Diferència entre les revisions de "Grutes de Sant Josep"
m Text reemplaça - 'l'UNESCO' a 'la UNESCO' |
m Text reemplaça - 'la resta' a 'el restant' |
||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
* La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs es realisà en [[1954]], per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en [[1958]] este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova. | * La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs es realisà en [[1954]], per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en [[1958]] este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova. | ||
* En [[1960]] es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons". | * En [[1960]] es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons". | ||
* Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i | * Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i el restant de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca". | ||
* En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut. | * En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut. | ||