Diferència entre les revisions de "Placa tectònica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 107:

[[Archiu:Global.gif|thumb|400px|Mapa de densitat de terremots. S'observa la concentració de sismes en vores de placa.]]

Les zones de les plaques contigües als llímits —les vores de placa— són les regions de major activitat geològica interna del planeta. En elles es concentren:

* '''[[Vulcanisme]]: la major part del vulcanisme actiu es genera en l'eix de les dorsals, en els llímits divergents. Per ser submarí i de tipo fluidal, poc violent, pansa molt desapercebut. Darrere s'ubiquen les regions contigües a les [[Tectònica|fosses]] pel costat de la placa que no subduix.

* '''[[Vulcanisme]]''': la major part del vulcanisme actiu es genera en l'eix de les dorsals, en els llímits divergents. Per ser submarí i de tipo fluidal, poc violent, pansa molt desapercebut. Darrere s'ubiquen les regions contigües a les [[Tectònica|fosses]] pel costat de la placa que no subduix.

* '''[[Orogénesis]]: és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa.

* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa.

* '''[[sismologia|Sismicitat]]: Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de Sant Francisco de 1906|de Sant Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques.

* '''[[sismologia|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de Sant Francisco de 1906|de Sant Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques.

==Vore també==

@@ Llínea 107: / Llínea 107: @@
 [[Archiu:Global.gif|thumb|400px|Mapa de densitat de terremots. S'observa la concentració de sismes en vores de placa.]]
 Les zones de les plaques contigües als llímits —les vores de placa— són les regions de major activitat geològica interna del planeta. En elles es concentren:
-* '''[[Vulcanisme]]: la major part del vulcanisme actiu es genera en l'eix de les dorsals, en els llímits divergents. Per ser submarí i de tipo fluidal, poc violent, pansa molt desapercebut. Darrere s'ubiquen les regions contigües a les [[Tectònica|fosses]] pel costat de la placa que no subduix.
+* '''[[Vulcanisme]]''': la major part del vulcanisme actiu es genera en l'eix de les dorsals, en els llímits divergents. Per ser submarí i de tipo fluidal, poc violent, pansa molt desapercebut. Darrere s'ubiquen les regions contigües a les [[Tectònica|fosses]] pel costat de la placa que no subduix.
-* '''[[Orogénesis]]: és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa.
+* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa.
-* '''[[sismologia|Sismicitat]]: Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de Sant Francisco de 1906|de Sant Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques.
+* '''[[sismologia|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de Sant Francisco de 1906|de Sant Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques.
 ==Vore també==