Diferència entre les revisions de "Dónut" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 5:

[[Archiu:Donut-springfield-nz (person deleted).jpg|thumb|Dónut jagant rosa erigit el 15 de juliol de 2007 en [[Springfield (Nova Zelanda)|Springfield]], [[Canterbury (Nova Zelanda)|Canterbury]] ([[Nova Zelanda]]) per a promocionar la película de [[Els Simpson: la película|''Els Simpson'']].]]

Un '''dónut''' <ref>{{cita libro| título=[http://es.thefreedictionary.com/d%C3%B3nut Diccionario Manual de la Lengua Española] | editorial=[[Vox]] | año=[[2007]] | editorial=[[Editorial Larousse|Larousse Editorial, S.L]] | id=ISBN 978-84-8332-105-8}}</ref><ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/d%F3nut WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN 978-84-239-9259-1}}</ref> (del [[~~Idioma inglés|inglés~~]] ''doughnut''), també cridada '''[[rosquilla]], '''dónut''',<ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/dona WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN 978-84-239-9259-1}}</ref>'''berlina''' o '''berlí''' és un [[Bou (geometria)|bou]] o [[rosco]] de [[pa dolç]] que tradicionalment està fregit en [[grassa]] de [[porc]].

Un '''dónut''' <ref>{{cita libro| título=[http://es.thefreedictionary.com/d%C3%B3nut Diccionario Manual de la Lengua Española] | editorial=[[Vox]] | año=[[2007]] | editorial=[[Editorial Larousse|Larousse Editorial, S.L]] | id=ISBN 978-84-8332-105-8}}</ref><ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/d%F3nut WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN 978-84-239-9259-1}}</ref> (del [[anglés]] ''doughnut''), també cridada '''[[rosquilla]], '''dónut''',<ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/dona WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN 978-84-239-9259-1}}</ref>'''berlina''' o '''berlí''' és un [[Bou (geometria)|bou]] o [[rosco]] de [[pa dolç]] que tradicionalment està fregit en [[grassa]] de [[porc]].

== ~~Historia~~ ==

== Història ==

Els orígens dels dónuts es disputen. Uns ~~[[història]]dores~~ afirmen que els seus precursors es poden trobar entre la gent [[migeval]] del nort de [[Europa]]; pero la forma popular que s'associa hui en dia en el terme ''doughnut'' es va realisar per primera volta en 1847, quan un [[mariner]] cridat Hanson Gregory, fera el famós forat en la tapa d'un [[Saler|pebrer]] d'un barco,<ref> "'''Old Salt' Doughnut hole inventor tells just how discovery was made and stomachs of earth saved." Special to'' The Washington Post.; The Washington Post ''(1877–1954), Washington, D.C.; Mar 26, 1916; pg. ES9''</ref> per a solucionar el problema de que la massa no es fregira be en el centre.

Els orígens dels dónuts es disputen. Uns històriadors afirmen que els seus precursors es poden trobar entre la gent [[migeval]] del nort de [[Europa]]; pero la forma popular que s'associa hui en dia en el terme ''doughnut'' es va realisar per primera volta en [[1847]], quan un [[mariner]] cridat Hanson Gregory, fera el famós forat en la tapa d'un [[Saler|pebrer]] d'un barco,<ref> "'''Old Salt' Doughnut hole inventor tells just how discovery was made and stomachs of earth saved." Special to'' The Washington Post.; The Washington Post ''(1877–1954), Washington, D.C.; Mar 26, 1916; pg. ES9''</ref> per a solucionar el problema de que la massa no es fregira be en el centre.

Es considera generalment que l'orige del *dónut ve del dolç nadalenc holandés ''[[oliebollen]]'' (boles d'oli), que estos varen portar a [[Nova Ámsterdam]] (futura [[Nova York]]) en el sigle XVI. En els sigles següents va evolucionar cap al *dónut que hui en dia es coneix.

Es considera generalment que l'orige del *dónut ve del dolç [[Nadal|nadalenc]] holandés ''[[oliebollen]]'' (boles d'oli), que estos varen portar a [[Nova Ámsterdam]] (futura [[Nova York]]) en el [[sigle XVI]]. En els sigles següents va evolucionar cap al *dónut que hui en dia es coneix.

