Diferència entre les revisions de "Diputació General d'Aragó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'tambe' a 'també')
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat')
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''Diputació General d'Arago''' o '''Govern d'Aragó''' (la seua abreviatura es ''DGA'') es l'orgue de govern de la Comunitat Autonoma d'[[Arago]], naixcut durant la [[Transició Espanyola]] com a orgue eixecutiu preautonómic, i una de les institucions propies que integren la Comunitat Autonoma, junt a les Talles d'Arago (poder llegislatiu), i el president de la Diputacio General, elegit per les Talles -també se podria incloure el poder judicial de l'Estat ''en'' Arago, puix no existixen poders judicials autonomics-. Representa el [[poder eixecutiu]] de la Comunitat i la seua seu principal se troba en la [[Real Casa de la Misericordia]] en Saragossa, edifici també cridat "[[Edifici Pignatelli|El Pignatelli]]". Te la seua orige historic en la [[Diputacio del General del Regne d'Arago]] o Generalitat d'Arago, vigent entre 1364 i 1708, la seua orige se troba en les Talles d'Arago de 1188.
+
La '''Diputació General d'Arago''' o '''Govern d'Aragó''' (la seua abreviatura es ''DGA'') es l'orgue de govern de la Comunitat Autonoma d'[[Arago]], naixcut durant la [[Transició Espanyola]] com a orgue eixecutiu preautonómic, i una de les institucions pròpies que integren la Comunitat Autonoma, junt a les Talles d'Arago (poder llegislatiu), i el president de la Diputacio General, elegit per les Talles -també se podria incloure el poder judicial de l'Estat ''en'' Aragó, puix no existixen poders judicials autonomics-. Representa el [[poder eixecutiu]] de la Comunitat i la seua seu principal se troba en la [[Real Casa de la Misericordia]] en Saragossa, edifici també nomenat "[[Edifici Pignatelli|El Pignatelli]]". Te el seu orige històric en la [[Diputació del General del Regne d'Aragó]] o Generalitat d'Arago, vigent entre els anys [[1364]] i [[1708]], el seu orige se troba en les Talles d'Arago de l'any [[1188]].
  
 
== Composició ==
 
== Composició ==
El seu President es elegit per les [[Corts d'Aragó]]. A dia de hui conta en 10 membres, entre Consellers i la presidenta de l'eixecutiu.<ref>[http://servicis.aragon.es/organigramapublico/PublicoServlet?accion=1 Estructura organica del Govern d'Arago], Aragon.es</ref><ref>[http://www.cortesaragon.es/pleno-de-las-cortes.1022.0.html Corts d'Arago]</ref>
+
El seu President és elegit per les [[Corts d'Aragó]]. A dia de hui conta en 10 membres, entre Consellers i la presidenta de l'eixecutiu.<ref>[http://servicis.aragon.es/organigramapublico/PublicoServlet?accion=1 Estructura organica del Govern d'Arago], Aragon.es</ref><ref>[http://www.cortesaragon.es/pleno-de-las-cortes.1022.0.html Corts d'Arago]</ref>
  
 
{| class="wikitable" align="center"
 
{| class="wikitable" align="center"
Llínea 35: Llínea 35:
 
|style="width: 5px" bgcolor=#1E90FF align="center" |
 
|style="width: 5px" bgcolor=#1E90FF align="center" |
 
|-
 
|-
|Departament de Sanitat, Benestar Social i Familia||Ricardo Oliván Bellosta (PP)
+
|Departament de Sanitat, Benestar Social i Família||Ricardo Oliván Bellosta (PP)
 
|style="width: 5px" bgcolor=#1E90FF align="center" |
 
|style="width: 5px" bgcolor=#1E90FF align="center" |
 
|}
 
|}
Llínea 56: Llínea 56:
 
* 2011–actualidad (VIII llegislatura): [[Lluïsa Fernanda Rudi]] (Coalicio PP-PAR)
 
* 2011–actualidad (VIII llegislatura): [[Lluïsa Fernanda Rudi]] (Coalicio PP-PAR)
  
== Notes ==
+
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
  

Última revisió del 15:47 28 ago 2023

La Diputació General d'Arago o Govern d'Aragó (la seua abreviatura es DGA) es l'orgue de govern de la Comunitat Autonoma d'Arago, naixcut durant la Transició Espanyola com a orgue eixecutiu preautonómic, i una de les institucions pròpies que integren la Comunitat Autonoma, junt a les Talles d'Arago (poder llegislatiu), i el president de la Diputacio General, elegit per les Talles -també se podria incloure el poder judicial de l'Estat en Aragó, puix no existixen poders judicials autonomics-. Representa el poder eixecutiu de la Comunitat i la seua seu principal se troba en la Real Casa de la Misericordia en Saragossa, edifici també nomenat "El Pignatelli". Te el seu orige històric en la Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Arago, vigent entre els anys 1364 i 1708, el seu orige se troba en les Talles d'Arago de l'any 1188.

Composició[editar | editar còdic]

El seu President és elegit per les Corts d'Aragó. A dia de hui conta en 10 membres, entre Consellers i la presidenta de l'eixecutiu.[1][2]

Carrec Nom
Presidencia de la Diputacio General d'Arago Lluïsa Fernanda Rudi (PP)
Departament de Presidencia i Justicia Roberto Bermúdez de Castre (PP)
Departament de Facenda i Administracio Publica Josep Lluïs Saz Casat (Indep.)
Departament d'Economia i Ofici Francesc Bono Rius (Indep.)
Departament d'Obres Publiques, Urbanisme, Vivenda i Transports Rafael Fernández d'Alarcón (Indep.)
Departament de Politica Territorial i Interior Antoni Suárez Oriz (PP)
Departament d'Agricultura, Ganaderia i Mig Ambient Modest Lobón Nebot (PP)
Departament d'Industria i Innovacio Artur Argilaga López (PAR)
Departament d'Educacio, Universitat, Cultura i Deport María Dolors Serrat (PP)
Departament de Sanitat, Benestar Social i Família Ricardo Oliván Bellosta (PP)

Presidents des de la Transició[editar | editar còdic]

Regim preautonòmic

Regim autonomic

Referències[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]