Diferència entre les revisions de "Filosofia helenística"

Sense resum d'edició
mSense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:
Per a la filosofia d'eixe periodo:
Per a la filosofia d'eixe periodo:
*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque només la polis era autosuficient i només en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.
*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque només la polis era autosuficient i només en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.
*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.
*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.
*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del Cosmos. S'elabora una nova Física i una nova Ètica de caràcter naturaliste i cosmopolita.
 
*Les #filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure».
*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[Física]] i una nova [[Ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita.
 
*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure».
 
*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], [[física]] i [[ètica]], pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.
*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], [[física]] i [[ètica]], pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.
* En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació.
* En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació.


Llínea 14: Llínea 19:
* [http://mercaba.org/filosofia/ht/historia_filosofia_033.htm HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA]
* [http://mercaba.org/filosofia/ht/historia_filosofia_033.htm HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA]


[[Categoria:Filosofia]]
[[Categoria:Filosofia helenística| ]]
[[Categoria:Filosofia helenística| ]]