Diferència entre les revisions de "Costa d'Ivori" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 93:

El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues van portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa de Marfil per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau.

Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa de Marfil ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha ~~mantingut~~ les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil.

Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa de Marfil ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantengut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil.

La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[Malí]].

@@ Llínea 93: / Llínea 93: @@
 El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues van portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa de Marfil per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau.
-Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa de Marfil ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantingut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil.
+Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa de Marfil ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantengut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil.
 La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[Malí]].