Diferència entre les revisions de "Beniparrell" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 33:

== Història ==

En els seus orígens Beniparrell era una [[alqueria]] musulmana, pero una vegada conquistat el [[Regne de Valéncia]], passa a mans d'[[Arnau de Romaní]] en agraïment pels servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins al 1297 quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 [[lliura (divisa)|lliures]]. Més tart, el 1314 va ser comprat per un ciutadà de [[Valéncia]]. Despuix d'alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.

En els seus orígens Beniparrell era una [[alqueria]] musulmana, pero una vegada conquistat el [[Regne de Valéncia]], passa a mans d'[[Arnau de Romaní]] en agraïment pels servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins a l'any [[1297]] quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 [[lliura (divisa)|lliures]]. Més tart, en l'any [[1314]] va ser comprat per un ciutadà de [[Valéncia]]. Despuix d'alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.

En els últims anys del [[sigle XIV]], se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant d'este on comença a establir-se la població. Durant les [[desamortisació|desamortisacions]] del [[sigle XIX]] el convent passa a mans privades, de nou al [[baró]].

En els últims anys del [[sigle XIV]], se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En l'any [[1600]] se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant d'este on comença a establir-se la població. Durant les [[desamortisació|desamortisacions]] del [[sigle XIX]] el convent passa a mans privades, de nou al [[baró]].

Al voltant de [[1850]], Beniparrell construïx el seu propi [[ajuntament]] encara que despuix passaria a formar part d'[[Albal]] durant un temps, fins a que de nou s'establí com un poble independent per dictamen de la reina regent

Al voltant de l'any [[1850]], Beniparrell construïx el seu propi [[ajuntament]] encara que despuix passaria a formar part d'[[Albal]] durant un temps, fins a que de nou s'establí com un poble independent per dictamen de la reina regent

[[Maria Cristina de Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]] ([[1892]]).

A partir d'este moment l'història del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han sigut escollits a dit fins a l'aplegada de la democràcia, i en ella les primeres eleccions municipals en sufragi universal.

@@ Llínea 33: / Llínea 33: @@
 == Història ==
-En els seus orígens Beniparrell era una [[alqueria]] musulmana, pero una vegada conquistat el [[Regne de Valéncia]], passa a mans d'[[Arnau de Romaní]] en agraïment pels servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins al 1297 quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 [[lliura (divisa)|lliures]]. Més tart, el 1314 va ser comprat per un ciutadà de [[Valéncia]]. Despuix d'alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.
+En els seus orígens Beniparrell era una [[alqueria]] musulmana, pero una vegada conquistat el [[Regne de Valéncia]], passa a mans d'[[Arnau de Romaní]] en agraïment pels servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins a l'any [[1297]] quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 [[lliura (divisa)|lliures]]. Més tart, en l'any [[1314]] va ser comprat per un ciutadà de [[Valéncia]]. Despuix d'alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.
-En els últims anys del [[sigle XIV]], se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant d'este on comença a establir-se la població. Durant les [[desamortisació|desamortisacions]] del [[sigle XIX]] el convent passa a mans privades, de nou al [[baró]].
+En els últims anys del [[sigle XIV]], se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En l'any [[1600]] se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant d'este on comença a establir-se la població. Durant les [[desamortisació|desamortisacions]] del [[sigle XIX]] el convent passa a mans privades, de nou al [[baró]].
-Al voltant de [[1850]], Beniparrell construïx el seu propi [[ajuntament]] encara que despuix passaria a formar part d'[[Albal]] durant un temps, fins a que de nou s'establí com un poble independent per dictamen de la reina regent
+Al voltant de l'any [[1850]], Beniparrell construïx el seu propi [[ajuntament]] encara que despuix passaria a formar part d'[[Albal]] durant un temps, fins a que de nou s'establí com un poble independent per dictamen de la reina regent
 [[Maria Cristina de Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]] ([[1892]]).
 A partir d'este moment l'història del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han sigut escollits a dit fins a l'aplegada de la democràcia, i en ella les primeres eleccions municipals en sufragi universal.