Diferència entre les revisions de "Història contemporànea de la llengua valenciana"

Llínea 400: Llínea 400:
== 1983 - La Llei d'Us ==
== 1983 - La Llei d'Us ==


La ''Llei d'Us i ensenyament (sic) del valencià'' (Llei 4/1983, de 23 de novembre), fon aprovada pel govern socialiste de Joan Lerma, sent el seu Conseller d'Educació, Ciprià Císcar, i publicada en el [[DOCV]] nº 133 del día 1 de decembre de 1983 i que continua vigent encara que haja canviat el color polític durant els anys posteriors.  
La ''Llei d'Us i ensenyament (sic) del valencià'' (Llei 4/1983, de 23 de novembre), fon aprovada pel govern socialiste de [[Joan Lerma]], sent el seu Conseller d'Educació, [[Ceprià Císcar]], i publicada en el [[DOCV]] nº 133 del día 1 de decembre de 1983 i que continua vigent encara que haja canviat el color polític durant els anys posteriors.  


S'aprovà l'any 1983 en els vots favorables del [[PSPV]] i del [[PCPV]] i l'abstenció del grup popular que estava format pels següents partits: [[Aliança Popular]], [[PDP]], [[Unió Lliberal]] i [[Unió Valenciana]]. El 18 de novembre de 1983 s'aprovà en el saló de plens de la [[Diputació d'Alacant]], per lo tant, nomenada també com a ''La Llei d'Alacant''. La LUEV fon oficial el 23 de novembre de l'any [[1983]], coincidint en el natalici del pancatalaniste [[Joan Fuster]].  
S'aprovà l'any 1983 en els vots favorables del [[PSPV]] i del [[PCPV]] i l'abstenció del grup popular que estava format pels següents partits: [[Aliança Popular]], [[PDP]], [[Unió Lliberal]] i [[Unió Valenciana]]. El 18 de novembre de 1983 s'aprovà en el saló de plens de la [[Diputació d'Alacant]], per lo tant, nomenada també com a ''La Llei d'Alacant''. La LUEV fon oficial el 23 de novembre de l'any [[1983]], coincidint en el natalici del pancatalaniste [[Joan Fuster]].  
Llínea 412: Llínea 412:
{{Cita|En estos 20 anys hem vist, si atenem a les enquestes i investigacions sociologiques, que ha aumentat el bilingüisme passiu.}} ([[Antoni Fontelles]]. Periodiste. Levante, 9 d'octubre de 2003)
{{Cita|En estos 20 anys hem vist, si atenem a les enquestes i investigacions sociologiques, que ha aumentat el bilingüisme passiu.}} ([[Antoni Fontelles]]. Periodiste. Levante, 9 d'octubre de 2003)


Pareix que la llei, en el trancurs del temps, no ha agradat ni a uns ni ad atres. El valencianisme considerava que se dividia el territori valencià entre zones valenciaparlants i zones castellaparlants, sense donar-li excessiva importància ad estes últimes per a l'ensenyança i aprenentage del valencià.
Pareix que la llei, en el trancurs del temps, no ha agradat ni a uns ni ad atres. El valencianisme considerava que se dividia el territori valencià entre zones valenciaparlants i zones castellaparlants, sense donar-li excessiva importància ad estes últimes per a l'ensenyança i aprenentage del valencià. La llei considera com a única llengua pròpia del poble valencià quan en l'Estatut d'Autonomia resenya les dos llengües com a cooficials: valencià i castellà. 


Citem una notícia apareguda en prensa:   
Citem una notícia apareguda en prensa:   
Llínea 420: Llínea 420:
* ''Educación planea suprimir la exención del valenciano en zonas castellanohablantes'' (Las Provincias, 22.6.2016)   
* ''Educación planea suprimir la exención del valenciano en zonas castellanohablantes'' (Las Provincias, 22.6.2016)   


El pancatalanisme diu que despuix de més de tres décades de vigencia de la Llei d'Us no s'han complit els objectius.  
El pancatalanisme diu que despuix de més de tres décades de vigència de la Llei d'Us no s'han complit els objectius.  


{{Cita|La LUEV és obsoleta, no ha donat els resultats esperats i no garanteix els mateixos drets lingüístics a tota la ciutadania.}}
{{Cita|La LUEV és obsoleta, no ha donat els resultats esperats i no garanteix els mateixos drets lingüístics a tota la ciutadania.}}