En Espanya, en [[1962]] l'empresari i panader [[Andrés Costafreda]] va constituir l'empresa Donut Corporation, despuix d'un viage a Estats Units.<ref>http://donuts.es/</ref> Va començar a fabricar-los i comercialisar-los baix la marca registrada Donuts, sobre la que manté la propietat exclusiva en Espanya.<ref name="costafreda">{{cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/agenda/PANRICO/Andreu/Costafreda/fundador/grupo/Panrico/elpepigen/19980507elpepiage_2/Tes|título=Andreu Costafreda, fundador del grupo Panrico|fechaacceso=24 de julio|añoacceso=[[2010]]|fecha=7 de mayo de 1998|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|idioma=español}}</ref> Actualmente, tras la unificación del [[Grupo Panrico]] en 1999, es esta corporación la que produce y comercializa bollería bajo este nombre comercial.<ref>http://www.panrico.com/esp/historia.html</ref>

En [[Espanya]], en [[1962]] l'empresari i panader [[Andrés Costafreda]] va constituir l'empresa Donut Corporation, despuix d'un viage a [[Estats Units]].<ref>http://donuts.es/</ref> Va començar a fabricar-los i comercialisar-los baix la marca registrada Donuts, sobre la que manté la propietat exclusiva en Espanya.<ref name="costafreda">{{cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/agenda/PANRICO/Andreu/Costafreda/fundador/grupo/Panrico/elpepigen/19980507elpepiage_2/Tes|título=Andreu Costafreda, fundador del grupo Panrico|fechaacceso=24 de julio|añoacceso=[[2010]]|fecha=7 de mayo de 1998|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|idioma=español}}</ref> Actualmente, tras la unificación del [[Grupo Panrico]] en 1999, es esta corporación la que produce y comercializa bollería bajo este nombre comercial.<ref>http://www.panrico.com/esp/historia.html</ref>

Des de l'any 2007 el major productor en [[Espanya]] de pasticeria envasada, el [[Grup Dulcesol]],<ref name=Dulcesol>{{cita noticia|url=http://economia.elpais.com/economia/2015/06/06/actualidad/1433611435_779195.html|fechaacceso=26 de febrero de 2016|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|fecha=11 - Junio - 2015}}</ref>fabrica este producte baix la marca registrada Soles Dulcesol i s'ha convertit en la principal alternativa comercial.

Des de l'any [[2007]] el major productor en [[Espanya]] de pasticeria envasada, el [[Grup Dulcesol]],<ref name=Dulcesol>{{cita noticia|url=http://economia.elpais.com/economia/2015/06/06/actualidad/1433611435_779195.html|fechaacceso=26 de febrero de 2016|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|fecha=11 - Junio - 2015}}</ref>fabrica este producte baix la marca registrada Soles Dulcesol i s'ha convertit en la principal alternativa comercial.

Les paraules Dona i Dónut no estan registrades en la [[RAE]],<ref>http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=2cOrNtRcsDXX2yFV9yMH</ref>mentres que rosquilla sí. No obstant, sí que apareix en el [[Mar%C3%ADa_Moliner#Su_Diccionario_de_Uso_del_Espa.C3.B1ol_.28DUE.29|Diccionario María Moliner]].<ref>http://www.fundeu.es/consulta/donut-15509/</ref>{{cr}}

Llínea 22:

Els dónuts en forma d'anell es fan juntant els extrems d'un péntol llarc i prim de massa o usant mòles que tallen simultàneament els péntols externs i interns, llevant la massa en el centre. El péntol restant és cuinat o tornat a la massa per a fer més unitats. Un dónut en forma de disc pot ser posat en un mòle toroidal per a que aparega el forat central.

