Diferència entre les revisions de "Perpinyà" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 29:

Es troba situada a vores del curs inferior del [[riu]] Têt.

Fites de la ciutat son la catedral gòtica de Sant Joan Baptiste, escomençada en [[1324]] sobre l'emplaçament d'una iglésia anterior del [[sigle XI]] i finalisada en [[1508]], el castell dels reis de [[Mallorca]] ([[sigle XIII]]) o la Llonja, que seguixen els models de les de [[Palma de Mallorca|Palma]] o [[Valéncia]].

Fites de la ciutat son la catedral gòtica de Sant Joan Baptiste, escomençada en l'any [[1324]] sobre l'emplaçament d'una iglésia anterior del [[sigle XI]] i finalisada en l'any [[1508]], el castell dels reis de [[Mallorca]] ([[sigle XIII]]) o la Llonja, que seguixen els models de les de [[Palma de Mallorca|Palma]] o [[Valéncia]].

== Economia ==

És un important mercat agrícola (fruites, verdures, [[oli]] d'[[oliva]], [[vi]] i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En [[2012]], Perpinyà es conectarà en el restant de França i a [[Espanya]] per mig de la llínea d'alta velocitat [[Madrit]] - [[Barcelona]] - [[París]].

És un important mercat agrícola (fruites, verdures, [[oli]] d'[[oliva]], [[vi]] i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En [[2012]], Perpinyà es conectarà en el restant de França i en [[Espanya]] per mig de la llínea d'alta velocitat [[Madrit]] - [[Barcelona]] - [[París]].

== Història ==

Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la [[Corona d'Aragó]] fins al [[1172]], quan en el testament del compte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del [[regne de Mallorca]], fruit del testament de [[Jaume I]] el Conquistador, en [[1276]], es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la [[Corona d'Aragó]] ([[1344]]), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En [[1349]] este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel [[Papa]] [[Clement VII]] en [[1379]].

Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la [[Corona d'Aragó]] fins a l'any [[1172]], quan en el testament del compte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del [[regne de Mallorca]], fruit del testament de [[Jaume I]] el Conquistador, en [[1276]], es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la [[Corona d'Aragó]] ([[1344]]), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En [[1349]] este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel [[Papa]] [[Clement VII]] en l'any [[1379]].

A la mort de [[Ferran el Catòlic]], el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en [[1518]] en [[Saragossa]], davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i [[Corona de Castella|Castella]]. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frànça. En [[1542]], Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels [[Pirineus]] en [[1595]]. Degut ad esta inseguritat, [[Carles I d'Espanya|Carles I]] i [[Felip II d'Espanya|Felip II]] reforçaren les fortificacions de Perpinyà i varen convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una [[ciutadella]].

A la mort de [[Ferran el Catòlic]], el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en l'any [[1518]] en [[Saragossa]], davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i [[Corona de Castella|Castella]]. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frànça. En [[1542]], Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels [[Pirineus]] en l'any [[1595]]. Degut ad esta inseguritat, [[Carles I d'Espanya|Carles I]] i [[Felip II d'Espanya|Felip II]] reforçaren les fortificacions de Perpinyà i varen convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una [[ciutadella]].

Durant la rebelió de [[Catalunya]] de [[1640]] fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de [[1642]]. Posteriorment a la rendició de Barcelona davant del rei [[Felip IV d'Espanya]] en [[1654]], la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus ([[1659]]) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En [[1660]] la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.

Durant la rebelió de [[Catalunya]] de l'any [[1640]] fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de [[1642]]. Posteriorment a la rendició de Barcelona davant del rei [[Felip IV d'Espanya]] en l'any [[1654]], la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus ([[1659]]) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En l'any [[1660]] la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.

En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc despuix de la [[Revolució Francesa]] ([[4 de març]] de [[1790]]), Perpinyà es convertix en la capital del departament. ~~En tot i això, a~~ pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el [[sigle XIX]]. En [[1794]], per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe sigle, la ciutat es poc més o manco la del [[sigle XIV]]. Les muralles ~~son~~ demolides a principis del [[sigle XX]], lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.

En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc despuix de la [[Revolució Francesa]] ([[4 de març]] de [[1790]]), Perpinyà es convertix en la capital del departament. A pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el [[sigle XIX]]. En l'any [[1794]], per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe sigle, la ciutat es poc més o manco la del [[sigle XIV]]. Les muralles són demolides a principis del [[sigle XX]], lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.

