Diferència entre les revisions de "Kimi Räikkönen"
m →2006 |
m →2007 |
||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
En esta temporada, Kimi s'incorpora a l'equip Ferrari, substituint al sèt voltes campeó del món Michael Schumacher. Com a companyer de files té al brasiler Felipe Massa | En esta temporada, Kimi s'incorpora a l'equip Ferrari, substituint al sèt voltes campeó del món Michael Schumacher. Com a companyer de files té al brasiler Felipe Massa | ||
En el seu primer Gran Premi en l'equip Ferrari, el Gran Premi d'Austràlia de 2007, Kimi Räikkönen va eixir en primera posició per davant de Fernando Alonso per a guanyar la carrera, conseguint el triplet per primera volta en la seua carrera i colocant-se aixina com primer líder de la temporada. Era la tercera volta que un pilot guanyava en el seu debut en Ferrari despuix de Mario Andretti en 1971 i Nigel Mansell en 1989; aixina mateix, va | En el seu primer Gran Premi en l'equip Ferrari, el Gran Premi d'Austràlia de [[2007]], Kimi Räikkönen va eixir en primera posició per davant de [[Fernando Alonso]] per a guanyar la carrera, conseguint el triplet per primera volta en la seua carrera i colocant-se aixina com primer líder de la temporada. Era la tercera volta que un pilot guanyava en el seu debut en Ferrari despuix de Mario Andretti en [[1971]] i Nigel Mansell en [[1989]]; aixina mateix, va ser el primer home que va conseguir el triplet en el seu debut en la Scuderia des de que [[Juan Manuel Fangio]] ho conseguira en [[1956]]. En el segon i tercer Gran Premi, els de Malàsia i de Baréin, Kimi va acabar en tercer lloc darrere del britànic Hamilton i de Massa, qui va anar el guanyador de la carrera; aplegant a liderar el campeonat junt en Fernando Alonso i Lewis Hamilton, els tres igualats a 22 punts. La quarta carrera va ser el Gran Premi d'Espanya de 2007, a on Räikkönen es va vore forçat a abandonar a causa d'un fallo elèctric en el seu monoplaza. Ferrari va acceptar en una entrevista les falles en el respal al pilot finlandés. | ||
Despuix d'acabar 8º en Montecarlo despuix d'un error el dissabte, en la gira americana no conseguix grans resultats (un quint en Canadà i un quarto en EE. UU) per lo que fins i tot apleguen a difondre's rumors de que Ferrari li havia llançat un ultimàtum, ya que en teoria tenia més possibilitats de guanyar el Mundial que Massa, i no estava responent en els seus resultats. | Despuix d'acabar 8º en Montecarlo despuix d'un error el dissabte, en la gira americana no conseguix grans resultats (un quint en Canadà i un quarto en [[EE.UU.]]) per lo que fins i tot apleguen a difondre's rumors de que Ferrari li havia llançat un ultimàtum, ya que en teoria tenia més possibilitats de guanyar el Mundial que Massa, i no estava responent en els seus resultats. | ||
En tornar a Europa, s'assegura la victòria en els Grans Premis de França i Gran Bretanya, realisats en Magny-Cours i Silverstone respectivament. Per un problema en el seu canvi de marches, es va vore obligat a retirar-se en el Gran Premi d'Europa quan anava tercer per darrere de Fernando Alonso. En els Grans Premis d'Hongria i Turquia, queda segon, per darrere de Lewis Hamilton i Felipe Massa, respectivament. En el Gran Premi d'Itàlia de 2007, ell i el seu companyer Felipe Massa partixen com a favorits pero es veuen sorpresos des del principi pel rendiment dels McLaren. *Räikkönen va tindre que usar el tercer coche per un fort accident en els lliures i va finalisar tercer despuix dels dos McLaren. | En tornar a Europa, s'assegura la victòria en els Grans Premis de França i [[Gran Bretanya]], realisats en Magny-Cours i Silverstone respectivament. Per un problema en el seu canvi de marches, es va vore obligat a retirar-se en el Gran Premi d'Europa quan anava tercer per darrere de Fernando Alonso. En els Grans Premis d'Hongria i Turquia, queda segon, per darrere de Lewis Hamilton i Felipe Massa, respectivament. En el Gran Premi d'[[Itàlia]] de 2007, ell i el seu companyer Felipe Massa partixen com a favorits pero es veuen sorpresos des del principi pel rendiment dels McLaren. *Räikkönen va tindre que usar el tercer coche per un fort accident en els lliures i va finalisar tercer despuix dels dos McLaren. | ||
Va guanyar per tercera volta consecutiva el Gran Premi de Bèlgica, quarta victòria en la temporada, havent obtingut la pole. En Japó, baix la pluja, retrocedix a les últimes posicions, pero remonta fins al tercer lloc. En el Gran Premi de China conseguix llevar-li la primera posició a Hamilton i després l'anglés té que abandonar despuix de quedar-se parat en la puzolana just en l'entrada dels boxes. Räikkönen queda primer per davant de Fernando Alonso i Felipe Massa, en la que va anar la victòria número 200 de la Ferrari i el 600º podi en la F1. | Va guanyar per tercera volta consecutiva el Gran Premi de Bèlgica, quarta victòria en la temporada, havent obtingut la pole. En Japó, baix la pluja, retrocedix a les últimes posicions, pero remonta fins al tercer lloc. En el Gran Premi de [[China]] conseguix llevar-li la primera posició a Hamilton i després l'anglés té que abandonar despuix de quedar-se parat en la puzolana just en l'entrada dels boxes. Räikkönen queda primer per davant de Fernando Alonso i Felipe Massa, en la que va anar la victòria número 200 de la Ferrari i el 600º podi en la F1. | ||
Finalment, en el Gran Premi de Brasil, Räikkönen es va alçar campeó, quedant primer en la carrera seguit del seu companyer d'equip Felipe Massa i de Fernando Alonso, mentres que Lewis Hamilton va acabar en sèptima posició. Aixina, el finlandés va conseguir véncer el campeonat en cent dèu punts, front als cent nou d'Hamilton i Alonso. Räikkönen es va convertir aixina en el segon pilot en guanyar el Mundial despuix d'aplegar tercer a l'última carrera, emulant a Giuseppe Farina (qui ho va fer en 1950). També va conseguir guanyar sis Grans Premis en el seu debut en Ferrari, superant la marca d'Alain Prost de 5 en 1990. Aixina mateix, és el tercer pilot de l'escuderia italiana que guanya el campeonat en el seu primer any (despuix de Juan Manuel Fangio i de Jody Scheckter). | Finalment, en el Gran Premi de Brasil, Räikkönen es va alçar campeó, quedant primer en la carrera seguit del seu companyer d'equip Felipe Massa i de Fernando Alonso, mentres que Lewis Hamilton va acabar en sèptima posició. Aixina, el finlandés va conseguir véncer el campeonat en cent dèu punts, front als cent nou d'Hamilton i Alonso. Räikkönen es va convertir aixina en el segon pilot en guanyar el Mundial despuix d'aplegar tercer a l'última carrera, emulant a Giuseppe Farina (qui ho va fer en [[1950]]). També va conseguir guanyar sis Grans Premis en el seu debut en Ferrari, superant la marca d'Alain Prost de 5 en [[1990]]. Aixina mateix, és el tercer pilot de l'escuderia italiana que guanya el campeonat en el seu primer any (despuix de Juan Manuel Fangio i de Jody Scheckter). | ||