Diferència entre les revisions de "Artículs en valencià" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 12:

|}

La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma ~~[[llatí|llatina]] ILLE (n~~'~~hi hauria una pèrdua~~ de la ~~sílaba final: LE)~~, faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament ''el'' es posava ~~davant~~ de paraules ~~escomençades~~ per ~~consonant~~, i ''lo'' (singular masculí) en les ~~començades per vocal~~.

La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma 'l, contracció de la forma clàssica ''lo'', faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament, ''el'' se posava darrere de paraules acabades per vocal, i ''lo'' (singular masculí) en la resta de posicions, això es segui fent al valencià de les comarques del nord de Castelló.

Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina ~~ILLE~~ —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma ''lo'' hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies...

Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina ILLVD —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma ''lo'' hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies...

La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina ~~ILLUD~~ —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria.

La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina ILLVD —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria.

== Bibliografía ==

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |}
-La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma [[llatí|llatina]] ILLE (n'hi hauria una pèrdua de la sílaba final: LE), faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament ''el'' es posava davant de paraules escomençades per consonant, i ''lo'' (singular masculí) en les començades per vocal.
+La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma 'l, contracció de la forma clàssica ''lo'', faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament, ''el'' se posava darrere de paraules acabades per vocal, i ''lo'' (singular masculí) en la resta de posicions, això es segui fent al valencià de les comarques del nord de Castelló.
-Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma ''lo'' hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies...
+Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina ILLVD —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma ''lo'' hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies...
-La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina ILLUD —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria.
+La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina ILLVD —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria.
 == Bibliografía ==