Diferència entre les revisions de "Palmerar d'Elig"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Palmerar d'Elig''', situat en [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]), és una gran extensió de [[Palmera (vegetal)|palmeres]] dins del caixco urbà de la ciutat. En més de 200.000 eixemplars, és el palmerar més gran d'[[Europa]], i en el món | [[Archiu:Palmeralelig.jpg|thumb|250px|Palmerar d'Elig]] | ||
El '''Palmerar d'Elig''', situat en [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]), és una gran extensió de [[Palmera (vegetal)|palmeres]] dins del caixco urbà de la ciutat. En més de 200.000 eixemplars, és el palmerar més gran d'[[Europa]], i en el món a soles ho superen alguns palmerals àraps. El principal tipo de palmera que es troba és la nomenada ''Phoenix dactylifera'' que va ser portada allí pels musulmans quan varen ocupar la [[Península Ibèrica]]. La palmera o palma es cotisa molt be en el mercat espanyol i també en les exportacions clandestines; és molt important l'indústria [[datil|datilera]] i la confecció de palmes, que són els seus fulls portats a un procés especial de blanquejat privant-les de llum. | |||
El Palmerar d'Elig ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]], el [[30 de novembre]] de [[2000]]. | El Palmerar d'Elig ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]], el [[30 de novembre]] de [[2000]]. | ||
En [[2005]] es va detectar que hi havia eixemplars de palmeres infectats per larves del [[ | En l'any [[2005]] es va detectar que hi havia eixemplars de palmeres infectats per larves del [[Morrut roig]] (''Rhynchophorus ferrugineus''), en castellà ''Picudo rojo''. Este insecte, és un escarabat que posa els seus ous en l'interior de la palmera, i quan esclaten els ous, les larves s'alimenten del tall de la palmera. | ||
== Història == | == Història == | ||
El Palmerar d'Elig sería creat pels primers musulmans que varen fundar Elig. Els àraps varen seguir la mateixa tàctica de protecció i varen aumentar la plantació; en [[Abderramán I]] es va fer la gran ret de séquies. Ad este príncip omeya, exiliat en [[al-Àndalus]], se li atribuïxen, precisament, uns versos dedicats a una de les primeres palmeres peninsulars: | El Palmerar d'Elig sería creat pels primers musulmans que varen fundar Elig. Els àraps varen seguir la mateixa tàctica de protecció i varen aumentar la plantació; en [[Abderramán I]] es va fer la gran ret de séquies. Ad este príncip omeya, exiliat en [[al-Àndalus]], se li atribuïxen, precisament, uns versos dedicats a una de les primeres palmeres peninsulars: | ||
| Llínea 17: | Llínea 18: | ||
== Composició == | == Composició == | ||
Els conjunts més coneguts del Palmerar són el Parc Municipal, l'Hort de Baix, l'Hort del Cura i l'Hort del Chocolater. D'entre tots, els millors i més antics eixemplars estan en el nomenat [[Hort del Cura]], dins del gran Palmerar. El nom li ve donat pel seu propietari en l'any [[1918]]. Alguns eixemplars tenen més de 300 anys. Cal tindre en conte que la palmera té una vida mija de 250 a 300 anys. Estes palmeres són de la mateixa espècie que les d'[[Iràn]]. Són datileres i és en [[decembre]] quan donen el seu frut. Ademés hi ha algunes atres espècies tropicals. | Els conjunts més coneguts del Palmerar són el Parc Municipal, l'Hort de Baix, l'Hort del Cura i l'Hort del Chocolater. D'entre tots, els millors i més antics eixemplars estan en el nomenat [[Hort del Cura]], dins del gran Palmerar. El nom li ve donat pel seu propietari en l'any [[1918]]. Alguns eixemplars tenen més de 300 anys. Cal tindre en conte que la palmera té una vida mija de 250 a 300 anys. Estes palmeres són de la mateixa espècie que les d'[[Iràn]]. Són datileres i és en [[decembre]] quan donen el seu frut. Ademés hi ha algunes atres espècies tropicals. | ||
== La Palmera Imperial == | == La Palmera Imperial == | ||
En tot el conjunt descolla la nomenada [[Palmera Imperial]] que va rebre eixe nom en homenage a l'emperatriu Isabel de Baviera (''Sissí''), que va visitar l'Hort en l'any [[1894]]. Té esta palmera 7 refillols enormes en forma de canelobre i d'ella va dir ''Sissí'' que era digna d'un Imperi. | |||
En tot el conjunt descolla la nomenada [[Palmera Imperial]] que va rebre eixe nom en homenage a l'emperatriu Isabel de Baviera (''Sissí''), que va visitar l'Hort en [[1894]]. Té esta palmera 7 refillols enormes en forma de canelobre i d'ella va dir ''Sissí'' que era digna d'un Imperi. | |||
== Lloc de visita == | == Lloc de visita == | ||
Un agradable passeig entre els horts de palmeres ilicitanes, comença i acaba en ''l'Hort de San Plácido'', conegut també com el Museu del Palmeral. És una ruta d'escassa dificultat apta per a tots els públics, pot realisar-se anant o en [[bicicleta]]. Té un recorregut total de 2.580 metros. | Un agradable passeig entre els horts de palmeres ilicitanes, comença i acaba en ''l'Hort de San Plácido'', conegut també com el Museu del Palmeral. És una ruta d'escassa dificultat apta per a tots els públics, pot realisar-se anant o en [[bicicleta]]. Té un recorregut total de 2.580 metros. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Palmeral_de_Elche] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Palmeral_de_Elche] | ||
[[Categoria:UNESCO]] | [[Categoria:UNESCO]] | ||
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | [[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | ||
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]] | |||
[[Categoria:Elig]] | |||