Diferència entre les revisions de "Idioma esperanto" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

~~L''''esperanto'''~~ és ~~una~~ [[~~llengua artificial~~]] ~~creada a finals del segle XIX pel mege polonés~~ [[~~Lluís~~ Zamenhof]]. ~~És una síntesis de les~~ [[~~llengües indoeuropees~~]] ~~més parlades~~. La ~~seua difusió començà~~ en l'~~any 1887~~ i ~~hui~~ en ~~dia~~ és ~~la llengua artificial~~ més ~~coneguda~~.

{{llengua|

|nom= Esperanto

|nomnatiu= Esperanto

|pronunciació=

|atresdenominacions=

|estats=

|regió= Mundial

|parlants= 2 millons (aprox)

|parlantsnatius=

|parlantsnonatius=

|rank= No està entre els 100 primers

|família= Al ser artificial, no té família genètica.

|nació= No és oficial en ningun puesto

|fontcolor=

|regulat= [[Akademio de Esperanto]]

|iso1= eo

|iso2= epo

|iso3= epo

|sil= epo

|mapa=

}}

[[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]]

L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).

L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.

== Objectiu ==

La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.

~~== Gramàtica ==~~

Es tracta d'un idioma regular, sense excepcions, en només setze regles bàsiques, lo que facilita el seu aprenentage. Es tracta puix d'un idioma llògic, que es deprén més per l'inteligència que per la memòria. El seu sistema de ~~derivació, a través d'afixos, permet crear de manera natural una gran cantitat de paraules a partir de raïls internacionals.~~

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llengües artificials]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-L''''esperanto''' és una [[llengua artificial]] creada a finals del segle XIX pel mege polonés [[Lluís Zamenhof]]. És una síntesis de les [[llengües indoeuropees]] més parlades. La seua difusió començà en l'any 1887 i hui en dia és la llengua artificial més coneguda.
+{{llengua|
+|nom= Esperanto
+|nomnatiu= Esperanto
+|pronunciació=
+|atresdenominacions=
+|estats=
+|regió= Mundial
+|parlants= 2 millons (aprox)
+|parlantsnatius=
+|parlantsnonatius=
+|rank= No està entre els 100 primers
+|família= Al ser artificial, no té família genètica.
+|nació= No és oficial en ningun puesto
+|fontcolor=
+|regulat= [[Akademio de Esperanto]]
+|iso1= eo
+|iso2= epo
+|iso3= epo
+|sil= epo
+|mapa=
+}}
+[[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]]
+L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).
+L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.
 == Objectiu ==
 La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.
+{{traduït de|as|Esperanto}}
-== Gramàtica ==
-Es tracta d'un idioma regular, sense excepcions, en només setze regles bàsiques, lo que facilita el seu aprenentage. Es tracta puix d'un idioma llògic, que es deprén més per l'inteligència que per la memòria. El seu sistema de derivació, a través d'afixos, permet crear de manera natural una gran cantitat de paraules a partir de raïls internacionals.
 [[Categoria:Llengües]]
+[[Categoria:Llingüística]]
+[[Categoria:Llengües artificials]]