Diferència entre les revisions de "Freqüència" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 9:

Per a calcular la freqüència d'un succés, es contabilisen un número d'ocurrències d'est tenint en conte un interval temporal, després estes repeticions es dividixen pel temps transcorregut. Segons el [[Sistema Internacional]] (SI), la freqüència es medix en [[herzi|herzis]] (Hz), en honor a [[Heinrich Rudolf Hertz]]. Un herzi és la freqüència d'un succés o fenomen repetit una volta per [[segon (unitat de temps)|segon]]. Aixina, un fenomen en una freqüència de dos herzis es repetix dos voltes per segon. Esta unitat es va cridar originalment «cicle per segon» (cps).

Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional| SI]]. Les pulsacions del cor es medixen en [[Freqüència cardíaca|clapits per minut (lat/min)]] i el [[temps musical|''temps'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “beats per minute”).

Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional| SI]]. Les pulsacions del [[cor]] es medixen en [[Freqüència cardíaca|clapits per minut (lat/min)]] i el [[temps musical|''temps'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “beats per minute”).

:<math>1 \,\mathrm{Hz} = \frac{1}{\mathrm{s}}</math>

Llínea 74:

[[Archiu:EM_spectrum_es.svg|thumb|450px|El [[espectre electromagnètic]] complet senyalant la part visible de la [[radiació electromagnètica]].]]

La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×1014Hz és la llum roja, 8×1014Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×1014Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×1014Hz, pero no serà visible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×1014Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].

La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×1014Hz és la llum roja, 8×1014Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×1014Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×1014Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×1014Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].

Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són cridades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.

Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per #lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.

Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.

== Vore també ==

Llínea 102:

* [http://www.sengpielaudio.com/calculator-period.htm SengpielAudio.com] (ferramenta per a convertir el periodo en freqüència).

[[Categoria:Física]]

[[Categoria:Vibració mecànica]]

[[Categoria:#Magnitut físiques]]

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 Per a calcular la freqüència d'un succés, es contabilisen un número d'ocurrències d'est tenint en conte un interval temporal, després estes repeticions es dividixen pel temps transcorregut. Segons el [[Sistema Internacional]] (SI), la freqüència es medix en [[herzi|herzis]] (Hz), en honor a [[Heinrich Rudolf Hertz]]. Un herzi és la freqüència d'un succés o fenomen repetit una volta per [[segon (unitat de temps)|segon]]. Aixina, un fenomen en una freqüència de dos herzis es repetix dos voltes per segon. Esta unitat es va cridar originalment «cicle per segon» (cps).<br />
-Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional| SI]]. Les pulsacions del cor es medixen en [[Freqüència cardíaca|clapits per minut (lat/min)]] i el [[temps musical|''temps'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “beats per minute”).
+Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional| SI]]. Les pulsacions del [[cor]] es medixen en [[Freqüència cardíaca|clapits per minut (lat/min)]] i el [[temps musical|''temps'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “beats per minute”).
 :<math>1 \,\mathrm{Hz} = \frac{1}{\mathrm{s}}</math>
@@ Llínea 74: / Llínea 74: @@
 [[Archiu:EM_spectrum_es.svg|thumb|450px|El [[espectre electromagnètic]] complet senyalant la part visible de la [[radiació electromagnètica]].]]
-La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10<sup>14</sup>Hz és la llum roja, 8×10<sup>14</sup>Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10<sup>14</sup>Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10<sup>14</sup>Hz, pero no serà visible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10<sup>14</sup>Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].
+La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10<sup>14</sup>Hz és la llum roja, 8×10<sup>14</sup>Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10<sup>14</sup>Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10<sup>14</sup>Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10<sup>14</sup>Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].
 Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són cridades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.
-Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per #lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.
+Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.
 == Vore també ==
@@ Llínea 102: / Llínea 102: @@
 * [http://www.sengpielaudio.com/calculator-period.htm SengpielAudio.com] (ferramenta per a convertir el periodo en freqüència).
+[[Categoria:Física]]
 [[Categoria:Vibració mecànica]]
 [[Categoria:#Magnitut físiques]]