Llínea 28: |
Llínea 28: |
| *[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052400_39_593571__Cultura-Hallan-pintura-mural-sXVIII-restauracion-iglesia-SMartin S. Martin] | | *[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052400_39_593571__Cultura-Hallan-pintura-mural-sXVIII-restauracion-iglesia-SMartin S. Martin] |
| ---------- | | ---------- |
− |
| |
− | == Geografia ==
| |
− |
| |
− | Es troba a l'oest de [[Llombardia]]; cobrix una superfície de 1.982 [[quilòmetre cuadrado|km]]<sup>2</sup> i conta en una població de 3.775.765 habitants<!--(31/12/2004)-->. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que van entre [[1991]] i [[2001]], la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).
| |
− |
| |
− | La ciutat és famosa per les seues firmes de [[moda]] i pel tradicional [[pastís]] nadalenc cridat ''[[panettone]]'', les tallades de carn empanada denominades ''“cotoletta allà milanese”'' i el [[arròs]] groc pel [[safrà]] denominat ''"risotto allà milanese"''.
| |
− |
| |
− | == Demografia ==
| |
− |
| |
− | Té un total de 1.308.735 habitants, un [[Àrea urbana de Milán|área urbana]] sobre els 4.000.000, en una àrea metropolitana d'uns 7.400.000 {{fuente OECD}}.
| |
− |
| |
− | És definida per alguns com la capital econòmica de [[Itàlia]]. No en va, Milà és un dels principals centres comercials i financers i una de les ciutats més riques de la Unió Europea, i seu de la [[Bosa d'Itàlia]]. Ademés, la [[Fira de Milà]] és considerada la més important de [[Itàlia]] i una de les principals del món.
| |
− | ===Etnias de Milàn===
| |
− | En el [[cens]] del [[2007]] els grups i ètnies de Milàn 153 països.
| |
− |
| |
− | == Clima ==
| |
− |
| |
− | Segons la classificació de clima de Köppen, Milà és un ciutat classificada en un clima humit subtropical. En contrast en la major part de [[Itàlia]] que tenen un clima mediterrani, els hiverns a Milà són humits i freds mentres els estius són calents i en gaire vergonya habitualment. Les temperatures miges són entre -3/+6°C durant [[giner]] i de +15/+28°C en [[juliol]].
| |
− |
| |
− | Són comuns les nevades a l'hivern encara que en el pas del temps han anat disminuint en freqüència i quantitat. La mijana històrica de neu en l'àrea de Milà està entre 35 i 45 cm. La humitat és prou alta durant l'any i la precipitació anual és de 1000 mm (40 en) de mijana aproximada.
| |
− |
| |
− | == Economia ==
| |
− |
| |
− | Milà és un dels centres comercials i financers del món. La ciutat és la seu de la [[Bosa d'Itàlia]], "Plaça Affari", i el seu interior és una àrea industrial d'avanguarda. Milà fon inclosa en una llista de deu [[Ciutat global|ciudades globals]] per Peter J. Taylor i Robert E. Lang de la [[Institució Brookings]], en l'informe econòmic "Ciutats nort-americanes en la Xàrcia Mundial de ciutats".
| |
− |
| |
− | Milà és també coneguda com la seu de l'empresa de [[cote]]s, [[Alfa Romeu]], per a la seua producció de [[seda]], i com una de les líders mundials en el [[disseny]]. Ademés, FieraMilano, el Centre d'exposicions de la ciutat i el complex de la Fira de mostres, són notables.
| |
− |
| |
− | == Administració ==
| |
− |
| |
− | La ciutat de Milà està subdividida en 9 zones administratives, crides 'Zona'. En [[1999]] l'administració va decidir reduir el nombre d'estes zones de 21 a 9. La 'Zona 1' és el centre històric i les atres huit són els llímits de la ciutat.<ref>[http://www.comune.milano.it/dseserver/WebCity/Documenti.nsf/a05ac22aa8296639012567b6005b1193/24ebbbc42dccc2a0c1256d570040abac?OpenDocument Pàgina oficial de Milà]</ref>
| |
| | | |
| | | |
Llínea 171: |
Llínea 141: |
| | | |
| *[[Aglomeracions urbanes en la UE]] | | *[[Aglomeracions urbanes en la UE]] |
− |
| |
− | ----
| |
− | =El Sanguinos=
| |
− | '''El Sanguinos''' és un regiment de l'eixercite espanyol fundat en [[1509]] pel rei [[Ferran el Catòlic]].
