Diferència entre les revisions de "Josep Romeu i Parras" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 53:

=== Captura i mort ===

Aixina, en juny de [[1812]], lo que no van poder conseguir les tropes franceses, ho va conseguir la traïció d'un espanyol. Suchet havia promés una recompensa<ref>10.000 pessetes segons la tradició</ref> a qui entregarà a Romeu. Este paisà, conegut en el malnom de “Recelós”,<ref>Segons conta [[Blasco Ibáñez]] en la seua novela ''Per la Pàtria''.</ref> va seguir a Romeu pels montanyes, avisant al comandant Saint-Georges que es trobava en [[Llíria]], que Romeu es dirigia en ~~només~~ 40 cavalls en direcció a [[Sot de Chera]], en les montanyes de la [[Serrania Valenciana]] prop de Conca, on solia pernoctar. Eixa nit del 6 de juny, Saint-Georges, va manar 4 divisions en uns 1800 soldats per a que caigueren sobre [[Sot de Chera]] en la matinada. Romeu es va vore sorprés i no va tindre ni temps d'empunyar una arma i vendre cara la seua vida.

Aixina, en juny de [[1812]], lo que no van poder conseguir les tropes franceses, ho va conseguir la traïció d'un espanyol. Suchet havia promés una recompensa<ref>10.000 pessetes segons la tradició</ref> a qui entregarà a Romeu. Este paisà, conegut en el malnom de “Recelós”,<ref>Segons conta [[Blasco Ibáñez]] en la seua novela ''Per la Pàtria''.</ref> va seguir a Romeu pels montanyes, avisant al comandant Saint-Georges que es trobava en [[Llíria]], que Romeu es dirigia en a soles 40 cavalls en direcció a [[Sot de Chera]], en les montanyes de la [[Serrania Valenciana]] prop de Conca, on solia pernoctar. Eixa nit del 6 de juny, Saint-Georges, va manar 4 divisions en uns 1800 soldats per a que caigueren sobre [[Sot de Chera]] en la matinada. Romeu es va vore sorprés i no va tindre ni temps d'empunyar una arma i vendre cara la seua vida.

Al matí següent, el [[7 de juny]], Romeu fon conduït cap a [[Valéncia]], on Suchet esperava que Romeu es convertira a la causes gala, influint en els seus conciutadans i conseguir aixina la pacificació de la província. Mazzuchelli, el governador superior de [[Valéncia]], envià el tinent Gavilán a convéncer a Romeu que s'unixca a la causa francesa. Romeu, indignat li va contestar:

Llínea 63:

Romeu rep la carta dels seus amics pero els contesta en una nova negativa en una carta escrita.

{{cita |''“(…) Quan vaig prendre les armes en [[1808]] vaig jurar molt tranquil, pero molt decidit, véncer o morir en defensa de la causa justa, i este pensament ho compliré molt gustós, perqué yo no soc espanyol ~~només~~ en el nom, sino un espanyol que desprecia la vida, sempre que els meus deures ho exigixquen, com en el cas present (…)”''}}

{{cita |''“(…) Quan vaig prendre les armes en [[1808]] vaig jurar molt tranquil, pero molt decidit, véncer o morir en defensa de la causa justa, i este pensament ho compliré molt gustós, perqué yo no soc espanyol a soles en el nom, sino un espanyol que desprecia la vida, sempre que els meus deures ho exigixquen, com en el cas present (…)”''}}

Durant el consell de guerra va continuar en la mateixa actitut heròica, deslligant la ira de Mazzuchelli. A pesar de tot, la comissió de guerra no es va atrevir a fallar en un procés que l'acusat havia de considerar-se com un presoner de guerra. A pesar d'això Suchet, va preguntar quan se li va informar si Romeu s'havia retractat en la seua declaració i si s'havia somés al govern de S.M. a l'informar-li que no, Suchet va dir “Puix tampoc es retracta el Mariscal de l'Imperi” i va prendre la ploma i va escriure:

