L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Arthur Schopenhauer"

← Edició anteriorEdició següent →
desferPosmo (Discussió | contribucions)
Administradors
8229 edicions
VisualWikitext
mSense resum d'edició
mSense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
{{Plantilla:Infotaula persona
{{Infobox escritor
|nom = Arthur Schopenhauer
| nom             = Arthur Schopenhauer
|image = Schopenhauer.jpg
| image           = Schopenhauer.jpg
|peu = Retrat de Arthur Schopenhauer en [[1859]], als 71 anys d'edat
| grandària        = 230px
|data_naix = {{Data naiximent|1788|2|22}} 
| descripció      = Retrat de Arthur Schopenhauer en [[1859]], als 71 anys d'edat
|lloc_naix = [[Danzig]]
| seudònim        =  
|data_mort = {{Data defunció i edat|1860|9|21|1788|2|22}}
| naixcut          = [[22 de febrer]] de [[1788]]
|lloc_mort = [[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]]
| nascuda          =
|nacionalitat = Alemà
| lloc_de_naiximent = [[Danzig]]
|ocupació = Filòsof
| mort              = [[21 de setembre]] de [[1860]]
|firma = Arthur Schopenhauer Signature.svg
| morta            =
| lloc_de_mort      = [[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]]
| ocupació          = Filòsof
| país              =
| periodo          = [[Sigle XIX ]]
| gènero            =
| temàtica          =
| moviment          =
| primeres_obres    =  
| obres_magnes      = ''El món com voluntat i representació''
| influències      =
| influenciat      =
| influenciada      =
| premis            =
| lloc web          =  
| signatura        = Arthur Schopenhauer Signature.svg
| notes a peu      =
}}
}}
'''Arthur Schopenhauer''' ([[Danzig]], [[22 de febrer]] de [[1788]]—[[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]], [[21 de setembre]] de [[1860]]) fon un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]].
'''Arthur Schopenhauer''' ([[Danzig]], [[22 de febrer]] de [[1788]]—[[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]], [[21 de setembre]] de [[1860]]) fon un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]].
Llínea 15: Llínea 31:
La seua [[filosofia]], concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de [[Kant]], és deutora de [[Plató]] i [[Spinoza]], servint ademés com pont en la [[filosofia oriental]], en especial en el [[budisme]], el [[taoisme]] i el [[vedanta]].<ref>Urs App: Schopenhauer's Compass. An Introduction to Schopenhauer's Philosophy and its Origins. Wil: UniversityMedia, 2014 (ISBN 978-3-906000-03-9)</ref> En la seua obra tardana, a partir de [[1836]], presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra [[Hegel]], lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana».
La seua [[filosofia]], concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de [[Kant]], és deutora de [[Plató]] i [[Spinoza]], servint ademés com pont en la [[filosofia oriental]], en especial en el [[budisme]], el [[taoisme]] i el [[vedanta]].<ref>Urs App: Schopenhauer's Compass. An Introduction to Schopenhauer's Philosophy and its Origins. Wil: UniversityMedia, 2014 (ISBN 978-3-906000-03-9)</ref> En la seua obra tardana, a partir de [[1836]], presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra [[Hegel]], lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana».


El seu treball més famós, ''Die Welt als Wille und Vorstellung'' (''El món com voluntat i representació''), constituix des de el punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.<ref>Safranski, Rüdiger: ''Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía''. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6</ref> Supon ademés una de les cimes del [[idealisme]] [[Occident|occidental]], i el [[pessimisme]] profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], de la talla de [[Richard Wagner]], [[Lev Tolstói]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Sigmund Freud]], [[Thomas Mann]], [[Carl Gustav Jung]], [[Albert Einstein]], [[Otto Weininger]], [[Otto Rank]], [[Erwin Schrödinger]], [[Ludwig Wittgenstein]], [[Jorge Luis Borges]], [[Pío Baroja]] o [[Émile Cioran]], entre atres.
El seu treball més famós, ''Die Welt als Wille und Vorstellung'' (''El món com voluntat i representació''), constituix des de el punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.<ref>Safranski, Rüdiger: ''Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía''. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6</ref> Supon ademés una de les cimes de l'[[idealisme]] [[Occident|occidental]], i el [[pessimisme]] profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], de la talla de [[Richard Wagner]], [[Lev Tolstói]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Sigmund Freud]], [[Thomas Mann]], [[Carl Gustav Jung]], [[Albert Einstein]], [[Otto Weininger]], [[Otto Rank]], [[Erwin Schrödinger]], [[Ludwig Wittgenstein]], [[Jorge Luis Borges]], [[Pío Baroja]] o [[Émile Cioran]], entre atres.


== Referències ==
== Referències ==
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Arthur_Schopenhauer»