Diferència entre les revisions de "Gastronomia de Balears"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|[[Sobrassada de Menorca.]] thumb|[[Ensaïmada exposta en una pasticeri...» |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Les primeres notícies sobre una gastronomia balear apareixen en el sigle XV, pero potser qui més va afaenar deixar complida conte de lo que va trobar en les seues visites a les illes va ser l'Archiduc Luis Salvador d'Àustria, que és la seua obra '''Die Balearen'''<ref>{{cita libro|apellidos1=de Austria|nombre1=Archiduque Luís Salvador|título=Die Balearen|fecha=1871|editorial=Sa Nostra|páginas=507-532|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> | Les primeres notícies sobre una gastronomia balear apareixen en el sigle XV, pero potser qui més va afaenar deixar complida conte de lo que va trobar en les seues visites a les illes va ser l'Archiduc Luis Salvador d'Àustria, que és la seua obra '''Die Balearen'''<ref>{{cita libro|apellidos1=de Austria|nombre1=Archiduque Luís Salvador|título=Die Balearen|fecha=1871|editorial=Sa Nostra|páginas=507-532|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> | ||
dedica una part a la gastronomia illenca. Distinguix este autor entre cuina rural (més primitiva, basada en el pa, llegums i frutes, que componen repetitivament tres plats: sopes de col, | dedica una part a la gastronomia illenca. Distinguix este autor entre cuina rural (més primitiva, basada en el pa, llegums i frutes, que componen repetitivament tres plats: sopes de col, escudelles de faves i pà en oli, olives i figues. Els amos de les *possessions no menjaven distint als jornalers, pero sí acompanyaven les sopes en ous fregits, sobrassada butifarra i xulla. Els dumenges tots menjaven arròs en safrà) i cuina ciutadana (en més varietat en carn i peix, pa blanc, poca llet i molt chocolate en dolços com a ensaïmades i quartos). | ||
== Plats == | == Plats == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
<ref name="BaradajiM">{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref> | <ref name="BaradajiM">{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref> | ||
La cuina balear presenta | La cuina balear presenta subtilea com els [[ous a l'estil de Sóller]] i les [[perdius de capellà]]. Entre els plats preparats es troba el ''[[tumbet]]'' (de carn o peix acompanyat de [[albargina]]s fregides), el ''fri variat'', la ''porcella'' i la ''[[Caçola dels últims dies o de Carnestoltes|greixonera dels darrers dies]]''. Entre les darreries, destaca l'ensaïmada. | ||
== Cuina de la carn i del peix == | |||
L'Iglésia històricament va impondre molts dies de de juni, en lo que la carn va passar a ser un aliment considerat com a festiu i per això, enormement desijat i elitiste. El peix, no obstant, es considerava un aliment de vigília encara que molt popular en el sentit pijoratiu del terme. | |||
=== Cuina de la carn === | |||
*Marvin Harris en el seu llibre ''Good to Eat (Bo per a menjar)'', de 1985 ref>{{cita libro|apellidos1=Harris|nombre1=MArvin|título=Bueno para comer|fecha=1985|editorial=Alianza Editorial|isbn=9788420674384|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> establix una série de característiques nutricionals i sociològiques de la carn. Nos diu que en les societats agrícoles la força simbòlica dels aliments càrnics ve de la seua escassea i utilitat nutritiva. La seua escassea fa que la carn dega consumir-se combinada en atres coses, d'ahí la complexitat de la seua cuina. | |||
==== Cuina de la caça i aus ==== | |||
El consum de la caça i volateria és abundant, empleades per a caldos i guisats. | |||
Gallines, pollets, titots i coloms es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els ''*escaldums'', el ''capó a la rei En Jaume'' i el ''frit'' de menudets. | |||
Perdices, guales i torts es mengen en guisats. | |||
Llebres, conills i ariçons se servixen en arròs. De fet, si en l'arròs es mescla la sanc del conill, tenim un dels plats estrela de la gastronomia mallorquina: el ''arròs brut''. | |||
==== Cuina de la carn de corder, de porc i de vedella ==== | |||
Un senyes rellevant de la cuina balear és el caràcter omnipresent del sagí de porc (saïm), que supera en créixens a l'oli d'oliva per a preparar plats cuinats. | |||
a) Cuina dels menudets o casquería de l'animal. Ací tenim els ''frits'' de porc i de corder, que mesclen casquería de tot tipo en cebes, faves tendres, pimentons i herbes aromàtiques. | |||
b) ''*Greixoneres, *greixeres'', estofats, empanades i pilotes (''pilotes''). | |||
c) La ''porcella'' (baconet) torrada. Plat de les més fonda tradició la preparació de la qual constituïa tot un ritual. No faltava en les festes de Nadal i Fi d'any. | |||
d) Embotits, sagí, saladura. Parlem ací de la cuina del porc, que era (i aixina es conserva bonament) una cuina de conserva per colors (negra: botifarrons, 'camaiot'', botifarra), roja (sobrassada i llonganiça) i blanca (sagí). En saladura: cuixot, ossos salats. Estes conserves generen a la seua volta nous i exquisits plats: sobrassada en mel i sobrassada en ''suquet''. | |||
| Llínea 30: | Llínea 53: | ||
[[Categoria:Gastronomia de les Illes Balears| ]] | |||
[[Categoria:Gastronomia d'Espanya|Balears]] | |||
{{Traduït de|es|Gastronomía de las Baleares}} | {{Traduït de|es|Gastronomía de las Baleares}} | ||
