Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Adsuara" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 42 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

Joan Batiste Adsuara Ramos, conegut com a Joan Adsuara, (Castelló, ~~1893~~ - 1973), fon un escultor valencià.

{{Biografia|

| nom = Joan Batiste Adsuara Ramos

| image = [[Archiu:Jbadsuara.jpg|200px]]

| peu =

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

| ocupació = Escultor.

| data_naix = [[1891]]

| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = [[17 de giner]] de [[1973]]

| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Joan Batiste Adsuara Ramos''', conegut com a Joan Adsuara, ([[Castelló]], [[1891]] - † [[17 de giner]] de [[1973]]), fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

Va nàixer el 31 de juliol de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana.

Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el sí d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.

~~Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit~~, ~~on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives~~ i ~~més tart en els tallers Granda que es dedicaven~~ a l'~~imagineria fins~~ a l'~~any 1920 en que pot montar taller propi~~, ~~puix ya a partir d'esta data el seu èxit~~ va en ~~aument i té encàrrecs~~ de ~~retrats i~~ de ~~monuments~~.

Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, faltà jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va transcòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.

~~En l' any 1932 conseguix~~ la ~~càtedra~~ de ~~Dibuix~~ de ~~robages i del natural de l'Escola~~ de Belles Arts de San Fernando, ~~per~~ a ~~cobrir la vacant~~ de ~~Julio Romero~~ de ~~Torres, càrrec~~ que ~~no abandona fins~~ a ~~la seua jubilació en 1961. Va ser director de~~ l'~~Escola des de 1958~~ fins a ~~1963~~ que ~~presenta la seua renúncia. A~~ partir d'~~ací, sobretot per problemes de salut,~~ va ~~treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit~~ en ~~l'any 1971. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el 17~~ de ~~giner~~ de ~~1973~~.

Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]], a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.

~~Molt influït per~~ l'~~escultor Victorio Macho~~, de ~~gran expressivitat~~, la seua ~~escultura presenta una preocupació per formes i volums~~. ~~En les seues imàgens religioses s~~'~~acosta més~~ a l'~~escultura castellana~~, ~~mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats~~, ~~són fresques i~~ en ~~uns plans plens~~ de ~~gràcia. Les seues obres~~ de ~~fusta tallada són exquisites~~.

En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de [[Julio Romero de Torres]], càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.

== ~~Reconeiximents~~ ==

Adsuara fon un dels fundadors del [[Museu de Belles Arts de Castelló]].

== Estil artístic ==

[[Archiu:Eaduara.jpg|thumb|200px|Escultura de Joan Batiste Adsuara]]

Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.

Adsuara conseguiria convertir-se en un dels escultors de major èxit i proyecció del panorama escultòric espanyol de la primera mitat del [[sigle XX]]. Aixina, la seua etapa més lluenta coincidix en els últims anys de la [[Anys 1920|década dels vint]] i es prolongaria a lo llarc de la [[II República Espanyola]], moment en que conseguix una síntesis i depuració formal.

Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.

Ademés, fon junt en el valencià [[Carmelo Vicent Suria]] ([[1890]]-[[1957]]) i l'alcoyà [[José Pérez Pérez]] "Peresejo" ([[1887]]-[[1978]]), el precursor de la corrent renovadora de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', una corrent caracterisada per l'abandó de l'imperant burguesisme, aixina com del naturalisme en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.

Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i la [[Franquisme|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.

* 1912 Tercera Medalla en l'~~Exposició Nacional~~ de ~~Belles arts de Madrit~~

Encara en vida, l'artiste donà una bona part de la seua obra a la ciutat per a que foren patrimoni dels castellonencs.

