Diferència entre les revisions de "Ajuntament de Valéncia"
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ') |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Ayuntamiento de Valencia, España, 2014-06-30, DD 119.JPG|thumb|Ajuntament de Valéncia]] |
| − | La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]]. | + | La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre els anys [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]]. |
| − | ==Resenyes històriques== | + | == Resenyes històriques == |
La Casa d'Ensenyança fon concebuda com a colege, el pati interiorisa i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la corsia Sur. | La Casa d'Ensenyança fon concebuda com a colege, el pati interiorisa i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la corsia Sur. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Ya en el sigle XX se fa l'ampliació pensant en l'us municipal del conjunt ya que antigament, [[Antiga Casa de la Ciutat (Valéncia)|La Casa de la Ciutat]], se trobava en el lloc a on hui se troben els Jardins coneguts com de l'Audiència, situats junt al Palau de la Generalitat. | Ya en el sigle XX se fa l'ampliació pensant en l'us municipal del conjunt ya que antigament, [[Antiga Casa de la Ciutat (Valéncia)|La Casa de la Ciutat]], se trobava en el lloc a on hui se troben els Jardins coneguts com de l'Audiència, situats junt al Palau de la Generalitat. | ||
| − | ==L'edifici== | + | == L'edifici == |
Desentenent-se conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en [[1904]] l'arquitecte municipal [[Carlos Carbonell]] va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumental i arqueològic, una cosa de la que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de [[1860]]), la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme. | Desentenent-se conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en [[1904]] l'arquitecte municipal [[Carlos Carbonell]] va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumental i arqueològic, una cosa de la que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de [[1860]]), la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
El nomenat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i atres alegories, anteponent lo suntuari al funcional. D'atra banda, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es distribuïx entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carilló de campanes, i dos torres menors en els ànguls. | El nomenat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i atres alegories, anteponent lo suntuari al funcional. D'atra banda, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es distribuïx entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carilló de campanes, i dos torres menors en els ànguls. | ||
| − | ===Escultures i ornamentacions exteriors=== | + | === Escultures i ornamentacions exteriors === |
| − | Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de [[Marià Benlliure]], autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de [[Carmelo Vicent]] (la Justícia i la Prudència) i [[Vicente Beltrán]] (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en [[1930]]. | + | Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de [[Marià Benlliure]], autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de [[Carmelo Vicent]] (la Justícia i la Prudència) i [[Vicente Beltrán]] (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en l'any [[1930]]. |
| − | ===L'interior=== | + | === L'interior === |
| + | [[File:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG|thumb|Saló de festes o de cristal]] | ||
| − | Paralelament, se varen anar realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i en millorable funcionalitat: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de [[1924]]; el saló de festes, decorat en pintures de Tuset i dotze relleus de nus de marbre, realisats per [[Carmelo Vicent]], [[Vicente Beltrán]], [[Enrique Giner]] i [[Vicente Coret]], inaugurat en 1929; el consistori, etc. | + | Paralelament, se varen anar realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i en millorable funcionalitat: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de l'any [[1924]]; el saló de festes, decorat en pintures de Tuset i dotze relleus de nus de marbre, realisats per [[Carmelo Vicent]], [[Vicente Beltrán]], [[Enrique Giner]] i [[Vicente Coret]], inaugurat en [[1929]]; el consistori, etc. |
| − | En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a [[Santa Rosa de Llima]], una important reforma conclosa en 1935 emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, varen suprimir els altars i fon interposta una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa. | + | En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a [[Santa Rosa de Llima]], una important reforma conclosa en l'any [[1935]] emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, varen suprimir els altars i fon interposta una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa. |
| − | ==Monument històric-artístic== | + | == Monument històric-artístic == |
| − | La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i Museu Històric Municipal li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional. | + | [[File:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG|thumb|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]] |
| + | La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu Històric Municipal]] li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional. | ||
| − | El | + | El Museu Històric Municipal de Valéncia custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del [[Consolat del Mar]], la [[Real Senyera]], el fals pendó, el pla del P. Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc. |
Declarat BIC per Decret 474/1962 de 1.03.62 (BOE 9-03-62). | Declarat BIC per Decret 474/1962 de 1.03.62 (BOE 9-03-62). | ||
| − | == | + | == El Consell i consellers == |
| − | {{ | + | |
| + | Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Zacarés, José María. Memoria histórica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Imprenta de José Tauló | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Ajuntament de València}} | ||
| + | |||
| + | * [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia] | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
Última revisió del 12:07 7 jul 2024
La Casa Consistorial de la ciutat de Valéncia integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, dos construccions d'época i estil ben diferenciats: la Casa d'Ensenyança, edificada per iniciativa de l'arquebisbe En Andrés Majoral, entre els anys 1758 i 1763, i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del sigle XX.
Resenyes històriques[editar | editar còdic]
La Casa d'Ensenyança fon concebuda com a colege, el pati interiorisa i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la corsia Sur.
Ya en el sigle XX se fa l'ampliació pensant en l'us municipal del conjunt ya que antigament, La Casa de la Ciutat, se trobava en el lloc a on hui se troben els Jardins coneguts com de l'Audiència, situats junt al Palau de la Generalitat.
L'edifici[editar | editar còdic]
Desentenent-se conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en 1904 l'arquitecte municipal Carlos Carbonell va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumental i arqueològic, una cosa de la que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de 1860), la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme.
El nomenat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i atres alegories, anteponent lo suntuari al funcional. D'atra banda, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es distribuïx entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carilló de campanes, i dos torres menors en els ànguls.
Escultures i ornamentacions exteriors[editar | editar còdic]
Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de Marià Benlliure, autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de Carmelo Vicent (la Justícia i la Prudència) i Vicente Beltrán (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en l'any 1930.
L'interior[editar | editar còdic]
Paralelament, se varen anar realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i en millorable funcionalitat: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de l'any 1924; el saló de festes, decorat en pintures de Tuset i dotze relleus de nus de marbre, realisats per Carmelo Vicent, Vicente Beltrán, Enrique Giner i Vicente Coret, inaugurat en 1929; el consistori, etc.
En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a Santa Rosa de Llima, una important reforma conclosa en l'any 1935 emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, varen suprimir els altars i fon interposta una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa.
Monument històric-artístic[editar | editar còdic]
La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i Museu Històric Municipal li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.
El Museu Històric Municipal de Valéncia custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del Consolat del Mar, la Real Senyera, el fals pendó, el pla del P. Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc.
Declarat BIC per Decret 474/1962 de 1.03.62 (BOE 9-03-62).
El Consell i consellers[editar | editar còdic]
Fins al sigle XVIII, abans del Decret de Nova Planta, les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.
Referències[editar | editar còdic]
- Zacarés, José María. Memoria histórica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Imprenta de José Tauló
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ajuntament de Valéncia.
