Diferència entre les revisions de "Isabel I d'Anglaterra"

Llínea 102: Llínea 102:
== Mort de la reina ==
== Mort de la reina ==
[[Archiu:John Whitgift window detail - geograph.org.uk - 1071737.jpg|thumb|left|250px|L'arquebisbe de Canterbury, [[John Whitgift|Whitgift]], en el llit d'Isabel. Vitrall de l'iglésia de St. James, [[Grimsby]].]]
[[Archiu:John Whitgift window detail - geograph.org.uk - 1071737.jpg|thumb|left|250px|L'arquebisbe de Canterbury, [[John Whitgift|Whitgift]], en el llit d'Isabel. Vitrall de l'iglésia de St. James, [[Grimsby]].]]
L'assessor principal d'Isabel, [[William Cecil]], va morir el [[4 d'agost]] de [[1598]]. El seu paper dins de la política real serà continuada pel seu fill [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert]], que pronte es va convertir en el líder del govern.<ref>Després de la caiguda d'Essex, Jacobo VI d'Escòcia es referix a Cecil com ''"el rei d'allí, en efecte"''. Croft, 48.</ref> Una de les tasques que este últim es va propondre va ser preparar el camí per a una successió tranquila. Ya que Isabel mai va voler nomenar successors, Cecil es va vore obligat a procedir en secret,<ref>Cecil escriu a Jacobo, "El tema en sí és molt perillós per a ser tocat entre nosatres, ya que ell sustenta una marca sobre el seu cap". Willson, 154.</ref> entrant en negociacions en [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo VAIG VORE d'Escòcia]], que tenia fortes, pero no reconeguts, drets sobre la corona.<ref>Jacobo VI d'Escòcia era un tataratatara net de [[Enrique VII d'Anglaterra]], i per lo tant, primer-germà d'Isabel, la neta d'aquell Enrique.</ref> Cecil va ensenyar a l'impacient Jacobo a mantindre's en la successió assegurant el beneplàcit de la reina, sense demanar obertament el tro.<ref>Willson, 154.</ref> El consell va funcionar. El to de Jacobo va encantar a Isabel, encara que segons l'historiador J. I. Neale, Isabel mai va declarar obertament la successió a l'escocés, ella si va fer conegut els seus desijos per inequívoques frases velades.<ref>Neale, 385.</ref>
L'assessor principal d'Isabel, [[William Cecil]], va morir el [[4 d'agost]] de [[1598]]. El seu paper dins de la política real serà continuat pel seu fill [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert]], que pronte es va convertir en el líder del govern.<ref>Després de la caiguda d'Essex, Jacobo VI d'Escòcia es referix a Cecil com ''"el rei d'allí, en efecte"''. Croft, 48.</ref> Una de les tasques que este últim es va propondre va ser preparar el camí per a una successió tranquila. Ya que Isabel mai va voler nomenar successors, Cecil es va vore obligat a procedir en secret,<ref>Cecil escriu a Jacobo, "El tema en sí és molt perillós per a ser tocat entre nosatres, ya que ell sustenta una marca sobre el seu cap". Willson, 154.</ref> entrant en negociacions en [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo VAIG VORE d'Escòcia]], que tenia fortes, pero no reconeguts, drets sobre la corona.<ref>Jacobo VI d'Escòcia era un tataratatara net de [[Enrique VII d'Anglaterra]], i per lo tant, primer-germà d'Isabel, la neta d'aquell Enrique.</ref> Cecil va ensenyar a l'impacient Jacobo a mantindre's en la successió assegurant el beneplàcit de la reina, sense demanar obertament el tro.<ref>Willson, 154.</ref> El consell va funcionar. El to de Jacobo va encantar a Isabel, encara que segons l'historiador J. I. Neale, Isabel mai va declarar obertament la successió a l'escocés, ella si va fer conegut els seus desijos per inequívoques frases velades.<ref>Neale, 385.</ref>


La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'autumne de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En febrer de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua prima i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va anar un colp de particular importància. En març, es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus palaus favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[ric Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.
La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'[[autumne]] de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En [[febrer]] de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua cosina i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va ser un colp de particular importància. En [[març]], es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus [[Palau|palaus]] favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[riu Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.