* 1920 Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit

* 1923 Primer premi en la ~~Bienal de Venècia (Itàlia)~~

* 1924 Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit

* 1929 Premi Nacional d'Escultura

* 1947 Acadèmic de la ~~Real Acadèmia de San Fernando de Madrit~~

== ~~Monuments~~ ==

== Obra ==

* Monument a [[Francesc Tàrrega]]. 1916 Castelló

=== Monuments ===

* Monument al pintor [[Francesc Ribalta|Ribalta]]. ~~1927~~ Castelló

[[Image:Perot de.jpg|thumb|Perot de Granyana]]

* Monument a [[~~Joan Batiste Cardona i Vives|Cardona Vives~~]]. ~~1963 Castelló~~

* Monument a [[Francesc Tàrrega]]. [[1916]] [[Castelló]]

* Monument a [[Perot de Granyana]]. 1959 Castelló

* Monument al pintor [[Francesc Ribalta|Ribalta]]. [[1926]]. [[Parc Ribalta]], Castelló

* Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de Madrit

* Monument a la Reconquista. [[1943]] [[Vigo]]

* Decoració escultòrica de la Capella del Sant Espírit. [[1947]] [[Madrit]], per encàrrec del [[CSIC]].

* Monument a Vicente Manterola [[1949]] [[Sant Sebastià]]

* Monument a [[Perot de Granyana]]. [[1959]] Castelló

* Monument a [[Joan Batiste Cardona i Vives|Cardona Vives]]. [[1963]] Castelló

* Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de [[Madrit]]

* Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit

* Monument a ~~la Reconquista~~. ~~1947 Vigo~~

* Monument a Francisco Aguirre. La Serena ([[Chile]])

* Monument a ~~Vicente Manterola 1949 Sant Sebastià~~

* Monument a la Pau, anys xixanta, plaça Maria Agustina de Castelló

* ~~Monument a Francisco Aguirre La Serena (Chile)~~

* Panteó de la família Dàvalos, cementeri de Castelló.

== Obres ==

=== Obres civils ===

[[Image:Fpeixcat.jpg|thumb|Font dels artistes]]

* La meua Mare (relleu) 1916

* La meua Mare (relleu) [[1916]]

* Madrilenya 1917

* Madrilenya [[1917]]

* Cadència 1920

* Cadència [[1920]]

* La Càrrega (maternitat) 1923

* Dòna en capa [[1921]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]

* Maternitat 1927

* La Càrrega (maternitat) [[1923]]

* Les Arts 1929

* Fauno [[1925]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]

* Maternitat, talla en fusta [[1927]]

* Figura femenina [[1927]], Caixa d'Aforros de Castelló

* Figura femenina, talla en fusta de caoba [[1927]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]

* Figura femenina [[1928]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]

* Les Arts [[1929]]

* La Ciència 1929

* Dòna del Cànter 1934

* L'Orde, figura masculina [[1933]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]

* Formentera 1955

* Dòna del Cànter [[1934]]

* Banyista, figura femenina en bronze [[1935]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]

* Formentera [[1955]]

* Flora, figura femenina en marbre [[1955]], [[Diputació de Castelló]]

=== ~~Religioses~~ ===

=== Obres religioses ===

* Sant Isidoro en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit

Llínea 51:

Llínea 83:

* Baixrelleu frontal de l'altar major de l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit

* Conjunt del presbiteri en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit

* Inmaculada Concepció Capella ''Villa Elisa'' en Benicàssim

* Inmaculada Concepció Capella ''Villa Elisa'' en [[Benicàssim]]

* Verge del Carme. Museu Provincial Belles Arts de Castelló

* Monument al Sagrat Cor de Jesús en Bilbao

* Monument al Sagrat Cor de Jesús en [[Bilbao]]

* Crist crucificat per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló

* Crist crucificat [[1941]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló

* Dolorosa [[1942]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló

== Reconeiximents ==

* [[1912]] Tercera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit

* [[1920]] Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit

* [[1923]] Primer premi en la Bienal de [[Venècia]] ([[Itàlia]])

* [[1924]] Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit

* [[1929]] Premi Nacional d'Escultura

* [[1947]] Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit

* [[1950]] Nomenament de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló de la Plana.

En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom.

