Diferència entre les revisions de "Teoria àcit-base de Brønsted-Lowry"
Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:Autoprotolyse eau.svg|thumb|350px|L'aigua pot actuar com a àcit o com a base: una molècula H<sub>2</sub>O actua com a base i guanya un protó H<sup>+...» |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
:CH<sub>3</sub>COOH + H<sub>2</sub>O {{eqm}} CH<sub>3</sub>COO<sup>−</sup> + H<sub>3</sub>O<sup>+</sup> | :CH<sub>3</sub>COOH + H<sub>2</sub>O {{eqm}} CH<sub>3</sub>COO<sup>−</sup> + H<sub>3</sub>O<sup>+</sup> | ||
L'ió acetat, CH<sub>3</sub>CO<sub>2</sub><sup>-</sup>, és la [[base conjugada]] de l'àcit acètic. L'ió [[hidroni]], H<sub>3</sub>O<sup>+</sup>, és l'àcit conjugat de l'aigua. | L'ió acetat, CH<sub>3</sub>CO<sub>2</sub><sup>-</sup>, és la [[base conjugada]] de l'àcit acètic. L'ió [[hidroni]], H<sub>3</sub>O<sup>+</sup>, és l'àcit conjugat de l'aigua. | ||
L'aigua també pot actuar com un àcit front a espècies bàsiques. Un eixemple és el [[amoniaco]]: | |||
:H<sub>2</sub>O + NH<sub>3</sub> {{eqm}} OH<sup>-</sup> + NH<sub>4</sub><sup>+</sup> | |||
L'aigua, àcit, es convertix en l'ió hidròxit, la seua base conjugada. L'amoniaco es convertix en [[amoni]], el seu àcit conjugat. | |||
Es considera que els [[Àcit fort|àcits forts]] es disocien completament. Per un atre costat, els àcits dèbils es disocien de forma parcial. La [[constant de dissociació àcida]], ''K''<sub>a</sub>, medix el grau de dissociació. | |||
La definició de Brønsted–Lowry és més àmplia que la de Arrhenius, la qual cosa li permet classificar més substàncies: composts orgànics del tipo [[#àcit carboxílics|carboxílic]], [[amina]]s, i composts inorgànics, com són [[àcit inorgànic|àcits inorgànics]], sals àcides, etc. | |||
Una [[Àcit i bases de Lewis|base de Lewis]], que es definix com un donant de parell d'electrons, pot actuar com una base de Bronsted-Lowry ya que el parell d'electrons poden ser donats a un protó. Açò significa que el concepte de *Brönsted-*Lowry no es llimita a les solucions aquoses. Qualsevol donant dissolvent S pot actuar com un acceptor de protons. | |||
:AH + S: {{eqm}} A<sup>−</sup> + SH<sup>+</sup> | |||
Els dissolvents típics donants utilisats en la química àcit-base, tals com [[dimetilsulfòxit]] o amoniaco líquit tenen un àtom d'oxigen o nitrogen en un parell solitari d'electrons que es poden utilisar per a formar un enllaç en un protó. | |||
== Acidea de Brønsted d'alguns àcits de Lewis == | |||
Alguns àcits de Lewis, que es definix com aceptors de parells d'electrons, també actuen com a àcit de Bronsted-Lowry. Per eixemple, l'ió d'alumini, Al 3 + pot acceptar parells d'electrons de les molècules d'aigua, com en la reacció | |||
:Al<sup>3+</sup> + 6 H<sub>2</sub>O → Al(H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub><sup>3+</sup> | |||
L'ió aigua format és un àcit dèbil Brønsted-Lowry. | |||
:Al(H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub><sup>3+</sup> + H<sub>2</sub>O {{eqm}} Al(H<sub>2</sub>O)<sub>5</sub>OH<sup>2+</sup> + H<sub>3</sub>O<sup>+</sup> .....[[constant de dissociació àcida|K<sub>a</sub>]] = 1.2 × 10<sup>−5</sup><ref name=Whitten/> | |||
La reacció global es descriu com a hidròlisis àcida de l'ió alumini. | |||
No obstant no tots els #àcit de Lewis generen acidea Brønsted-Lowry. L'ió magnesi reacciona de manera similar a un àcit de Lewis en sis molècules d'aigua | |||
:Mg<sup>2+</sup> + 6 H<sub>2</sub>O → Mg(H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub><sup>2+</sup> | |||
pero molt pocs protons ací s'intercanvien ya que l'acidea de *Brönsted-*Lowry de l'ió aqua és insignificant (K<sub>a</sub> = 3.0 × 10<sup>-12</sup>).<ref name=Whitten>K.W. Whitten, K.D. Gailey and R.E. Davis, "General Chemistry" (4th edn., Saunders College Publishing 1992) p. 750.</ref> | |||