Diferència entre les revisions de "Alqueria de Carabona"
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
m Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista' |
||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Història == | == Història == | ||
Carabona, que se nomenava antigament "Alberg", va arribar a ser, abans de la [[Reconquista]], el principal núcleu habitat del municipi de Borriana. Posteriorment a la | Carabona, que se nomenava antigament "Alberg", va arribar a ser, abans de la [[Reconquista]], el principal núcleu habitat del municipi de Borriana. Posteriorment a la conquista pels cristians d'estos territoris de Carabona varen ser donats pel rei [[Jaume I]] als germans Leonardo i Joan d'Ager el tres de novembre de l'any [[1219]]. Encara que esta donació no es va fer efectiva, anys més tart, en [[1233]], en el sege de Borriana, el mateix rei, novament, donava Carabona, esta vegada a l’[[Orde de Sant Jordi d'Alfama|Orde militar de Sant Jordi d'Alfama]], segons consta en carta de donació feta, més tart, per [[Jaume el Just|Jaume II d’Aragó]] concedia a esta Orde en març de l'any [[1307]]. | ||
Posteriorment a l'unió de l'Orde de Sant Jordi en la de Montesa, en giner de [[1400]], Carabona va quedar baix el Senyoriu de Montesa. Més tart, en el [[sigle XVI]] Carabona va acabar en mans del senyor Martín de Viciana i el senyor Sancho de Cardona, que varen acabar enfrontats, finalment l'alqueria va ser venuda al senyor Martín de Viciana adquirint per compra la vila de [[Nules]], segons escritura autorisada pel fedatari Francisco Juan Anglès; hi ha documentació sobre este fet en l'Archiu Municipal de Nules, en el "Llibre del Redelme " de l'any [[1590]]. | Posteriorment a l'unió de l'Orde de Sant Jordi en la de Montesa, en giner de [[1400]], Carabona va quedar baix el Senyoriu de Montesa. Més tart, en el [[sigle XVI]] Carabona va acabar en mans del senyor Martín de Viciana i el senyor Sancho de Cardona, que varen acabar enfrontats, finalment l'alqueria va ser venuda al senyor Martín de Viciana adquirint per compra la vila de [[Nules]], segons escritura autorisada pel fedatari Francisco Juan Anglès; hi ha documentació sobre este fet en l'Archiu Municipal de Nules, en el "Llibre del Redelme " de l'any [[1590]]. | ||