Diferència entre les revisions de "Vicent Lleó i Balbastre" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 15 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

[[~~Image~~:Vicent ~~Lleo~~ i Balbastre.jpg|~~thumb|rigth~~|<center>'''Vicent Lleó i Balbastre'''</center>]]

{{Biografia|

'''Vicent Lleó i Balbastre''' ( [[Valéncia]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), [[compositor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte de Faraón]] ''.

| nom = Vicent Lleó i Balbastre

| image = [[File:Vicent Lleó i Balbastre.jpg|250px|<center>'''Vicent Lleó i Balbastre'''</center>]]

| peu =

| nacionalitat = [[Espanya|Española]]

| ocupació = Músic i compositor.

| data_naix = [[19 de novembre]] de [[1870]]

| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = [[28 de setembre]] de [[1922]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

'''Vicent Lleó i Balbastre''' ([[Valéncia]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - † [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), músic i [[compositor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte del Faraón]] ''.

== Biografia ==

Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] en [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]].

Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i [[Lamberto Alonso]]. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] en [[Salvador Giner Vidal|Salvador Giner]].

Despuix d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] el [[1896]], a on no ~~només~~ es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.

Despuix d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] en l'any [[1896]], a on no a soles es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.

La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''.

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra ~~van~~ ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra varen ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. En l'any [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].

La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort.

== Referències ==

* Aviñoa, Xosé. «Vicent Lleó Balbastre». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre

== Bibliografia ==

* Tomás Marco. ''Historia de la música española. Siglo XX''. Alianza Editorial, S.A. ~~Madrit~~,1983. ~~I.S.B.N.~~ 84-206-8506-2

* Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. ISBN 84-206-8506-2

==~~Referències~~==

==Enllaços externs==

~~==Enllaços externs==~~

* [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Músics]]

~~[[Categoria:Valencians]]~~

[[Categoria:Músics valencians]]

[[Categoria:Compositors]]

[[Categoria:Compositors valencians]]

[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]

[[Categoria:Valencians de Valéncia ciutat]]

~~[[Categoria:Biografies]]~~

~~[[Categoria:Compositors]]~~

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Vicent Lleo i Balbastre.jpg|thumb|rigth|<center>'''Vicent Lleó i Balbastre'''</center>]]
+{{Biografia|
-'''Vicent Lleó i Balbastre''' ( [[Valéncia]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), [[compositor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte de Faraón]] ''.
+| nom = Vicent Lleó i Balbastre
+| image = [[File:Vicent Lleó i Balbastre.jpg|250px|<center>'''Vicent Lleó i Balbastre'''</center>]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Española]]
+| ocupació = Músic i compositor.
+| data_naix = [[19 de novembre]] de [[1870]]
+| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[28 de setembre]] de [[1922]]
+| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
+}}
+'''Vicent Lleó i Balbastre''' ([[Valéncia]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - † [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), músic i [[compositor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte del Faraón]] ''.
 == Biografia ==
-Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] en [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]].
+Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i [[Lamberto Alonso]]. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] en [[Salvador Giner Vidal|Salvador Giner]].
-Despuix d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] el [[1896]], a on no només es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.
+Despuix d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] en l'any [[1896]], a on no a soles es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.
 La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''.
-Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra van ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].
+Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra varen ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. En l'any [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].
 La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort.
+== Referències ==
+* Aviñoa, Xosé. «Vicent Lleó Balbastre». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre
 == Bibliografia ==
-* Tomás Marco. ''Historia de la música española. Siglo XX''. Alianza Editorial, S.A. Madrit,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2
+* Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. ISBN 84-206-8506-2
-==Referències==
+==Enllaços externs==
-{{traduït de|ca|Vicent_Lleó_i_Balbastre}}
+{{Commonscat|Vicente Lleó Balbastre}}
-==Enllaços externs==
 * [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles]
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Valencians]]
 [[Categoria:Músics]]
-[[Categoria:Valencians]]
 [[Categoria:Músics valencians]]
+[[Categoria:Compositors]]
+[[Categoria:Compositors valencians]]
 [[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]
 [[Categoria:Valencians de Valéncia ciutat]]
-[[Categoria:Biografies]]
-[[Categoria:Compositors]]