Diferència entre les revisions de "Austràlia"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| capital_població = 367 752 ([[2012]]) | | capital_població = 367 752 ([[2012]]) | ||
| capital_coord = | | capital_coord = | ||
| ciutat_principal = [[ | | ciutat_principal = [[Sydney]] [[Archiu:Sydney COA.gif|right|20px]] | ||
| principals ciutats= | | principals ciutats= | ||
| festa_nacional= | | festa_nacional= | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
| matrícula_avió= | | matrícula_avió= | ||
}} | }} | ||
'''Austràlia''' oficialment | '''Austràlia''', oficialment '''Mancomunitat d'Austràlia''' (en [[idioma anglés|anglés]] '''Commonwealth of Australia'''), és un estat de l'[[hemisferi sur]] que conforma el continent més chicotet del [[Terra|món]] i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic|Pacífic]] i [[Oceà Índic|Índic]]. | ||
Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas|Christmas]] i [[Illa Norfolk|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia | Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas|Christmas]] i [[Illa Norfolk|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest. | ||
[[ | [[ File:Australia orange.png|thumb|right|300px|<center>Austràlia</center>]] | ||
De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el | De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el [[mont Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut. | ||
Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. | Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]]. | ||
== Referències == | |||
* Capling, Ann (2013). Australia and the Global Trade System: From Havana to Seattle (en inglés). Cambridge University Press. p. 116 | |||
* Coman, Brian J. (2007). A Loose Canon: Essays on History, Modernity and Tradition (en inglés). Connor Court Publishing Pty Ltd. ISBN 978-0-9802936-2-3 | |||
* Frank Crowley (1973) Modern Australia in Documents, 1939–1970. pp. 222–226. Wren Publishing, Melbourne. ISBN 978-0-17-005300-6 | |||
* The Story of Australia's People, Volumen 1: The Rise and Fall of Ancient Australia, Penguin Books Australia Ltd., Vic., 2015 ISBN 9780670078714 | |||
== Bibliografia == | |||
* Davison, Graeme; Hirst, John; Macintyre, Stuart (1998). The Oxford Companion to Australian History (en inglés). Melbourne: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-553597-6. | |||
* Denoon, Donald, et al. (2000). A History of Australia, New Zealand, and the Pacific. Oxford: Blackwell. ISBN 0-631-17962-3. | |||
* Hughes, Robert (1986). The Fatal Shore: The Epic of Australia's Founding. Knopf. ISBN 0-394-50668-5. | |||
Jupp, James (2001). The Australian people: an encyclopedia of the nation, its people, and their origins (en inglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-80789-0. | |||
* Powell, J.M. (1988). An Historical Geography of Modern Australia: The Restive Fringe. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25619-4. | |||
* Robinson, G.M., Loughran, R.J., and Tranter, P.J. (2000). Australia and New Zealand: Economy, Society and Environment. London: Arnold; New York: Oxford University Press. ISBN 0-340-72033-6 paperback, ISBN 0-340-72032-8 hardback. | |||
* Teo, Hsu-Ming; White, Richard (2003). Cultural history in Australia (en inglés). University of New South Wales Press. ISBN 978-0-86840-589-6. | |||
== Enllaços externs == | |||
{{DGLV|Australià}} | |||
{{Països d'Oceania}} | {{Països d'Oceania}} | ||