Canvis

[[Archiu:Imperio de Aragón.png|thumb|400px|<center>Expansió de la [[Corona d'Aragó]], [[sigle XIV|sigles XIV]] i XV </center>]]

[[Archiu:Imperio de Aragón.png|thumb|400px|<center>Expansió de la [[Corona d'Aragó]], [[sigle XIV|sigles XIV]] i XV </center>]]

La '''Baixa Edat Mija''' és l'últim periodo de l'[[Edat Mija]]. En la [[Península Ibèrica]], com en el restant d'[[Europa]], va estar marcada per la crisis dels sigles [[Sigle XIV|XIV]] i [[Sigle XV|XV]]. A finals del [[sigle XIII]], [[Europa]] havia aplegat al llímit del [[feudalisme|modo de producció feudal]]: era cada volta més difícil alcançar l'equilibri entre producció d'aliments i població. En el cas dels pobles hispans, l'esforç militar i repoblador de la cridada ''[[Reconquista]]'' havia segut immens, l'alvanç territorial excessivament ràpit, etc. D'esta manera, en el sigle XIV es trenca el precari equilibri de tots estos elements i es produïx una crisis, que és general en tota Europa. Esta [[crisis del sigle XIV]] es considera, des del punt de vista historiogràfic, com la mort de la [[Edat Mija]] i el sorgiment dels [[Edat Moderna#Pas de l'Edat Mija a l'Edat Moderna|Estats moderns]]. En la [[Europa Occidental]] es configura la [[formació social]] coneguda com [[Antic Règim]], caracterisada per una economia en transició del [[feudalisme]] al [[capitalisme]], una [[societat estamental]] i unes [[monarquies autoritàries]] que evolucionen cap a [[Monarquia absoluta|monarquies absolutistes]]. El feudalisme no desapareix, encara que sí canvia per a sobreviure fins al fi de l'Antic Règim, en el [[sigle XIX]].

La '''Baixa Edat Mija''' és l'últim periodo de l'[[Edat Mija]]. En la [[Península Ibèrica]], com en el restant d'[[Europa]], va estar marcada per la crisis dels sigles [[Sigle XIV|XIV]] i [[Sigle XV|XV]]. A finals del [[sigle XIII]], [[Europa]] havia aplegat al llímit del [[feudalisme|modo de producció feudal]]: era cada volta més difícil alcançar l'equilibri entre producció d'aliments i població. En el cas dels pobles hispans, l'esforç militar i repoblador de la nomenada ''[[Reconquista]]'' havia segut immens, l'alvanç territorial excessivament ràpit, etc. D'esta manera, en el sigle XIV es trenca el precari equilibri de tots estos elements i es produïx una crisis, que és general en tota Europa. Esta [[crisis del sigle XIV]] es considera, des del punt de vista historiogràfic, com la mort de la [[Edat Mija]] i el sorgiment dels [[Edat Moderna#Pas de l'Edat Mija a l'Edat Moderna|Estats moderns]]. En la [[Europa Occidental]] es configura la [[formació social]] coneguda com [[Antic Règim]], caracterisada per una economia en transició del [[feudalisme]] al [[capitalisme]], una [[societat estamental]] i unes [[monarquies autoritàries]] que evolucionen cap a [[Monarquia absoluta|monarquies absolutistes]]. El feudalisme no desapareix, encara que sí canvia per a sobreviure fins al fi de l'Antic Règim, en el [[sigle XIX]].

Només en [[Anglaterra]] els canvis es varen produir en una direcció peculiar, apareixent una [[burguesia]] molt poderosa associada a un comerç i una indústria molt innovadors que donaran a este país una ventaja de casi un sigle en tots els aspectes respecte a Europa.

Només en [[Anglaterra]] els canvis es varen produir en una direcció peculiar, apareixent una [[burguesia]] molt poderosa associada a un comerç i una indústria molt innovadors que donaran a este país una ventaja de casi un sigle en tots els aspectes respecte a Europa.