== Bibliografia ==

* Gascó Sidro, Antonio José. ''Adsuara, el hombre y el artista'' (Castelló, 1977. Ediciones Armengot)

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara Joan Batiste Adsuara en Wikipedia]

* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/juan-bautista-adsuara-escultor-ribalta-tarrega-perot-otros_1261266.html Juan Bautista Adsuara, escultor de Ribalta, Tárrega, Perot y otros - Salvador Bellés - ''Mediterráneo'']

* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2023/01/17/63c6dbcd21efa0af368b458b.html El cincel de Adsuara cumple 50 años de silencio - ''El Mundo'']

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Escultors]]

[[Categoria:Escultors valencians]]

[[Categoria:Castelló de la Plana]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Joan Batiste Adsuara Ramos, conegut com a Joan Adsuara, (Castelló, 1893 - 1973), fon un escultor valencià.
+{{Biografia|
+| nom = Joan Batiste Adsuara Ramos
+| image = [[Archiu:Jbadsuara.jpg|200px]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Escultor.
+| data_naix = [[1891]]
+| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[17 de giner]] de [[1973]]
+| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+}}
+'''Joan Batiste Adsuara Ramos''', conegut com a Joan Adsuara, ([[Castelló]], [[1891]] - † [[17 de giner]] de [[1973]]), fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
 == Biografia ==
-Va nàixer el 31 de juliol de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana.
+Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el sí d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.
-Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any 1920 en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.
+Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, faltà jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va transcòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.
-En l' any 1932 conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en 1961. Va ser director de l'Escola des de 1958 fins a 1963 que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any 1971. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el 17 de giner de 1973.
+Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]], a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.
-Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de fusta tallada són exquisites.
+En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de [[Julio Romero de Torres]], càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.
-== Reconeiximents ==
+Adsuara fon un dels fundadors del [[Museu de Belles Arts de Castelló]].
+== Estil artístic ==
+[[Archiu:Eaduara.jpg|thumb|200px|Escultura de Joan Batiste Adsuara]]
+Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.
+Adsuara conseguiria convertir-se en un dels escultors de major èxit i proyecció del panorama escultòric espanyol de la primera mitat del [[sigle XX]]. Aixina, la seua etapa més lluenta coincidix en els últims anys de la [[Anys 1920|década dels vint]] i es prolongaria a lo llarc de la [[II República Espanyola]], moment en que conseguix una síntesis i depuració formal.
+Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.
+Ademés, fon junt en el valencià [[Carmelo Vicent Suria]] ([[1890]]-[[1957]]) i l'alcoyà [[José Pérez Pérez]] "Peresejo" ([[1887]]-[[1978]]), el precursor de la corrent renovadora de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', una corrent caracterisada per l'abandó de l'imperant burguesisme, aixina com del naturalisme en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.
+Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i la [[Franquisme|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.
-* 1912 Tercera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
+Encara en vida, l'artiste donà una bona part de la seua obra a la ciutat per a que foren patrimoni dels castellonencs.
-* 1920 Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
-* 1923 Primer premi en la Bienal de Venècia (Itàlia)
-* 1924 Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
-* 1929 Premi Nacional d'Escultura
-* 1947 Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit
-== Monuments ==
+== Obra ==
-* Monument a [[Francesc Tàrrega]]. 1916 Castelló
+=== Monuments ===
-* Monument al pintor [[Francesc Ribalta|Ribalta]]. 1927 Castelló
+[[Image:Perot de.jpg|thumb|Perot de Granyana]]
-* Monument a [[Joan Batiste Cardona i Vives|Cardona Vives]]. 1963 Castelló
