Diferència entre les revisions de "Velló"
m Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut' |
Text reemplaça - 'Austria' a 'Àustria' |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%. | L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%. | ||
En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d' | En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Àustria|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló. | ||
Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició. | Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició. | ||