Diferència entre les revisions de "Pompeu Fabra i Poch"
mSense resum d'edició |
m Corregits chicotets erros i incongruències. |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Infància == | == Infància == | ||
Pompeu Fabra va nàixer en l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero varen morir-se | Pompeu Fabra va nàixer en l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero varen morir-se'n dèu i varen quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref> | ||
== Uns inicis polèmics == | == Uns inicis polèmics == | ||
Fabra inicià estudis d'[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En l'any [[1891]], l'editorial de "L'Avenç ([[1881]]-[[1893]])" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera vegada, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va mamprendre la segona campanya | Fabra inicià estudis d'[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En l'any [[1891]], l'editorial de "L'Avenç ([[1881]]-[[1893]])" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera vegada en metodologia científica, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va mamprendre la segona campanya llingüística de la revista catalana "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/ | ||
|title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català. | |title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català. | ||
En l'any [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de [[Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]]. | En l'any [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de [[Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]]. | ||
En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] | En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] el cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[Institut d'Estudis Catalans]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any despuix donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. | ||
Un dels punts més polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan | Un dels punts més polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan en gran mida basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català. | ||
== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana == | == Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
''Traducció del text en [[Llengua Valenciana]]:'' | ''Traducció del text en [[Llengua Valenciana]]:'' | ||
"Yo tinc l'esperança -afegia '''Pompeu Fabra'''- de que vosatros podreu obtindre açò si establiu, feu, una ortografia adequada, si feu una bona selecció de formes i construccions, i si els diferents dialectes, | "Yo tinc l'esperança -afegia '''Pompeu Fabra'''- de que vosatros podreu obtindre açò si establiu, feu, una ortografia adequada, si feu una bona selecció de formes i construccions, i si els diferents dialectes, sabiament depurats, se fan préstams recíprocs... I vosatros haureu conseguit molt més encara: el Català se convertirà, ara ací, en '''una variant més de la gran Llengua Occitana''' retrobada". | ||
Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de [[novembre]] de [[1968]], justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra ([[1868]]-[[1968]]). | Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de [[novembre]] de [[1968]], justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra ([[1868]]-[[1968]]). | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
El Diccionari general de la llengua catalana de [[1932]] fon pensat com l'esbós del futur Diccionari de la llengua catalana de l’[[Institut d'Estudis Catalans]]. Els criteris que varen presidir la seua confecció poden resumir-se en: | El Diccionari general de la llengua catalana de [[1932]] fon pensat com l'esbós del futur Diccionari de la llengua catalana de l’[[Institut d'Estudis Catalans]]. Els criteris que varen presidir la seua confecció poden resumir-se en: | ||
# Adopció de formes | # Adopció de formes arcaiques o copiades d'atres llengües per tal de diferenciar-se del castellà (tz, tx, tg, tj, tn, tm, tl, tll... tots dígrafs arcaics usats en la llengua antiga), intenció final confessada pel propi Pompeu Fabra. | ||
# Basar-se en el dialecte barceloní per a unificar la llengua catalana, en detriment d'atres dialectes catalans com el "lleidatà", "tarraconense" o el "tortosí", etc. | # Basar-se en gran mida en el dialecte barceloní per a unificar la llengua catalana, en detriment d'atres dialectes catalans com el "lleidatà", "tarraconense" o el "tortosí", etc. | ||
# Copiar la forma d'escriure de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], que contava en un [[Sigle d'Or]], en l'intenció de tractar d'incorporar a la llengua valenciana com a part del català. Eixemple | # Copiar la forma d'escriure de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], que contava en un [[Sigle d'Or]], en l'intenció de tractar d'incorporar a la llengua valenciana com a part del català. Eixemple fonètic: barceloní: "Furné" valencià: "Forner". Fabra, efectivament, copià l'escritura de la [[llengua valenciana]]. | ||
# Exclusió d’[[arcaismes]] i [[dialectalismes]] de difícil admissió per part dels parlants. | # Exclusió d’[[arcaismes]] i [[dialectalismes]] de difícil admissió per part dels parlants. | ||
# Previsió de les paraules que, en el temps, pergueren vigència. | # Previsió de les paraules que, en el temps, pergueren vigència. | ||