@@ Llínea 53: / Llínea 53: @@
 === Captura i mort ===
-Aixina, en juny de [[1812]], lo que no van poder conseguir les tropes franceses, ho va conseguir la traïció d'un espanyol. Suchet havia promés una recompensa<ref>10.000 pessetes segons la tradició</ref> a qui entregarà a Romeu. Este paisà, conegut en el malnom de “Recelós”,<ref>Segons conta [[Blasco Ibáñez]] en la seua novela ''Per la Pàtria''.</ref> va seguir a Romeu pels montanyes, avisant al comandant Saint-Georges que es trobava en [[Llíria]], que Romeu es dirigia en només 40 cavalls en direcció a [[Sot de Chera]], en les montanyes de la [[Serrania Valenciana]] prop de Conca, on solia pernoctar. Eixa nit del 6 de juny, Saint-Georges, va manar 4 divisions en uns 1800 soldats per a que caigueren sobre [[Sot de Chera]] en la matinada. Romeu es va vore sorprés i no va tindre ni temps d'empunyar una arma i vendre cara la seua vida.
+Aixina, en juny de [[1812]], lo que no van poder conseguir les tropes franceses, ho va conseguir la traïció d'un espanyol. Suchet havia promés una recompensa<ref>10.000 pessetes segons la tradició</ref> a qui entregarà a Romeu. Este paisà, conegut en el malnom de “Recelós”,<ref>Segons conta [[Blasco Ibáñez]] en la seua novela ''Per la Pàtria''.</ref> va seguir a Romeu pels montanyes, avisant al comandant Saint-Georges que es trobava en [[Llíria]], que Romeu es dirigia en a soles 40 cavalls en direcció a [[Sot de Chera]], en les montanyes de la [[Serrania Valenciana]] prop de Conca, on solia pernoctar. Eixa nit del 6 de juny, Saint-Georges, va manar 4 divisions en uns 1800 soldats per a que caigueren sobre [[Sot de Chera]] en la matinada. Romeu es va vore sorprés i no va tindre ni temps d'empunyar una arma i vendre cara la seua vida.
 Al matí següent, el [[7 de juny]], Romeu fon conduït cap a [[Valéncia]], on Suchet esperava que Romeu es convertira a la causes gala, influint en els seus conciutadans i conseguir aixina la pacificació de la província. Mazzuchelli, el governador superior de [[Valéncia]], envià el tinent Gavilán a convéncer a Romeu que s'unixca a la causa francesa. Romeu, indignat li va contestar:
@@ Llínea 63: / Llínea 63: @@
 Romeu rep la carta dels seus amics pero els contesta en una nova negativa en una carta escrita.
-{{cita |''“(…) Quan vaig prendre les armes en [[1808]] vaig jurar molt tranquil, pero molt decidit, véncer o morir en defensa de la causa justa, i este pensament ho compliré molt gustós, perqué yo no soc espanyol només en el nom, sino un espanyol que desprecia la vida, sempre que els meus deures ho exigixquen, com en el cas present (…)”''}}
+{{cita |''“(…) Quan vaig prendre les armes en [[1808]] vaig jurar molt tranquil, pero molt decidit, véncer o morir en defensa de la causa justa, i este pensament ho compliré molt gustós, perqué yo no soc espanyol a soles en el nom, sino un espanyol que desprecia la vida, sempre que els meus deures ho exigixquen, com en el cas present (…)”''}}
 Durant el consell de guerra va continuar en la mateixa actitut heròica, deslligant la ira de Mazzuchelli. A pesar de tot, la comissió de guerra no es va atrevir a fallar en un procés que l'acusat havia de considerar-se com un presoner de guerra. A pesar d'això Suchet, va preguntar quan se li va informar si Romeu s'havia retractat en la seua declaració i si s'havia somés al govern de S.M. a l'informar-li que no, Suchet va dir “Puix tampoc es retracta el Mariscal de l'Imperi” i va prendre la ploma i va escriure: