Diferència entre les revisions de "Història de l'electricitat"
m Text reemplaça - 'llínia' a 'llínea' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
m Text reemplaça - 'properes' a 'pròximes' |
||
| Llínea 409: | Llínea 409: | ||
[[Archiu:Heike Kamerlingh Onnes, 1878.jpg|thumb|100px|[[Heike Kamerlingh Onnes]] ]] | [[Archiu:Heike Kamerlingh Onnes, 1878.jpg|thumb|100px|[[Heike Kamerlingh Onnes]] ]] | ||
{{principal|Superconductivitat}} | {{principal|Superconductivitat}} | ||
El físic holandès [[Heike Kamerlingh Onnes]] ([[1853]]-[[1926]]) es dedicà principalment a l'estudi de la física a baixes temperatures, realisant importants descobriments en el camp de la [[superconductivitat]] elèctrica, fenomen que es produïx quan alguns materials estan a temperatures | El físic holandès [[Heike Kamerlingh Onnes]] ([[1853]]-[[1926]]) es dedicà principalment a l'estudi de la física a baixes temperatures, realisant importants descobriments en el camp de la [[superconductivitat]] elèctrica, fenomen que es produïx quan alguns materials estan a temperatures pròximes al [[zero absolut]]. | ||
Ya en el [[sigle XIX]] es dugueren a terme diversos experiments per a mesurar la resistència elèctrica a baixes temperatures, sent [[James Dewar]] el primer pioner en este camp. Encara que, la superconductivitat com a tal no es descobriria fins a 'anyl [[1911]], any en què Onnes observà que la resistència elèctrica del [[mercuri (element)|mercuri]] desapareixia bruscament en refredar-se a 4K (-518,89 °F), quan lo que s'esperava era que disminuira gradualment. En [[1913]] fon guardonat en el [[Premi Nobel de Física]] per, en paraules del comitè, "les seues investigacions en les característiques de la matèria a baixes temperatures que permeteren la producció de l'[[heli]] líquid".<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1913/onnes-bio.html Biografia de Heike Kamerlingh Oanes] (en anglès) nobelprize.org [20-05-2008]</ref> | Ya en el [[sigle XIX]] es dugueren a terme diversos experiments per a mesurar la resistència elèctrica a baixes temperatures, sent [[James Dewar]] el primer pioner en este camp. Encara que, la superconductivitat com a tal no es descobriria fins a 'anyl [[1911]], any en què Onnes observà que la resistència elèctrica del [[mercuri (element)|mercuri]] desapareixia bruscament en refredar-se a 4K (-518,89 °F), quan lo que s'esperava era que disminuira gradualment. En [[1913]] fon guardonat en el [[Premi Nobel de Física]] per, en paraules del comitè, "les seues investigacions en les característiques de la matèria a baixes temperatures que permeteren la producció de l'[[heli]] líquid".<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1913/onnes-bio.html Biografia de Heike Kamerlingh Oanes] (en anglès) nobelprize.org [20-05-2008]</ref> | ||