Alternativament, un depositor de dónuts pot usar-se per a ubicar un círcul de massa líquida directament en el forn. Els dónuts poden fer-se des d'ulls fins a tipos especials de massa per a pastiços. Els fets en [[rovell|rovell]] contenen prop de 25 % d'oli per pes, mentres que els de pasticeria contenen al voltant de 20 % d'oli. Els que són de tipo pastiç es frigen prop de 90;[[segon|s]] a una temperatura de 190 a 198°C, pels dos costats. Els que tenen com base rovell necessiten més temps, prop de 150 s, a una temperatura de 182 a 190°C. Els que són tipo pastiç normalment pesen entre 24 i 28 mentres que els fets en rovell pesen en promig 38 g i són generalment més grans una volta terminats.

Alternativament, un depositor de dónuts pot usar-se per a ubicar un círcul de massa líquida directament en el forn. Els dónuts poden fer-se des d'ulls fins a tipos especials de massa per a pastiços. Els fets en [[rovell|rovell]] contenen prop de 25 % d'[[oli]] per pes, mentres que els de pasticeria contenen al voltant de 20 % d'oli. Els que són de tipo pastiç es frigen prop de 90;[[segon|s]] a una temperatura de 190 a 198°C, pels dos costats. Els que tenen com base rovell necessiten més temps, prop de 150 s, a una temperatura de 182 a 190°C. Els que són tipo pastiç normalment pesen entre 24 i 28 mentres que els fets en rovell pesen en promig 38 g i són generalment més grans una volta terminats.

En alguns casos són aliments rics en greixos hidrogenats, per lo que el seu consum deu acompanyar-se d'una vida activa i deuen formar part d'una dieta variada, per a mantindre l'ingesta de calories dins de les recomanades 2000 diàries.

Llínea 32:

* [[Sucre]]

* [[Rent]]

* [[Manteca]] o grasses i olis vegetals (palma, coco, girasol)

* [[Manteca]] o grasses i olis vegetals ([[palma]], [[coco]], [[girasol]])

* [[~~Ou (aliment)|~~Ou]]

* [[Ou]]

* [[Vainilla]]

* [[Llet]]

Llínea 50:

[[Categoria:Aliments]]

[[Categoria:Gastronomia]]

[[Categoria:Rebosteria]]

[[Categoria:Dónuts| ]]

[[Categoria:Invents d'Estats Units]]

