Diferència entre les revisions de "Bèlgica"

Els idiomes oficials de Bèlgica són el [[idioma neerlandés|neerlandés]], el [[idioma francés|francés]] i el [[idioma alemà|alemà]]. Prop del 59 per cent de la població de Bèlgica té com a llengua materna el neerlandés (ho coneix fins al 70% de la població, entre ells un 20% de valons), el 40 per cent és francòfona (el 70% de la població total coneix la llengua francesa, inclós el 60% dels flamencs), i menys de l'1 per cent és de parla alemana. Brusseles, en el 9% de la població del país, és oficialment bilingüe (francés i neerlandés).

El neerlandés i el [[Francés de Bèlgica|francés]] que es parlen en Bèlgica presenten menudes diferències de [[vocabulari]] i de [[significat]] sobre les varietats dels Paisos Baixos i França. Si ben hui molta gent actualment parla dialectes del neerlandés, la [[llengua valona]], que antany fora la llengua principal de [[Regió Valona|Valonia]], solament conta en pocs parlants que solen ser persones majors. Estos dialectes, junt en uns atres com el [[idioma picart|picart]] o el [[Idioma limburgés|limburgés]], no s'usen en la vida pública. No obstant, el [[Flamenc (idioma)|flamenc]] és molt més utilisat en tota la regió neerlandesa. El flamenc és parlat diàriament per la població, encara que l'escola, llibres i demés es troben un neerlandés més estandardisat.