Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
Ací fica una llista de cites que reconeixen la independència de la llengua valenciana.
 
Ací fica una llista de cites que reconeixen la independència de la llengua valenciana.
   −
== Sigle X - dels ibers als àraps ==
+
== Sigle XI - dels ibers als àraps ==
 
[1060] Carta de una hablante de Denia en vulgar romanç dirigida a Almudis. (Encontrada y estudiada por Antonio Ubieto Arteta y Leopoldo Peñarroja).  
 
[1060] Carta de una hablante de Denia en vulgar romanç dirigida a Almudis. (Encontrada y estudiada por Antonio Ubieto Arteta y Leopoldo Peñarroja).  
   Llínea 10: Llínea 10:  
[1095] En la Crónica General del Campejador, despres d’apoderar-se de Valéncia : ‘encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçaves que eran criados en tierras de moros’, ya que ‘fablavan asssy como ellos (romanç) et sabien sus maneras et sus costumbres …’. (Menéndez Pidal: “Primera Cronica General de España” pag. 587).  
 
[1095] En la Crónica General del Campejador, despres d’apoderar-se de Valéncia : ‘encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçaves que eran criados en tierras de moros’, ya que ‘fablavan asssy como ellos (romanç) et sabien sus maneras et sus costumbres …’. (Menéndez Pidal: “Primera Cronica General de España” pag. 587).  
   −
== Sigle XI – de les harges al romanç ==
+
== Sigle XII – de les harges al romanç ==
 
[1100] Ibn al-Labbana de Denia compone harges en romance valenciano y dicem, ‘yâ qoragonî ke keres bon amar, mio al-furâr …’.  
 
[1100] Ibn al-Labbana de Denia compone harges en romance valenciano y dicem, ‘yâ qoragonî ke keres bon amar, mio al-furâr …’.  
   Llínea 29: Llínea 29:  
[1198] Aben Al Abbar, historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliogràfics continguts en els codics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725, … trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava : ‘Boyathella’(Boatella), ‘Bunyol’(Bunyol), ‘monastir’(monestir), ‘Alpwont’(Alpont), …  
 
[1198] Aben Al Abbar, historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliogràfics continguts en els codics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725, … trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava : ‘Boyathella’(Boatella), ‘Bunyol’(Bunyol), ‘monastir’(monestir), ‘Alpwont’(Alpont), …  
   −
== Sigle XII – el romanç valencià ==
+
== Sigle XIII – el romanç valencià ==
 
[1200] La epístola “planchs de Sen Esteve” explicaciones en romanç pla baix textos en llatí; ‘esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat’, ‘Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam …’, ……..  
 
[1200] La epístola “planchs de Sen Esteve” explicaciones en romanç pla baix textos en llatí; ‘esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat’, ‘Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam …’, ……..  
   Llínea 53: Llínea 53:  
[1290] Ibn Chobair nos proporciona en romanç pla: "yanair" (giner) "febrair" (febrer), "mars" (març).....
 
[1290] Ibn Chobair nos proporciona en romanç pla: "yanair" (giner) "febrair" (febrer), "mars" (març).....
   −
== Sigle XIII – la llengua valenciana en la reconquista ==  
+
== Sigle XIV – la llengua valenciana en la reconquista ==  
 
[1300] Donis Guinot, i la seua obra mes important, "Obra figurativa ab rims estaramps en lahor del Rey" feta en romanç valencià.  
 
[1300] Donis Guinot, i la seua obra mes important, "Obra figurativa ab rims estaramps en lahor del Rey" feta en romanç valencià.  
   Llínea 87: Llínea 87:  
[1398] Antoni Canals compon en lengua valenciana la seua obra ‘Escala de contemplacio’.  
 
[1398] Antoni Canals compon en lengua valenciana la seua obra ‘Escala de contemplacio’.  
   −
== Sigle XIV – l’assentament d’una llengua, la valenciana ==
+
== Sigle XV – l’assentament d’una llengua, la valenciana ==
 
[1404] Jordi de san Jordi compone su poema más hermoso, auténtica joya de la lírica en valenciano, “Estramps”.  
 
[1404] Jordi de san Jordi compone su poema más hermoso, auténtica joya de la lírica en valenciano, “Estramps”.  
   Llínea 149: Llínea 149:  
[1499] Miquel Perez realisa la traduccio de "La vida de Sancta Catherina de Sena", 'de lati en valenciana prosa'.  
 
[1499] Miquel Perez realisa la traduccio de "La vida de Sancta Catherina de Sena", 'de lati en valenciana prosa'.  
   −
== Sigle XV – l’esplendor del Sigle d’Or ==
+
== Sigle XVI – l’esplendor del Sigle d’Or ==
 
[1500] En el pròleg a les “Notes ordenades per lo reverent mestre Bernat Vilanova, àlias Navarro”, destinades a l’ensenyament del llatí, el seu autor, per bé que s’autoproclama navarrés, declara tanmateix que els exemples que hi donarà els posarà en el seu ‘valentino idiomate’, tot dient que ignora el que s’esdevé en altres llengües.  
 