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 [[Archiu:Donut-springfield-nz (person deleted).jpg|thumb|Dónut jagant rosa erigit el 15 de juliol de 2007 en [[Springfield (Nova Zelanda)|Springfield]], [[Canterbury (Nova Zelanda)|Canterbury]] ([[Nova Zelanda]]) per a promocionar la película de [[Els Simpson: la película|''Els Simpson'']].]]
-Un '''dónut''' <ref>{{cita libro| título=[http://es.thefreedictionary.com/d%C3%B3nut Diccionario Manual de la Lengua Española] | editorial=[[Vox]] | año=[[2007]] | editorial=[[Editorial Larousse|Larousse Editorial, S.L]] | id=ISBN 978-84-8332-105-8}}</ref><ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/d%F3nut WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN  978-84-239-9259-1}}</ref> (del [[Idioma inglés|inglés]] ''doughnut''), també cridada '''[[rosquilla]], '''dónut''',<ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/dona WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN  978-84-239-9259-1}}</ref>'''berlina''' o '''berlí''' és un [[Bou (geometria)|bou]] o [[rosco]] de [[pa dolç]] que tradicionalment està fregit en [[grassa]] de [[porc]].
+Un '''dónut''' <ref>{{cita libro| título=[http://es.thefreedictionary.com/d%C3%B3nut Diccionario Manual de la Lengua Española] | editorial=[[Vox]] | año=[[2007]] | editorial=[[Editorial Larousse|Larousse Editorial, S.L]] | id=ISBN 978-84-8332-105-8}}</ref><ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/d%F3nut WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN  978-84-239-9259-1}}</ref> (del [[anglés]] ''doughnut''), també cridada '''[[rosquilla]], '''dónut''',<ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/dona WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN  978-84-239-9259-1}}</ref>'''berlina''' o '''berlí''' és un [[Bou (geometria)|bou]] o [[rosco]] de [[pa dolç]] que tradicionalment està fregit en [[grassa]] de [[porc]].
-== Historia ==
+== Història ==
-Els orígens dels dónuts es disputen.  Uns [[història]]dores afirmen que els seus precursors es poden trobar entre la gent [[migeval]] del nort de [[Europa]]; pero la forma popular que s'associa hui en dia en el terme ''doughnut'' es va realisar per primera volta en 1847, quan un [[mariner]] cridat Hanson Gregory, fera el famós forat en la tapa d'un [[Saler|pebrer]] d'un barco,<ref> "'''Old Salt' Doughnut hole inventor tells just how discovery was made and stomachs of earth saved." Special to'' The Washington Post.; The Washington Post ''(1877–1954), Washington, D.C.; Mar 26, 1916; pg. ES9''</ref> per a solucionar el problema de que la massa no es fregira be en el centre.
+Els orígens dels dónuts es disputen.  Uns històriadors afirmen que els seus precursors es poden trobar entre la gent [[migeval]] del nort de [[Europa]]; pero la forma popular que s'associa hui en dia en el terme ''doughnut'' es va realisar per primera volta en [[1847]], quan un [[mariner]] cridat Hanson Gregory, fera el famós forat en la tapa d'un [[Saler|pebrer]] d'un barco,<ref> "'''Old Salt' Doughnut hole inventor tells just how discovery was made and stomachs of earth saved." Special to'' The Washington Post.; The Washington Post ''(1877–1954), Washington, D.C.; Mar 26, 1916; pg. ES9''</ref> per a solucionar el problema de que la massa no es fregira be en el centre.
-Es considera generalment que l'orige del *dónut ve del dolç nadalenc holandés ''[[oliebollen]]'' (boles d'oli), que estos varen portar a [[Nova Ámsterdam]] (futura [[Nova York]]) en el sigle XVI. En els sigles següents va evolucionar cap al *dónut que hui en dia es coneix.
+Es considera generalment que l'orige del *dónut ve del dolç [[Nadal|nadalenc]] holandés ''[[oliebollen]]'' (boles d'oli), que estos varen portar a [[Nova Ámsterdam]] (futura [[Nova York]]) en el [[sigle XVI]]. En els sigles següents va evolucionar cap al *dónut que hui en dia es coneix.
-En Espanya, en [[1962]] l'empresari i panader [[Andrés Costafreda]] va constituir l'empresa Donut Corporation, despuix d'un viage a Estats Units.<ref>http://donuts.es/</ref> Va començar a fabricar-los i comercialisar-los baix la marca registrada Donuts, sobre la que manté la propietat exclusiva en Espanya.<ref name="costafreda">{{cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/agenda/PANRICO/Andreu/Costafreda/fundador/grupo/Panrico/elpepigen/19980507elpepiage_2/Tes|título=Andreu Costafreda, fundador del grupo Panrico|fechaacceso=24 de julio|añoacceso=[[2010]]|fecha=7 de mayo de 1998|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|idioma=español}}</ref> Actualmente, tras la unificación del [[Grupo Panrico]] en 1999, es esta corporación la que produce y comercializa bollería bajo este nombre comercial.<ref>http://www.panrico.com/esp/historia.html</ref>
