Diferència entre les revisions de "Espanyol argentí"
mSense resum d'edició |
Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]' |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[ | L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[Uruguai]] . Està fortament influenciat per l'[[italià]] , degut a la forta immigració italiana del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]] . | ||
==Pronunciació== | ==Pronunciació== | ||
La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació | La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació estàndart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ". | ||
La "Y" en Argentina i | La "Y" en Argentina i Uruguai es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH"). | ||
La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit". | La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit". | ||
També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià. | També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià. | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
==Present== | ==Present== | ||
La majoria dels canvis relatius a la conjugació de la segona persona singular, especialment diftoncs que tenen una forta tendència | La majoria dels canvis relatius a la conjugació de la segona persona singular, especialment diftoncs que tenen una forta tendència a desaparéixer. Per eixemple, no es diu “¿puedes tu?”, se diu “¿vos podés?”. L'accent tònic se mou en l'ultima sílaba. | ||
==Imperatiu== | ==Imperatiu== | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
Ven Vení | Ven Vení | ||
==Passat, | ==Passat, futur== | ||
El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per al futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment. | El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per al futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment. | ||
==Vocabulari== | ==Vocabulari== | ||
Moltes paraules amprades en [[Argentina]] i [[ | Moltes paraules amprades en [[Argentina]] i [[Uruguai]] no existixen en el vocabulari utilisat en [[Espanya]]. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules són generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulari actual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro. | ||
Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l' | Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'us d'agarrar, prendre i terminar. | ||
==Extensió total del dialecte i variants== | ==Extensió total del dialecte i variants== | ||
L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt més de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de [[ràdio]] i [[televisió]] en [[Buenos Aires]], a que els | L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt més de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de [[ràdio]] i [[televisió]] en [[Buenos Aires]], a que els estàndarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser més culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc. | ||
En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes. | En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes. | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
[[Categoria:Llengües]][[Categoria:Llingüística]][[Categoria:Llengües romàniques]] | [[Categoria:Llengües]] | ||
[[Categoria:Llingüística]] | |||
[[Categoria:Llengües romàniques]] | |||