Diferència entre les revisions de "Real Monasteri de la Santíssima Trinitat"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]]. | Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]]. | ||
En [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[ | En [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat. | ||
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''. | El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
* [[Alfons el Magnànim]] | * [[Alfons el Magnànim]] | ||
* [[ | * [[Maria de Castella]] | ||
* [[Sor Isabel de Villena]] | * [[Sor Isabel de Villena]] | ||