Canvis

Entre [[1878]] i [[1895]] els Estats Units fan importants inversions en Cuba, principalment en el [[sucre]], la mineria i el [[tabac]]. En 1895 les seues inversions ascendiren a 50 millons de pesos. També en esta etapa Estats Units intensificà el seu control comercial sobre Cuba.

Entre [[1878]] i [[1895]] els Estats Units fan importants inversions en Cuba, principalment en el [[sucre]], la mineria i el [[tabac]]. En 1895 les seues inversions ascendiren a 50 millons de pesos. També en esta etapa Estats Units intensificà el seu control comercial sobre Cuba.

Com conseqüencia de la guerra i de les transformacions económiques que exigien ma d'obra qualificada, [[Espanya]] decretà l'abolició de l'esclavitut en [[1886]]. L'abolició de l'esclavitut provocà l'aument del [[proletariat]] nacional. A això se unía la negativa situació comercial. Les pressions de la burguesia textil catalana havien portat a promulgar de la [[Llei de Relacions Comercials en les Antillas]] (1882) i l'Aranzel Cánovas (1891),<ref>’’Involución i autarquía: l'economia espanyola entre 1890 i 1914’’. Joan Muñoz, Joan A. Alonso Ferro, Joan Martín Fernández. Editorial Complutense, 2002, Pág. 22</ref> que garantisaven el monopoli del textil catala obligant a Cuba absorbir les seues excedents de producció.<ref>[http://i-archiu.uc3m.es/bitstream/10016/381/1/dh021002.pdf Tinga Junguito, Antoni ¿Per que fon Espanya un país en alta proteccio industrial? Evidencies des de la proteccio efectiva 1870-1930. Universitat Carles III, Document de Treball 02-03, 2001]</ref> Este privilegi en el mercat cubà assentà l'industrialización en Catalunya durant la crisis de la decada de 1880, derivada dels seus problemes de competitividad,<ref>[http://www.usc.es/estaticos/congressos/histec05/b4_prat_sabartes.pdf L'exportació de l'indústria cotonera catalana en el primer terç del [[sigle XX]]. L'importància de les xarcies comercials]. Prat, M. X Simposium d'Historia Economica, Universitat de Santiago de Compostela, 2005</ref> a costa dels interesses de l'indústria cubana, lo que fon un estimul essencial de la revolta.<ref>Izard, M. (1974): “Comerç lliure, guerres colonials i mercat america”, en J. Nadal i G. Tortella (eds.), Agricultura, comerç colonial i creiximent economic en l'Espanya Contemporanea, Barcelona 1974, Ariel, pp. 295-321.</ref>

Com conseqüencia de la guerra i de les transformacions económiques que exigien ma d'obra qualificada, [[Espanya]] decretà l'abolició de l'esclavitut en [[1886]]. L'abolició de l'esclavitut provocà l'aument del [[proletariat]] nacional. A això se unía la negativa situació comercial. Les pressions de la burguesia textil catalana havien portat a promulgar de la [[Llei de Relacions Comercials en les Antillas]] (1882) i l'Aranzel Cánovas (1891),<ref>’’Involución i autarquía: l'economia espanyola entre 1890 i 1914’’. Joan Muñoz, Joan A. Alonso Ferro, Joan Martín Fernández. Editorial Complutense, 2002, Pág. 22</ref> que garantisaven el monopoli del textil catala obligant a Cuba absorbir les seues excedents de producció.<ref>[http://i-archiu.uc3m.es/bitstream/10016/381/1/dh021002.pdf Tinga Junguito, Antoni ¿Per que fon Espanya un país en alta proteccio industrial? Evidencies des de la proteccio efectiva 1870-1930. Universitat Carles III, Document de Treball 02-03, 2001]</ref> Este privilegi en el mercat cubà assentà l'industrialización en Catalunya durant la crisis de la decada de 1880, derivada dels seus problemes de competitividad,<ref>[http://www.usc.es/estaticos/congressos/histec05/b4_prat_sabartes.pdf L'exportació de l'indústria cotonera catalana en el primer terç del [[sigle XX]]. L'importància de les rets comercials]. Prat, M. X Simposium d'Historia Economica, Universitat de Santiago de Compostela, 2005</ref> a costa dels interesses de l'indústria cubana, lo que fon un estimul essencial de la revolta.<ref>Izard, M. (1974): “Comerç lliure, guerres colonials i mercat america”, en J. Nadal i G. Tortella (eds.), Agricultura, comerç colonial i creiximent economic en l'Espanya Contemporanea, Barcelona 1974, Ariel, pp. 295-321.</ref>

Durant esta etapa se produiren canvis que accentuaren l'estructura colonial, la deformació econòmica i la dependencia de l'exterior, lo que exigia la necessitat d'una guerra de lliberació nacional.

Durant esta etapa se produiren canvis que accentuaren l'estructura colonial, la deformació econòmica i la dependencia de l'exterior, lo que exigia la necessitat d'una guerra de lliberació nacional.

* ''[[Zunzún]]''

* ''[[Zunzún]]''

Cuba posseix diverses xarcies digitals i revistes web.<ref>[http://www.freecallstocuba.com Mijos de Comunicacio: Periodics.]</ref>

Cuba posseix diverses rets digitals i revistes web.<ref>[http://www.freecallstocuba.com Mijos de Comunicacio: Periodics.]</ref>

En Cuba se permet la publicacio d'algunes revistes a l'Iglesia Catolica i a atres denominacions cristianes, per supost tenen que ser pagades per cada iglesia, pero qualsevol ciutada pot subscriure's a elles. Aixina en L'Havana l'Iglesia Catolica publica revistes com ''Paraula Nova'' (mensual, de l'arquebisbat de l'Havana) i ''Espai Llaïcal'' (mensual), etc.

En Cuba se permet la publicacio d'algunes revistes a l'Iglesia Catolica i a atres denominacions cristianes, per supost tenen que ser pagades per cada iglesia, pero qualsevol ciutada pot subscriure's a elles. Aixina en L'Havana l'Iglesia Catolica publica revistes com ''Paraula Nova'' (mensual, de l'arquebisbat de l'Havana) i ''Espai Llaïcal'' (mensual), etc.