Mentres s'anava debilitant, els seus serf varen insistir en posar-la més cómoda en el seu llit, al mateix temps que consellers d'Isabel es reunien entorn, i música suau es tocava per a calmar-la. Isabel encara no havia nomenat un successor, i en el seu llit li va fer una senyal a Cecil per a deixar a Jacobo en el tro. Prop de les dos del matí, la reina mor, el [[24 de març]] de [[1603]], i es diu que ella va fallir ''"llaugerament com un corder, fàcilment com una poma madura de l'arbre"''.
Mentres s'anava debilitant, els seus serf varen insistir en posar-la més cómoda en el seu llit, al mateix temps que consellers d'Isabel es reunien entorn, i música suau es tocava per a calmar-la. Isabel encara no havia nomenat un successor, i en el seu llit li va fer una senyal a Cecil per a deixar a Jacobo en el tro. Prop de les dos del matí, la reina mor, el [[24 de març]] de [[1603]], i es diu que ella va fallir ''"llaugerament com un corder, fàcilment com una poma madura de l'arbre"''.


Isabel va ser enterrada sense autòpsia per lo que la causa de la seua mort seguix sent desconeguda. Generalment s'atribuïx a que va morir d'enverinament de la sanc, possiblement causat pel maquillage blanc, fet a partir de [[blanquet]], una mescla de plom i vinagre, fent este altament venenós.
Isabel va ser enterrada sense autòpsia per lo que la causa de la seua mort seguix sent desconeguda. Generalment s'atribuïx a que va morir d'enverinament de la sanc, possiblement causat pel maquillage blanc, fet a partir de [[blanquet]], una mescla de [[plom]] i [[vinagre]], fent este altament venenós.
A les poques hores, Cecil i el consell porten a terme els seus plans, i nomenen a Jacobo com a nou rei d'Anglaterra.<ref>Black, 410–411.</ref>
A les poques hores, Cecil i el consell porten a terme els seus plans, i nomenen a Jacobo com a nou rei d'Anglaterra.<ref>Black, 410–411.</ref>


=== Funeral i sepeli ===
=== Funeral i sepeli ===
[[Archiu:Funeral Elisabeth.jpg|thumb|300px|Corteig fúnebre d'Isabel I, atribuït a [[William Camden]]. (1603)]]
[[Archiu:Funeral Elisabeth.jpg|thumb|300px|Corteig fúnebre d'Isabel I, atribuït a [[William Camden]]. (1603)]]
L'ataüt d'Isabel va ser portat riu avall en la nit a [[Palau de Whitehall|Whitehall]], en una barca allumenada en antorches, per a després ser deixada en [[capella ardent]]. En el seu funeral el [[28 d'abril]], el fèretre va ser traslladat a la [[Abadia de Westminster]] en una carrossa tirada per quatre cavalls. En les paraules del croniste [[John Stow]]:
L'ataüt d'Isabel va ser portat riu avall en la nit a [[Palau de Whitehall|Whitehall]], en una barca allumenada en antorches, per a posteriorment ser deixada en [[capella ardent]]. En el seu funeral el [[28 d'abril]], el fèretre va ser traslladat a la [[Abadia de Westminster]] en una carrossa tirada per quatre [[cavall|cavalls]]. En les paraules del croniste [[John Stow]]:


{{Cita|''"Westminster estava sobrecarregada d'una multitut de tota classe de persones en els seus carrers, cases, finestres, pistes i canaletes, que varen acodir a vore les exèquies, i quan varen vore a la seua estàtua situada en l'ataüt, va haver un general sentiment de gent sospirant, gemint i plorant com abans no s'ha vist ni conegut en la memòria dels hòmens."''<ref>Weir, ''Isabel'', 486.</ref>}}
{{Cita|''"Westminster estava sobrecarregada d'una multitut de tota classe de persones en els seus carrers, cases, finestres, pistes i canaletes, que varen acodir a vore les exèquies, i quan varen vore a la seua estàtua situada en l'ataüt, va haver un general sentiment de gent sospirant, gemint i plorant com abans no s'ha vist ni conegut en la memòria dels hòmens."''<ref>Weir, ''Isabel'', 486.</ref>}}