+En [[Espanya]], en [[1962]] l'empresari i panader [[Andrés Costafreda]] va constituir l'empresa Donut Corporation, despuix d'un viage a [[Estats Units]].<ref>http://donuts.es/</ref> Va començar a fabricar-los i comercialisar-los baix la marca registrada Donuts, sobre la que manté la propietat exclusiva en Espanya.<ref name="costafreda">{{cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/agenda/PANRICO/Andreu/Costafreda/fundador/grupo/Panrico/elpepigen/19980507elpepiage_2/Tes|título=Andreu Costafreda, fundador del grupo Panrico|fechaacceso=24 de julio|añoacceso=[[2010]]|fecha=7 de mayo de 1998|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|idioma=español}}</ref> Actualmente, tras la unificación del [[Grupo Panrico]] en 1999, es esta corporación la que produce y comercializa bollería bajo este nombre comercial.<ref>http://www.panrico.com/esp/historia.html</ref>
-Des de l'any 2007 el major productor en [[Espanya]] de pasticeria envasada, el [[Grup Dulcesol]],<ref name=Dulcesol>{{cita noticia|url=http://economia.elpais.com/economia/2015/06/06/actualidad/1433611435_779195.html|fechaacceso=26 de febrero de 2016|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|fecha=11 - Junio - 2015}}</ref>fabrica este producte baix la marca registrada Soles Dulcesol i s'ha convertit en la principal alternativa comercial.
+Des de l'any [[2007]] el major productor en [[Espanya]] de pasticeria envasada, el [[Grup Dulcesol]],<ref name=Dulcesol>{{cita noticia|url=http://economia.elpais.com/economia/2015/06/06/actualidad/1433611435_779195.html|fechaacceso=26 de febrero de 2016|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|fecha=11 - Junio - 2015}}</ref>fabrica este producte baix la marca registrada Soles Dulcesol i s'ha convertit en la principal alternativa comercial.
 Les paraules Dona i Dónut no estan registrades en la [[RAE]],<ref>http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=2cOrNtRcsDXX2yFV9yMH</ref>mentres que rosquilla sí. No obstant, sí que apareix en el [[Mar%C3%ADa_Moliner#Su_Diccionario_de_Uso_del_Espa.C3.B1ol_.28DUE.29|Diccionario María Moliner]].<ref>http://www.fundeu.es/consulta/donut-15509/</ref>{{cr}}
@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 Els dónuts en forma d'anell es fan juntant els extrems d'un péntol llarc i prim de massa o usant mòles que tallen simultàneament els péntols externs i interns, llevant la massa en el centre. El péntol restant és cuinat o tornat a la massa per a fer més unitats. Un dónut en forma de disc pot ser posat en un mòle toroidal per a que aparega el forat central.
-Alternativament, un depositor de dónuts pot usar-se per a ubicar un círcul de massa líquida directament en el forn. Els dónuts poden fer-se des d'ulls fins a tipos especials de massa per a pastiços. Els fets en [[rovell|rovell]] contenen prop de 25 % d'oli per pes, mentres que els de pasticeria contenen al voltant de 20 % d'oli. Els que són de tipo pastiç es frigen prop de 90;[[segon|s]] a una temperatura de 190 a 198°C, pels dos costats. Els que tenen com base rovell necessiten més temps, prop de 150 s, a una temperatura de 182 a 190°C. Els que són tipo pastiç normalment pesen entre 24 i 28 mentres que els fets en rovell pesen en promig 38 g i són generalment més grans una volta terminats.
+Alternativament, un depositor de dónuts pot usar-se per a ubicar un círcul de massa líquida directament en el forn. Els dónuts poden fer-se des d'ulls fins a tipos especials de massa per a pastiços. Els fets en [[rovell|rovell]] contenen prop de 25 % d'[[oli]] per pes, mentres que els de pasticeria contenen al voltant de 20 % d'oli. Els que són de tipo pastiç es frigen prop de 90;[[segon|s]] a una temperatura de 190 a 198°C, pels dos costats. Els que tenen com base rovell necessiten més temps, prop de 150 s, a una temperatura de 182 a 190°C. Els que són tipo pastiç normalment pesen entre 24 i 28 mentres que els fets en rovell pesen en promig 38 g i són generalment més grans una volta terminats.
 En alguns casos són aliments rics en greixos hidrogenats, per lo que el seu consum deu acompanyar-se d'una vida activa i deuen formar part d'una dieta variada, per a mantindre l'ingesta de calories dins de les recomanades 2000 diàries.
@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 * [[Sucre]]
 * [[Rent]]
-* [[Manteca]] o grasses i olis vegetals (palma, coco, girasol)
+* [[Manteca]] o grasses i olis vegetals ([[palma]], [[coco]], [[girasol]])
-* [[Ou (aliment)|Ou]]
+* [[Ou]]
 * [[Vainilla]]
 * [[Llet]]
@@ Llínea 50: / Llínea 50: @@
 {{commons|Doughnut}}
+[[Categoria:Aliments]]
+[[Categoria:Gastronomia]]
+[[Categoria:Rebosteria]]
 [[Categoria:Dónuts| ]]
 [[Categoria:Invents d'Estats Units]]