Diferència entre les revisions de "Història de Bulgària" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 15:

== El Primer Imperi Búlgar ==

[[Archiu:Bulgaria Simeon I (893-927) és.svg|thumb|275px|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]

[[Archiu:Bulgaria Simeon I (893-927) es.svg|thumb|275px|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]

Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i *belicoso procedent de [[Àsia Central]], emparentat en els [[*huno]]s. De fet, els primers [[*jan (títul)|*janes]] búlgars feyen remontar els seus orígens al *huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[*kan]] [[*Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de *Kan *Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de la qual cosa una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[*Volga]] i [[Riu *Kama|*Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[*Danubio]], al mando de *jan [[*Asparukh]], tercer fill de *Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.

Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent de [[Àsia Central]], emparentat en els [[*huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al *huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de la qual cosa una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[*Danubio]], al mando de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.

Des d'allí, els búlgars *hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[*Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. L'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària.

@A comienzos de el [[sigle IX]], durant el regnat del *jan [[*Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[*Panonia]] i [[*Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|~~@eslavo~~]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La @cristianización i la *eslavización varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[*Simeón I de Bulgària|*Simeón I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i @bizantino. *Simeón va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''*caesar'', [[*césar (títul)|*césar]]).

@A comienzos de el [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[*Panonia]] i [[*Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La @cristianización i la *eslavización varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[*Simeón I de Bulgària|*Simeón I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i @bizantino. *Simeón va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''*caesar'', [[*césar (títul)|*césar]]).

Despuix de la mort de *Simeón, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[*Magiares|*magiar]]és i [[*pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat d'@Constantinopla durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].

Despuix de la mort de *Simeón, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[*pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat d'@Constantinopla durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].

== Segon Imperi Búlgar ==

@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 == El Primer Imperi Búlgar ==
-[[Archiu:Bulgaria Simeon I (893-927) és.svg|thumb|275px|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]
+[[Archiu:Bulgaria Simeon I (893-927) es.svg|thumb|275px|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]
 {{AP|Primer Imperi Búlgar}}
-Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i *belicoso procedent de [[Àsia Central]], emparentat en els [[*huno]]s. De fet, els primers [[*jan (títul)|*janes]] búlgars feyen remontar els seus orígens al *huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[*kan]] [[*Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de *Kan *Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de la qual cosa una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[*Volga]] i [[Riu *Kama|*Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[*Danubio]], al mando de *jan [[*Asparukh]], tercer fill de *Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.
+Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent de [[Àsia Central]], emparentat en els [[*huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al *huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de la qual cosa una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[*Danubio]], al mando de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.
 Des d'allí, els búlgars *hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[*Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. L'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària.
-@A comienzos de el [[sigle IX]], durant el regnat del *jan [[*Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[*Panonia]] i [[*Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|@eslavo]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La @cristianización i la *eslavización varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[*Simeón I de Bulgària|*Simeón I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i @bizantino. *Simeón va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''*caesar'', [[*césar (títul)|*césar]]).
+@A comienzos de el [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[*Panonia]] i [[*Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La @cristianización i la *eslavización varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[*Simeón I de Bulgària|*Simeón I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i @bizantino. *Simeón va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''*caesar'', [[*césar (títul)|*césar]]).
-Despuix de la mort de *Simeón, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[*Magiares|*magiar]]és i [[*pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat d'@Constantinopla durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].
+Despuix de la mort de *Simeón, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[*pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat d'@Constantinopla durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].
 == Segon Imperi Búlgar ==