Despuix de la [[Guerra Civil]], Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.

@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 Es troba situada a vores del curs inferior del [[riu]] Têt.
-Fites de la ciutat son la catedral gòtica de Sant Joan Baptiste, escomençada en [[1324]] sobre l'emplaçament d'una iglésia anterior del [[sigle XI]] i finalisada en [[1508]], el castell dels reis de [[Mallorca]] ([[sigle XIII]]) o la Llonja, que seguixen els models de les de [[Palma de Mallorca|Palma]] o [[Valéncia]].
+Fites de la ciutat son la catedral gòtica de Sant Joan Baptiste, escomençada en l'any  [[1324]] sobre l'emplaçament d'una iglésia anterior del [[sigle XI]] i finalisada en l'any [[1508]], el castell dels reis de [[Mallorca]] ([[sigle XIII]]) o la Llonja, que seguixen els models de les de [[Palma de Mallorca|Palma]] o [[Valéncia]].
 == Economia ==
-És un important mercat agrícola (fruites, verdures, [[oli]] d'[[oliva]], [[vi]] i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En [[2012]], Perpinyà es conectarà en el restant de França i a [[Espanya]] per mig de la llínea d'alta velocitat [[Madrit]] - [[Barcelona]] - [[París]].
+És un important mercat agrícola (fruites, verdures, [[oli]] d'[[oliva]], [[vi]] i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En [[2012]], Perpinyà es conectarà en el restant de França i en [[Espanya]] per mig de la llínea d'alta velocitat [[Madrit]] - [[Barcelona]] - [[París]].
 == Història ==
-Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la [[Corona d'Aragó]] fins al [[1172]], quan en el testament del compte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del [[regne de Mallorca]], fruit del testament de [[Jaume I]] el Conquistador, en [[1276]], es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la [[Corona d'Aragó]] ([[1344]]), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En [[1349]] este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel [[Papa]] [[Clement VII]] en [[1379]].
+Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la [[Corona d'Aragó]] fins a l'any [[1172]], quan en el testament del compte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del [[regne de Mallorca]], fruit del testament de [[Jaume I]] el Conquistador, en [[1276]], es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la [[Corona d'Aragó]] ([[1344]]), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En [[1349]] este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel [[Papa]] [[Clement VII]] en l'any [[1379]].
-A la mort de [[Ferran el Catòlic]], el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en [[1518]] en [[Saragossa]], davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i [[Corona de Castella|Castella]]. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frànça. En [[1542]], Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels [[Pirineus]] en [[1595]]. Degut ad esta inseguritat, [[Carles I d'Espanya|Carles I]] i [[Felip II d'Espanya|Felip II]] reforçaren les fortificacions de Perpinyà i varen convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una [[ciutadella]].
+A la mort de [[Ferran el Catòlic]], el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en l'any [[1518]] en [[Saragossa]], davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i [[Corona de Castella|Castella]]. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frànça. En [[1542]], Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels [[Pirineus]] en l'any [[1595]]. Degut ad esta inseguritat, [[Carles I d'Espanya|Carles I]] i [[Felip II d'Espanya|Felip II]] reforçaren les fortificacions de Perpinyà i varen convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una [[ciutadella]].
-Durant la rebelió de [[Catalunya]] de [[1640]] fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de [[1642]]. Posteriorment a la rendició de Barcelona davant del rei [[Felip IV d'Espanya]] en [[1654]], la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus ([[1659]]) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En [[1660]] la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.
+Durant la rebelió de [[Catalunya]] de l'any [[1640]] fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de [[1642]]. Posteriorment a la rendició de Barcelona davant del rei [[Felip IV d'Espanya]] en l'any [[1654]], la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus ([[1659]]) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En l'any [[1660]] la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.
-En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc despuix de la [[Revolució Francesa]] ([[4 de març]] de [[1790]]), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el [[sigle XIX]]. En [[1794]], per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe sigle, la ciutat es poc més o manco la del [[sigle XIV]]. Les muralles son demolides a principis del [[sigle XX]], lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.
+En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc despuix de la [[Revolució Francesa]] ([[4 de març]] de [[1790]]), Perpinyà es convertix en la capital del departament. A pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el [[sigle XIX]]. En l'any [[1794]], per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe sigle, la ciutat es poc més o manco la del [[sigle XIV]]. Les muralles són demolides a principis del [[sigle XX]], lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.
 Despuix de la [[Guerra Civil]], Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.