Arròs en fesols i naps

Erro al crear miniatura:

Arròs en fesols i naps

L'arròs en fesols i naps és un arròs molt típic i valencià.

Ingredients

• 1/4 quilo de fesols.
• 1/2 quilo d'arròs.
• Penques.
• Bleda.
• 1 nap.
• Chirivia.
• 1 moniato.
• 1 creïlla.
• 2 botifarres.
• Pebre dolç.
• Safrà.
• Sal.
• Oli d'oliva.

Elaboració

Es posa l'oli al foc i quan està calent se li tira el pebre dolç, la verdura neta, els fresols i un poc d'aigua. Despuix se li trenca el bull 4 o 5 vegades, es dir, que bullga. Se li afig una miqueta (un got) d'aigua, i aixina 4 o 5 vegades. Se li tira la sal i l'arròs i quan torne a bollir se li afig el safra i deixem que acabe de coure.

Este plat, com tots els tradicionals, requerixen molt de temps d'elaboració. El fet de trencar el bull 4 o 5 vegades és per a que els fesols es coguen be per dins.

Cites

La creciente aceptación de la paella, hasta adquirir caracteres de universalidad, ha perjudicado a la fama de otros condimentos de arroz que, si no son tan extensamente apreciados, en cambio tienen partidarios acérrimos. Ejemplo de ello es el que en Lengua Valenciana se llama arros en fesols i naps, y que es un arroz caldoso preparado en una olla, que tiene, efectivamente, judías y nabos, pero también mano u oreja de cerdo cortada en pedazos regulares, tocino salado, morcilla, y diversos ingredientes. El poeta Llorente, que era bastante gastrónomo, escribió, a propósito de este plato, la ponderativa composición que se titula, precisamente, "Arros en fesols i naps".

• Francisco Almela y Vives. Valencia y su Reino (1965).

Poema de Teodor Llorente

Arros en fesols i naps

Per l'horta, tocant migdia,

plens d'infantil alegria,

dichosos i satisfets

tornaven a l'alqueria

dos pobres fematers.

L'un i l'atre, a l'escoltar

les dotze, que en so de queixa

els cridaven a la llar,

tingueren una mateixa

idea, la de dinar.

Lo més chicotet, que li guanya

a l'atre que l'acompanya

en vivor, li digue aixi:

"Si fores lo rei d'Espanya,

¿que dinaries tu hui?"

Alçant lo front ple d'arrugues

i solcant la llengua pronta,

li contestá: "¿Pues no ho saps?

¡Quina pregunta més tonta!

Arros en fesols i naps."

"¿I tu?", afegi lo major.

Lo chicotet llançá un suspir

i, torcantse la suor,

li replicá: "¿Que he de dir,

si tu has dit ya lo millor?"

• Teodor Llorente (Valéncia, 1836-1911)

Referències

• Arros en fesols i naps - Valencia canta