gasos respiratoris: cornalons nassals, faringe, laringe, [[tràquea]], bronquis, bronquiolo i [[pulmó|pulmons]]. Dins dels pulmons trobem els alveols que són la unitat anatomo-funcional del sistema.
+* [[Aparat locomotor]]: conjunt dels sistemes esquelètic, articular i muscular. Estos sistemes coordinats pel sistema nerviós permeten la locomoció.
+* [[Aparat cardiovascular]]: conjunt de gots sanguíneus (venes, artèries i capilars) i [[Sistema limfàtic|limfàtics]].
+== Anatomia topogràfica ==
+Baix un criteri topogràfic, el cos humà és estudiat per regions, esquemàticament (entre paréntesis els universalisats noms en [[llatí]]):
+* [[Cap]] (''Testa'')
+** [[Neurocráneu]] (''Neurocranium'')
+** [[Viscerocráneu]] (''Viscerocranium'')
+* [[Coll]] (''Collum'')
+* [[Tronc (anatomia)|Tronc]] (''Truncus'')
+** [[Esquena]] (''Dorsum'')
+** [[Tórax]] (''Thorax'')
+** [[Abdomen]] (''Abdomen'')
+** [[Pelvis]] (''Pelvis'')
+* [[Membre superior]] (''Membrum superius'')
+** [[Cintura escapular]] (''Cingulum membri superioris'')
+** [[Braç]] (''Brachium'')
+** [[Gobanella]] (''Antebrachium'')
+** [[Mà]] (''Manus'')
+* [[Membre inferior]] (''Membrum inferius'')
+** [[Cintura pelviana]] (''Cingulum membri inferioris'')
+** [[Cuixa]] (''Fèmur'')
+** [[Cama]] (''Crus'')
+** [[Peu (anatomia)|Peu]] (''Pes'')
+== Referències ==
+{{Referències}}
+* Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
+* Drake, Richard L. (2020). ''Anatomía para estudiantes''. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
+* Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
+== Bibliografia ==
+* Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998
+* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
+* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental''
+* Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53
+* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología''
+== Enllaços externs ==
+* [http://www.anatomiauv.com/ Anatomia de la Universitat de Valéncia]
 [[Categoria:Anatomia humana| ]]