Diferència entre les revisions de "Gaeta Huguet Segarra"

'''Gaeta Huguet Segarra''' va nàixer en [[Castelló de la Plana]], en l´any [[1882]]. Fill d´un atre ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui va ser professor de [[frances]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment, en [[Nova York]], i que al regressar a [[Castelló]] s´afilià al partit de [[Pi i Margall]] i va ser diputat provincial i regidorl; ademés de politic, era colaborador de diversos periodics i revistes de caracter valencianiste, com "[[Patria Nova]]". D´ell, en un articul publicat en el "Bolleti", a la seua mort, escrivia don [[Lluïs Revest]] estes paraules: "Caigue aquell home a qui l´apassionament generós per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l´enamorat cavaller del verb [[valencià]], dic, de la [[regio valenciana]]"  

De son pare, va heretar Huguet Segarra les idees politiques i socials, la seua passió valencianista, l´amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.

En el camp polític es destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d´[[Esquerra Republicana]], que passaria despuix a ser l´[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del [[periodic "Libertad"]] ([[1930]]) i conseguint per a les [[Corts]] de la [[Republica]] el primer diputat valencianiste.  

El moviment nacionaliste [[valencià]] que surgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l´entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] de Huguet Breva. A ell se deu la fundació de "[[La Nostra Terra]]" la primera associació valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s´adherien igualment esquerristes, federals en posicio critica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s´els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana.  

'''Gaeta Huguet Segarra''' estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira mes com a politic que com a escritor. En [[giner]] del 37, trobant-se incomodo en un Castelló dominat per forces extremistes, s´en va anar a [[Paris]], a on estigué un temps, i més tart, fugint dels alemans, va passar a [[Montpellier]], a on va estar poc de temps, fixant posteriorment sa residencia, primer en [[Marsella]], i més tart en [[Andorra]], a on vixqué, per lo manco tres anys, en [[Les Escaldes]]. Al seu regres a [[Castelló]], en l´any [[1954]], va viure tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees polítiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posició económica, per més que venguera la seua celebre masia de [[Benicassim]], molt coneguda pels de [[Lo Rat Penat]].  

De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caracter local, poc important, i una atra de caracter regional, prou suculenta, de la qual és actualment president efectiu [[Adolfo Pizcueta]] i president d´honor l´alcalde de [[Castelló]] . Va morir el 12 de novembre de [[1959]].