+* Monument a [[Francesc Tàrrega]]. [[1916]] [[Castelló]]
-* Monument a [[Perot de Granyana]]. 1959 Castelló
+* Monument al pintor [[Francesc Ribalta|Ribalta]]. [[1926]]. [[Parc Ribalta]], Castelló
-* Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de Madrit
+* Monument a la Reconquista. [[1943]] [[Vigo]]
+* Decoració escultòrica de la Capella del Sant Espírit. [[1947]] [[Madrit]], per encàrrec del [[CSIC]].
+* Monument a Vicente Manterola [[1949]] [[Sant Sebastià]]
+* Monument a [[Perot de Granyana]]. [[1959]] Castelló
+* Monument a [[Joan Batiste Cardona i Vives|Cardona Vives]]. [[1963]] Castelló
+* Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de [[Madrit]]
 * Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit
-* Monument a la Reconquista. 1947 Vigo
+* Monument a Francisco Aguirre. La Serena ([[Chile]])
-* Monument a Vicente Manterola 1949 Sant Sebastià
+* Monument a la Pau, anys xixanta, plaça Maria Agustina de Castelló
-* Monument a Francisco Aguirre La Serena (Chile)
+* Panteó de la família Dàvalos, cementeri de Castelló.
-== Obres ==
+=== Obres civils ===
+[[Image:Fpeixcat.jpg|thumb|Font dels artistes]]
-* La meua Mare (relleu) 1916
+* La meua Mare (relleu) [[1916]]
-* Madrilenya 1917
+* Madrilenya [[1917]]
-* Cadència 1920
+* Cadència [[1920]]
-* La Càrrega (maternitat) 1923
+* Dòna en capa [[1921]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
-* Maternitat 1927
+* La Càrrega (maternitat) [[1923]]
-* Les Arts 1929
+* Fauno [[1925]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
+* Maternitat, talla en fusta [[1927]]
+* Figura femenina [[1927]], Caixa d'Aforros de Castelló
+* Figura femenina, talla en fusta de caoba [[1927]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
+* Figura femenina [[1928]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
+* Les Arts [[1929]]
 * La Ciència 1929
-* Dòna del Cànter 1934
+* L'Orde, figura masculina [[1933]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
-* Formentera 1955
+* Dòna del Cànter [[1934]]
+* Banyista, figura femenina en bronze [[1935]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
+* Formentera [[1955]]
+* Flora, figura femenina en marbre [[1955]], [[Diputació de Castelló]]
-=== Religioses ===
+=== Obres religioses ===
 * Sant Isidoro en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
@@ Llínea 51: / Llínea 83: @@
 * Baixrelleu frontal de l'altar major de l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
 * Conjunt del presbiteri en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
-* Inmaculada Concepció Capella ''Villa Elisa'' en Benicàssim
+* Inmaculada Concepció Capella ''Villa Elisa'' en [[Benicàssim]]
 * Verge del Carme. Museu Provincial Belles Arts de Castelló
-* Monument al Sagrat Cor de Jesús en Bilbao
+* Monument al Sagrat Cor de Jesús en [[Bilbao]]
-* Crist crucificat per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
+* Crist crucificat [[1941]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
+* Dolorosa [[1942]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
+== Reconeiximents ==
+* [[1912]] Tercera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
+* [[1920]] Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
+* [[1923]] Primer premi en la Bienal de [[Venècia]] ([[Itàlia]])
+* [[1924]] Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
+* [[1929]] Premi Nacional d'Escultura
+* [[1947]] Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit
+* [[1950]] Nomenament de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló de la Plana.
+En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom.
+== Bibliografia ==
+* Gascó Sidro, Antonio José. ''Adsuara, el hombre y el artista'' (Castelló, 1977. Ediciones Armengot)
 == Enllaços externs ==
-* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara]
+* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara Joan Batiste Adsuara en Wikipedia]
+* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/juan-bautista-adsuara-escultor-ribalta-tarrega-perot-otros_1261266.html Juan Bautista Adsuara, escultor de Ribalta, Tárrega, Perot y otros - Salvador Bellés - ''Mediterráneo'']
+* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2023/01/17/63c6dbcd21efa0af368b458b.html El cincel de Adsuara cumple 50 años de silencio - ''El Mundo'']
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Escultors]]
 [[Categoria:Escultors valencians]]
+[[Categoria:Castelló de la Plana]]