Diferència entre les revisions de "Afonso Gonçalves Baldaia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 15:

Afonso Gonçalves Baldaia va prendre part en tres expedicions per terres africanes. En l'any [[1434]] [[Gil Eanes]] havia navegat més allà del [[cap Bojador]], una barrera física i sicològica que els mariners europeus havien considerat durant molt de temps el non plus ultra de la navegació. En l'any [[1435]] Enric el Navegant envià novament Eanes a la zona,esta vegada acompanyat per un segon vaixell, un barinel comandat per Afonso Gonçalves Baldaia, en instruccions per descobrir la costa situada més allà de Bojador.

Eanes i Baldaia ~~van~~ navegar fins a ''Angra dos Ruivos'', unes 50 llegües (250 quilòmetros) al sur de Cap Bojador. Resseguint la costa desèrtica del Sàhara varen vore alguns rastres de presència humana - calcigades d'hòmens i [[gamell|gamells]] - pero no veren ningú.

Eanes i Baldaia varen navegar fins a ''Angra dos Ruivos'', unes 50 llegües (250 quilòmetros) al sur de Cap Bojador. Resseguint la costa desèrtica del Sàhara varen vore alguns rastres de presència humana - calcigades d'hòmens i [[gamell|gamells]] - pero no veren ningú.

En l'any [[1436]] Baldaia va iniciar una nova expedició, esta vegada en instruccions per trobar i portar a Portugal un habitant local.<ref> Zurara (p.35), Barros (p.44), Quintella (p.82)</ref> Novament seguí la costa africana fins a arribar a una entrada a la costa que nomenà [[Río de Oro]] imaginant que era la desembocadura del llegendari riu d'Or. Allà van aprofitar caçar [[foca monge del Mediterrani|foques monge del Mediterrani]] i omplir el vaixell de pells de [[foca]] i [[oli]]. Anant més al sud Baldaia creuà el [[Tròpic de Càncer]] i va arribar fins a ''Pedra da Galé''. En no trobar més que algunes xarcies de peixca abandonades Baldaia va tornar cap a casa, havent navegat unes 125 milles més al sur que les navegades en l'expedició anterior.

@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 Afonso Gonçalves Baldaia va prendre part en tres expedicions per terres africanes. En l'any [[1434]] [[Gil Eanes]] havia navegat més allà del [[cap Bojador]], una barrera física i sicològica que els mariners europeus havien considerat durant molt de temps el non plus ultra de la navegació. En l'any [[1435]] Enric el Navegant envià novament Eanes a la zona,esta vegada acompanyat per un segon vaixell, un barinel comandat per Afonso Gonçalves Baldaia, en instruccions per descobrir la costa situada més allà de Bojador.
-Eanes i Baldaia van navegar fins a ''Angra dos Ruivos'', unes 50 llegües (250 quilòmetros) al sur de Cap Bojador. Resseguint la costa desèrtica del Sàhara varen vore alguns rastres de presència humana - calcigades d'hòmens i [[gamell|gamells]] - pero no veren ningú.
+Eanes i Baldaia varen navegar fins a ''Angra dos Ruivos'', unes 50 llegües (250 quilòmetros) al sur de Cap Bojador. Resseguint la costa desèrtica del Sàhara varen vore alguns rastres de presència humana - calcigades d'hòmens i [[gamell|gamells]] - pero no veren ningú.
 En l'any [[1436]] Baldaia va iniciar una nova expedició, esta vegada en instruccions per trobar i portar a Portugal un habitant local.<ref> Zurara (p.35), Barros (p.44), Quintella (p.82)</ref> Novament seguí la costa africana fins a arribar a una entrada a la costa que nomenà [[Río de Oro]] imaginant que era la desembocadura del llegendari riu d'Or. Allà van aprofitar caçar [[foca monge del Mediterrani|foques monge del Mediterrani]] i omplir el vaixell de pells de [[foca]] i [[oli]]. Anant més al sud Baldaia creuà el [[Tròpic de Càncer]] i va arribar fins a ''Pedra da Galé''. En no trobar més que algunes xarcies de peixca abandonades Baldaia va tornar cap a casa, havent navegat unes 125 milles més al sur que les navegades en l'expedició anterior.