Diferència entre les revisions de "José Iranzo"

'''Josep Iranzo Presencia''' ([[Ontinyent]], [[10 de febrer]] de [[1833]] - [[Valéncia]], [[1905]]) fon un [[advocat]] i [[polític]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].

Membre d'una familia de burguesos terratinents, estudià en els escolapis de Valéncia i se llicencià en [[Dret]] en l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1856]]. Membre de la [[Unio Lliberal]], en [[1866]] se cassà en la filla de Manuel Benedito Calçada.  

Fon membre de la Junta del Colege d'Advocats de Valéncia i recolzà la [[revolució de 1868]] que posà terme al regnat d'[[Isabel II]]. Aixina, s'adscrigué al [[Partit Constitucional (Espanya)|Partit Constitucional]] i fon membre de la [[Diputacio de Valencia]] en [[1874]] i en [[1878]] pel distrit del Mercat de Valéncia. En [[1873]] fon vocal de la Junta del Port de Valencia. Després s'incorporà al [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en el que fon [[diputat]] al [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés]] pel [[distrit electoral]] de [[Boja]] en les [[eleccions generals d'Espanya de 1881|eleccions generals de 1881]] i [[eleccions generals d'Espanya de 1886|1886]].  

En [[1885]] fon nomenat [[alcalde de Valencia]], en sustitució de [[Josep María Ruiz de Lihory]], pero tingué que renunciar un any despuix per a poder ocupar el banc, sent substituït per [[Manuel Sapiña]]. En [[1890]] presidi el Circul Lliberal de Valencia, fon membre de la [[Real Academia de Belles Arts de Sant Carles]] i conseller del sucursal del Banc d'Espanya en Valencia. Fon [[senador]] per la provincia de Valencia entre [[1894]]-[[1896]].  

En [[1898]] patí una apoplexia que li obligà a retirar-se de la política. Fon pare del també polític [[Manuel Iranzo Benedito]].

== Referencies ==