[1500] En el pròleg a les “Notes ordenades per lo reverent mestre Bernat Vilanova, àlias Navarro”, destinades a l’ensenyament del llatí, el seu autor, per bé que s’autoproclama navarrés, declara tanmateix que els exemples que hi donarà els posarà en el seu ‘valentino idiomate’, tot dient que ignora el que s’esdevé en altres llengües.  
   Llínea 221: Llínea 221:  
[1599] En la historia de San Vicente y capítulo I, a modo de exhordio se narra la serie de reliquias que se custodiaban en la Catedral de Valencia... terminando su relación con la siguiente frase: ‘un pedazo de ropa interior de Christo, al cual, el Auto (proceso de Canonización de San Vicente Ferrer, en el Archivo del Convento de Predicadores) en idioma valenciano, llama así: Un tros de la Gonella de Jesu Crist’.  
 
[1599] En la historia de San Vicente y capítulo I, a modo de exhordio se narra la serie de reliquias que se custodiaban en la Catedral de Valencia... terminando su relación con la siguiente frase: ‘un pedazo de ropa interior de Christo, al cual, el Auto (proceso de Canonización de San Vicente Ferrer, en el Archivo del Convento de Predicadores) en idioma valenciano, llama así: Un tros de la Gonella de Jesu Crist’.  
   −
== Sigle XVI – el crepúscul ==
+
== Sigle XVII – el crepúscul ==
 
[1600] Francisco Diago en su “Libro Primero de la Historia de San Vicente”, trobem a la pàgina 109 : ‘Predicaba en su lenguaje valenciano, siendo verdad que predicó en tierras donde tienen el lenguaje bien ajeno y diferente: Aragón, Portugal, Cataluña, Lombardía, Escocia...’.  
 
[1600] Francisco Diago en su “Libro Primero de la Historia de San Vicente”, trobem a la pàgina 109 : ‘Predicaba en su lenguaje valenciano, siendo verdad que predicó en tierras donde tienen el lenguaje bien ajeno y diferente: Aragón, Portugal, Cataluña, Lombardía, Escocia...’.  
   Llínea 292: Llínea 292:  
[1689] Joseph Ortí en “Exequias de la Reyna Nuestra Señora Doña Maria Luysa de Borbón... diu ‘...y por si el idioma valenciano causare alguna dificultad...’.  
 
[1689] Joseph Ortí en “Exequias de la Reyna Nuestra Señora Doña Maria Luysa de Borbón... diu ‘...y por si el idioma valenciano causare alguna dificultad...’.  
   −
== Sigle XVII – la decadència ==
+
== Sigle XVIII – la decadència ==
 
[1707] Libro del “Real Acuerdo”, fol. 103. leemos ‘En dicho dia dixeron que para la facil expedicion de los pleytos y mayor satisfacción de las partes, en attención a que los más pleytos son autados en lengua valenciana que por lo regular no la entienden los relatores de Castilla y es razón que se impongan bien en la substancia y términos de ellos acordaron y mandaron que siempre que suceda entregarse pleytos autados en lengua valenciana a relator castellano, haya de conferirse este y concertarse con uno de los relatores valencianos que nombrará la sala para que con la noticia que le subministrase se haga capaz de los términos de dicha Lengua y ambos concurran a la relación sin que se falte en ella a la substancia para mayor satisfacción ...’.  
 
[1707] Libro del “Real Acuerdo”, fol. 103. leemos ‘En dicho dia dixeron que para la facil expedicion de los pleytos y mayor satisfacción de las partes, en attención a que los más pleytos son autados en lengua valenciana que por lo regular no la entienden los relatores de Castilla y es razón que se impongan bien en la substancia y términos de ellos acordaron y mandaron que siempre que suceda entregarse pleytos autados en lengua valenciana a relator castellano, haya de conferirse este y concertarse con uno de los relatores valencianos que nombrará la sala para que con la noticia que le subministrase se haga capaz de los términos de dicha Lengua y ambos concurran a la relación sin que se falte en ella a la substancia para mayor satisfacción ...’.  
   Llínea 354: Llínea 354:  
[1795] “Catalogo y descripcio d'els pardal de l'Albufera de Valencia” per Marc Antoni Orellana y Mocholi : ‘… no falten forasters que desitgen saber la Lengua Valenciana’.  
 
[1795] “Catalogo y descripcio d'els pardal de l'Albufera de Valencia” per Marc Antoni Orellana y Mocholi : ‘… no falten forasters que desitgen saber la Lengua Valenciana’.  
   −
== Sigle XVIII – la Batalla d’Almansa i la repercussió en la llengua valenciana ==
+
== Sigle XIX – la Batalla d’Almansa i la repercussió en la llengua valenciana ==
 
[1809] “Colóqui trilingüe ó Colòqui entreverát de valencià y castellá y uns cantonets en lletí”, entre Maciá el Parlador y l Mestre Descòla dun Pòble de Lhòrta de Valencia.  
 
[1809] “Colóqui trilingüe ó Colòqui entreverát de valencià y castellá y uns cantonets en lletí”, entre Maciá el Parlador y l Mestre Descòla dun Pòble de Lhòrta de Valencia.  
   Llínea 380: Llínea 380:  
[1893] Alemany i Bolufler (filólogo), ‘...el valenciano nació y se desarrolló en el Reino de Valencia...’.  
 
[1893] Alemany i Bolufler (filólogo), ‘...el valenciano nació y se desarrolló en el Reino de Valencia...’.  
   −
== Sigle XIX - la Renaixença ==
+
== Sigle XX - la Renaixença ==
 
[1900] Joseph Bodría Roig en “Fulles seques” llegim ‘aplech de versos valencians’.  
 
[1900] Joseph Bodría Roig en “Fulles seques” llegim ‘aplech de versos valencians’.  
  
8229

edicions

Menú de navegació