| |
− |
| |
− | ==Orige==
| |
− |
| |
− | En 1509 el rei Ferran V decidixc enviar a [[Itàlia]] 5.000 hòmens per a defendre estats del [[regne de Nàpols]] i auxiliar al papa en la seua lluita en els francesos.
| |
− |
| |
− | Aquell regiment enviat per Ferrando el Catòlic, actualment és l'actual de '''Infanteria Llaugera Sòria num. 9'''. En el pas dels sigles, el regiment fon conegut en distints noms i hui continua existint davall l'apelatiu de «El Sanguinos».
| |
− |
| |
− | ==El més antic d'Europa==
| |
− |
| |
− | El Sanguinos és el cos d'eixercit més antic de [[Europa]]. En [[2009]] complix mig milenari havent lluitat en totes les batalles imaginables.
| |
− |
| |
− | El [[dimarts]], [[26 de març]] de [[2009]], Sa majestat el [[Rei d'Espanya]] va presidir en [[Fuerteventura]] la celebració de les efemèrides.
| |
− |
| |
− | El Consell de ministres va otorgar al regiment la Medalla d'Eixèrcit.
| |
− |
| |
− | ==Tercio de Napoles==
| |
− | Quatre anys després de la seua primera misió, el regiment va adquirir el primer nom, pasant a cridar-se el «[[Terç de Nàpols]]», i disposava de 3.000 hòmens.
| |
− |
| |
− | ==Nombres==
| |
− | La denominació actual, ya la va tindre durant quasi un sigle a partir de [[1715]].
| |
− |
| |
− | Hi ha canvia vint-i-tres vegades de nom, pero mantenint la continuïtat, la seua idiosincràsia.
| |
− |
| |
− | ==Batallas==
| |
− | Els seus soldats van participar en batalles que podem considerar històriques per a [[Espanya]] i la monarquia Hispanica.
| |
− |
| |
− | *Entre 1511 i 1525 va realisar la presa de la fins llavors inexpugnable [[Bastia]].
| |
− |
| |
− | *Trenta anys després va participar en les guerres de Flandes, trobant els seus soldats en les batalles de [[Saint-Quentin]], [[Gremmingen]] , la presa de [[Anvers]], la [[batalla de les Dunes]] i el [[assalt d'Ostende]] .
| |
− |
| |
− | *Uns anys després va embarcar en l'expedició de la [[Armada Invencible]].
| |
− |
| |
− | * El regiment estava en la "[[Rendició de Breda]]" plasmada per Velázquez en el seu famós quadro.
| |
− |
| |
− | *En 1634, la seua heroïcitat i l'enorme quantitat de baixes patides en la [[batalla de Rocroi]] li va valdre l'apelatiu del «Terç de sang», que deriva en l'actual «El Sagnant».
| |
− |
| |
− | * En 1707, després de recórrer i participar en guerres per tot Europa va tornar a la península, combatent en [[Portugal]] i en la reconquiste de [[Menorca]].
| |
− |
| |
− | *En 1711 queda la seua guarnició en [[Sòria]] i quatre anys després adopta el nom actual.
| |
− |
| |
− | *A finals del sigle XVIII el regiment creua el [[Atlàntic]] i participa en la [[batalla de Pensacola]] en [[Bernardo de Gálvez]] , i pacifica la [[revolta de Tupac Amaru]] en [[Perú]].
| |
− |
| |
− | *Va estar més tard en les guerres carlines.
| |
− |
| |
− | *Va participar en la de [[Guerra de Cuba]] i en les de[[Àfrica]]
| |
− |
| |
− | *Després de la [[Guerra Civil]], la seua última acció la Du a terme en la campanya de [[Ifni]], en [[1957]].
| |
− |
| |
− | ==Honores==
| |
− |
| |
− | El regiment ha acumulat durant este temps multitut de condecoracions.
| |
− | *Dos corbates de Sant Ferran colectives.
| |
− | *Dos medalles militars colectives
| |
− | *Set encreuaments de distinció.
| |
− |
| |
− | Actualment el regiment d'Infanteria Lleugera està ubicat a Canàries i conta en cinc-cents hòmens enfront dels 14.000 hòmens de fa 500 anys.
| |