L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Castellà churro"

desferValencian (Discussió | contribucions)
Burócrates, Administradors
84 622 edicions
VisualWikitext
Pàgina nova, en el contingut: «El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà, especialment de la comarca dels Serrans; i més genèric...».
 
Text reemplaça - 'El Canal de Navarrés' a 'La Canal de Navarrés'
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà, especialment de la comarca dels Serrans; i més genèricament del parla de les Comarques churres valencianes llimítrofs de la Hoya de Buñol, Racó d'Ademús, Canal de Navarrés, Alt Palància i Alt Mijars. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.
[[Image:Español España dialectos.png|thumb|350px|Dialectes i accents del [[idioma espanyol|espanyol]] en [[Espanya]].]]
 
El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de [[La Foya de Bunyol]], [[El Racó d'Ademús]], [[La Canal de Navarrés]], [[L'Alt Palància]] i [[L'Alt Mijars]]. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.
 
Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides pel castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.
 
== Orige històric ==
 
 


Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tenden a desaparéixer i ser sustituides per el castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.


== Característiques ==
== Característiques ==
La sustitución del fonema castellano [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se da en varios pueblos muy próximos a las comarcas valencianohablantes.  
*La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants.  
La pronunciación de la consonante "v" como [v] (labiodental) en vez de [b] (bilabial) y la /z/ sonora de "casa" en la Canal de Navarrés.  
*La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en La Canal de Navarrés.  
El uso de la "o abierta" [cita requerida].  
*L'us de la "o oberta".  
La desaparición de los pronombres castellanos "contigo", "conmigo", y "ti" ("te vienes con mí", "me voy con tú", "a tú te digo").
*La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo" i "ti".
Giros lingüísticos propios del valenciano ("voy camino a casa mía" en vez de "voy de camino a mi casa").  
*La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").
La utilización del diminutivo -ico/-ica ("el torico").  
*L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones.
La /l/ tiene resonancia velar.  
*En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front al verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] [[valencià]].
La entonación es semejante a la valenciana en algunas zonas pero claramente aragonesa en La Serranía.  


*La sustitució del fonema castellà [θ] per [s] ("haser la sena es fásil", que en valencià seria "fer el sopar es fàcil"), que es dona en varis pobles molt pròxims a les comarques valencià-parlants.
*La pronunciació de la consonant "v" com a [v] (labidental) en conte de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en la Canal de Navarrés
*El us de la "o oberta"
*La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo", i "ti" (en tu, en mi, tu) ("te vienes con mi", "me voy con tu", "a tú te digo").
*Girs llingüístics propis del valencià ("voy camino a casa mia" en conte de "voy de camino a mi casa")
*L'utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").
*La /l/ té resonància velar.
*L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones pero clarament aragonesa en La Serrania.
*En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front a el verp que se vol conjuar en passta en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] valencià.


== Vore  també ==
* [[Idioma castellà]]
* [[Dialectes del castellà en Espanya]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Dialectes del castellà en Espanya]]
[[Categoria:Llengües de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Cultura de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Cultura de la província de Valéncia]]
[[categoria:Cultura de la província de Castelló]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Castellà_churro»