Diferència entre les revisions de "Guerra dels cents anys"
m Text reemplaça - 'homens' a 'hòmens' |
m Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat' |
||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Segona etapa == | == Segona etapa == | ||
Entre els anys [[1399]] i [[1422]] se produix un nou periodo de batalles, en lo que supon atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en [[1415]] [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran | Entre els anys [[1399]] i [[1422]] se produix un nou periodo de batalles, en lo que supon atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en [[1415]] [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran cantitat de nobles. Ademés hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germà del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmarà en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei francés. | ||
En 1422 [[Enric VI]] controla abdós països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estarpa dirigit per [[Carles VII]], figura que se vorà totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la pressió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Paris]] en [[1436]], [[Normandia]] en [[1449]], Bayona i Burdeos en [[1451]], i tot el païs dos anys despuix, excepte [[Calais]]. La guerra havia terminat. | En 1422 [[Enric VI]] controla abdós països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estarpa dirigit per [[Carles VII]], figura que se vorà totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la pressió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Paris]] en [[1436]], [[Normandia]] en [[1449]], Bayona i Burdeos en [[1451]], i tot el païs dos anys despuix, excepte [[Calais]]. La guerra havia terminat. | ||