Diferència entre les revisions de "Efecte fotoelèctric" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

El '''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una [[radiació electromagnètica]] ([[Espectre visible|llum visible]] o [[Radiació ultraviolat|ultraviolat]], en general).<ref>{{Google books|wo9tYi5WSoMC|Fisicanova. Escrito por Jaime Delgado Avendaño|page=93}}</ref>

L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una [[radiació electromagnètica]] ([[Espectre visible|llum visible]] o [[Radiació ultraviolat|ultraviolat]], en general).<ref>{{Google books|wo9tYi5WSoMC|Fisicanova. Escrito por Jaime Delgado Avendaño|page=93}}</ref>

A voltes s'inclouen en el terme atres tipos d'interacció entre la llum i la matèria:

* [[Fotoconductivitat]]: És l'aument de la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat elèctrica]] de la matèria o en diodos provocada per la llum. Descoberta per [[Willoughby Smith]] en el [[seleni]] cap a la mitat del [[sigle XIX]].

* [[Cèlula fotoelèctrica|Efecte fotovoltaic]]: Transformació parcial de l'energia llumínica en energia elèctrica. La primera [[Cèlula fotoelèctrica|cèlula solar]] va ser fabricada per [[Charles Fritts]] en 1884. Estava formada per seleni recobert d'una fina capa d'or.

* [[Cèlula fotoelèctrica|Efecte fotovoltaic]]: Transformació parcial de l'energia llumínica en energia elèctrica. La primera [[Cèlula fotoelèctrica|cèlula solar]] va ser fabricada per [[Charles Fritts]] en [[1884]]. Estava formada per seleni recobert d'una fina capa d'or.

L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en 1887, en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum #ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en 1905 el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en 1921 i 1923, respectivament.

L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en [[1887]], en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en [[1905]] el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en [[1921]] i [[1923]], respectivament.

Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors).

Llínea 24:

[[Categoria:Mecànica quàntica]]

[[Categoria:Ciència i tecnologia d'~~Alemània~~ del sigle XIX]]

[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemanya del sigle XIX]]

[[Categoria:Ciència de 1887]]

[[Categoria:Alemània en 1887]]

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
-El '''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una [[radiació electromagnètica]] ([[Espectre visible|llum visible]] o [[Radiació ultraviolat|ultraviolat]], en general).<ref>{{Google books|wo9tYi5WSoMC|Fisicanova. Escrito por Jaime Delgado Avendaño|page=93}}</ref>
+L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una [[radiació electromagnètica]] ([[Espectre visible|llum visible]] o [[Radiació ultraviolat|ultraviolat]], en general).<ref>{{Google books|wo9tYi5WSoMC|Fisicanova. Escrito por Jaime Delgado Avendaño|page=93}}</ref>
 A voltes s'inclouen en el terme atres tipos d'interacció entre la llum i la matèria:
 * [[Fotoconductivitat]]: És l'aument de la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat elèctrica]] de la matèria o en diodos provocada per la llum. Descoberta per [[Willoughby Smith]] en el [[seleni]] cap a la mitat del [[sigle XIX]].
-* [[Cèlula fotoelèctrica|Efecte fotovoltaic]]: Transformació parcial de l'energia llumínica en energia elèctrica. La primera [[Cèlula fotoelèctrica|cèlula solar]] va ser fabricada per [[Charles Fritts]] en 1884. Estava formada per seleni recobert d'una fina capa d'or.
+* [[Cèlula fotoelèctrica|Efecte fotovoltaic]]: Transformació parcial de l'energia llumínica en energia elèctrica. La primera [[Cèlula fotoelèctrica|cèlula solar]] va ser fabricada per [[Charles Fritts]] en [[1884]]. Estava formada per seleni recobert d'una fina capa d'or.
-L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en 1887, en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum #ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en 1905 el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en 1921 i 1923, respectivament.
+L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en [[1887]], en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en [[1905]] el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en [[1921]] i [[1923]], respectivament.
 Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors).
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 [[Categoria:Mecànica quàntica]]
-[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemània del sigle XIX]]
+[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemanya del sigle XIX]]
 [[Categoria:Ciència de 1887]]
 [[Categoria:Alemània en 1887]]
 {{Traduït de|es|Efecto fotoeléctrico}}