Diferència entre les revisions de "Guerra de Successió" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

== La Guerra de Successió (1701-1714) ==

[[Image:Carles iii daustria.jpg|thumb|right|200px|<center>Carles III d'Àustria</center>]]

Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, ~~ya que~~ significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.

Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.

El candidat que varen opondre a [[Felip V]] fon l'archiduc [[Carles d'Àustria]]. Este enfrontament donà orige a la '''Guerra de Successió'''.

[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus [[Furs|furs]]. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].

[[Castella]] es mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus [[Furs|furs]]. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].

En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir ~~el seu~~ germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com a rei d'[[Espanya]].

En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir son germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com a rei d'[[Espanya]].

Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]].

Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, el [[11 de setembre]] de [[1714]].

Les [[Corts de Catalunya]] resistiren les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, l'[[11 de setembre]] de [[1714]].

== L'absolutisme borbònic ==

Llínea 20:

Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.

Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i se reunien en el [[Gabinet]], antecedent del Consell de Ministres.

Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i es reunien en el [[Gabinet]], antecedent del Consell de Ministres.

Les Corts desaparegueren, excepte les castellanes, i la llabor llegislativa depenia exclusivament de les institucions directament controlades pel monarca. Els consells se mantingueren, especialment el de Castella, pero la seua funció era merament consultiva.

== L'uniformisme territorial ==

Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''[[Espanya]] ''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.

Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''[[Espanya]]''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.

Com a castic pel recolzament al candidat austríac, [[Felip V]] anulà tots els furs i institucions dels estats de la [[Corona d'Aragó]], i en els [[Decret de Nova Planta|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona.

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 == La Guerra de Successió (1701-1714) ==
 [[Image:Carles iii daustria.jpg|thumb|right|200px|<center>Carles III d'Àustria</center>]]
-Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, ya que significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.
+Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.
 El candidat que varen opondre a [[Felip V]] fon l'archiduc [[Carles d'Àustria]]. Este enfrontament donà orige a la '''Guerra de Successió'''.
-[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus [[Furs|furs]]. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].
+[[Castella]] es mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus [[Furs|furs]]. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].
-En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir el seu germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com a rei d'[[Espanya]].
+En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir son germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com a rei d'[[Espanya]].
 Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]].
-Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, el [[11 de setembre]] de [[1714]].
+Les [[Corts de Catalunya]] resistiren les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, l'[[11 de setembre]] de [[1714]].
 == L'absolutisme borbònic ==
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.
-Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i se reunien en el [[Gabinet]], antecedent del Consell de Ministres.
+Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i es reunien en el [[Gabinet]], antecedent del Consell de Ministres.
 Les Corts desaparegueren, excepte les castellanes, i la llabor llegislativa depenia exclusivament de les institucions directament controlades pel monarca. Els consells se mantingueren, especialment el de Castella, pero la seua funció era merament consultiva.
 == L'uniformisme territorial ==
-Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''[[Espanya]] ''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.
+Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''[[Espanya]]''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.
 Com a castic pel recolzament al candidat austríac, [[Felip V]] anulà tots els furs i institucions dels estats de la [[Corona d'Aragó]], i en els [[Decret de Nova Planta|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona.